

A casa havíem tingut un Dyane 6. El pare li va treure gran rendiment però el cotxe va acabar els seus dies en un magatzem de ferro vell, esperant el desballestament. Aquell auto formava part de la família dels 2 cavalls, dels Break i dels Meharis, aquell cotxe de llegenda amb carrosseria sintètica que volia (i podia) ser un jeep, una camioneta, un descapotable, un turisme de cinc places…fins i tot hi ha qui assegura que podia ser amfibi. Aquest estiu m’he fet tips de veure Meharis per la costa.

He vist un ocell mort rere les barques. Les plomes, falagueres altre temps, ara són roïnes i deslluïdes. Sovintejat per cucs i per formigues, en canvi, l’esquelet ha tornat blanc , mostra les costelles, talment una capsa de música, un petit tresor després de l’endreç. El bec ferm, contra tota decadència. Recordo els peixos que engolia el corb marí, com si mai hagués de morir, d’un salt precís, vol en picat dins la mar grisa, i cap endins del pap, per tornar a prendre volada tot seguit, o arrecerar-se a l’espigó amb els companys.
T’ has fixat que sempre és grisa la mar al port?. És una maledicció per a la malenconia. Allò que resulta arrecerat pels vaixells és monòton i trist per a mi. Què hi puc fer? Només imaginar tots els colors del blau i el verd de mar enllà.
He sentit a dir que quallen com ditades a l’aigua, a l’entrellum de les hores, clapes de núvols i camins de lluna, trencadís de sol i esteles de vaixells. Quan venen maldades, miro d’aguantar i submergir-me a l’escuma, que ve a glopades com un orgasme.

Ryanair es comerç i economia. Estudia els mercat de clients , tria aeroports barats, o va on els deixen entrar amb els seus vols de baix costs, i els explota. No son línies regulars oficials. Poden esgotar unes línies i obrir-ne de noves. Depen dels fluxos de clients en un o altre sentit. Van allà on va la gent i no rutes oficials subvencionades de les companyies oficials de bandera.
Arribarà un dia que Ryanair potser no serà a Girona però en aqueste terres la gent parlarà del temps de Ryanair que va desenterrar l'aeroport Girona Costa Brava. Intrèpida Ryanair ! Jueva ryanair ! ? Gràcies Ryanair !
Si abans no havien anat entrat al Prat era perquè no els volien deixar entrar al regne d'Ibèria i d'AENA ( de Madrid ). Ara hi son admesos perquè AENA vol , els fan preus / taxes especials mes barats que als de Girona o de Reus. No ho podein pas somimiar bans . No son pas als grans aeroports principals com Heathrow etc etc. Què passa a Catalyunya ? La culpa no es de Ryanair sinó d'AENA. Les taxes han de ser més barates a Girona i Reus que a Barcelona, però els fan preu polític . Paga igual que Swisair? que Spanair? que Sabena ? que Vueling? que Air France ? Si son preus de mercat, també tenen preu polític més car i en contra Girona i Reus, i Lleida .
Girona ple pot treballar a preus mes econòmics, cponbreix costs i fa beneficis, que no abans quan era un aeroport escanyat per Aena( Madrid ). Ara torna a ser escanyat o sobreexplotat per Aena a preus de mercat ?
Fora Castella ( Madrid, Aena ) de Catalunya.

LA MAR VELLA
I
FEIES CIRCULAR LA LLUM EN LES TEVES
PELLS
COM SI TINGUESSINS DONS FOSFORESCENTS
ERES D'ENLLOC CLAR EM DESPLEGAVES
LLOCS
D'UN MAPA ESTRENAT EN CADA BREU
TROBADA
QUÈ CALIA FER PER SABER-TE
CONSERVAR-TE
EN LA MEVA OBSCURITAT AMADA DE FREDORS
EN AQUELL HORABAIXA D'ALENS I
RAPINYADES
EN AQUELLA DOLÇOR D'ABELLA I DE
MAGRANA
EN AQUELL MOMENT TAN LENT DE LA FUGIDA?
RECOMENÇ UNA CERCA AMB EL FINAL
ENCEGAT
L'ENFONSAMENT DELICIÓS ENTRE DESPULLES

Un lloc molt bonic per anar a fer snorkel i vore els peixets i altres animals del fons marí és aquesta cala situada dalt de Palamós i abans de la Platja del Castell. En el nom encara conserva l'article salat originari de la Costa Brava. A ciutats com Palamós o Sant Feliu encara hi ha gent major que l'utilitza en el llenguatge oral, més d'una vegada he sentit "sa meva dona". A Begur encara hi ha més cales que conserven aquest article: Sa Tuna, Sa Riera.

28 de novembre, model i lideratge (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)
He rebut avui la noticia que les eleccions estan ja convocades. La data resulta ser la que la majoria de les travesses apuntaven com a la més probable: 28N. La noticia m'ha sorprès en ple debat, a Estrasburg, sobre l'Estat de la Unió. Mentre escoltava el sempre poc, per no dir gens, excitant Durao Barroso fer un dels seus previsibles i insubstancials discursos sobre com veia ell el futur de la UE, he rebut al meu telèfon el missatge que el President Montilla acabava d'enunciar als Consellers i Conselleres la decisió fatídica.
Celebro que la data ja no sigui un motiu d'especulacions i que puguem començar a abordar debats de més fons, de model. En això pensava, quan escoltava Durao Barroso mentre aquest mirava de convèncer l'auditori que la UE ha aconseguit superar la prova de la crisi.
El problema de Durao Barroso és que superat el titular es perd en la buidor del contingut i en la incongruència de les seves propostes.
Mentre escoltava Durao Barroso constatava quina és exactament la mena de lideratge que no desitjo, tampoc, per a Catalunya: el del mot buit de contingut, el de la tàctica partidista i curtterminista, el de la ceguesa irresponsable front a la gran crisi ambiental suïcida que estem vivint, el que, de tant mirar-se el melic propi, el del poderós, s'ha oblidat de com es mira als ulls del dèbil.
Per sort, Durao Barroso no es presentarà a les eleccions catalanes, però el seu model sí que hi serà representat. Acabat el debat m'he dit que calia fer tot el possible per què aquest model no lideri, a més a més, Catalunya.

Aquesta primavera i estiu estic redescobrint la comarca del Serrans. Una xicoteta excursió per poder anar amb xiquets és pujar a la "Peña Cortada" de Xelva. És el recorregut d'una antiga conducció d'aigua que els romans varen fer per dur l'aigua des de Tuejar al Villar. El tram recomanat és el de l'aqüeducte i els túnels excavats a la roca.


<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>