SEBEL·INS DINS LA FOSCOR

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dimecres, 7 d'abril de 2010 | 21:58h

Nostàlgia del quotidià. Em prepar per a la renaixença. No, no te’n fotis, és així de clar i llampant! Em sent un nòmada. Cal aprendre a perdre. Passeig entre la fragilitat de les flors d’estepa. No saps com són? Surten, a finals de març, com a llums liloses de paper de gasa transparent amb un sol enmig, d’aquell feix de fulles amb pelusa d’un verd blanquinós. Per a mi tenen la força energètica d’anunciar la resistència de l’amor, la força de l’amor, el poder de l’amor: és amor fet vaporosa presència que qualsevol buf d’aire fa malbé. Què neix de l’encontre d’aquesta vibració morada amb els ulls? Potser hi ha alguna sortida a la fragilitat? Abeur la mirada en una circulació d’imatges esperant escollir la bona, la més justa. Que no he trobat i que no trobaré mai. Perquè no és pot esperar ni posseir vertaderament res. Perquè només tenim aquesta llengua de carn.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article