
Ahir al Congrés de diputats de Madrid el PSOE i CiU van aprovar l'eliminació dels límits al dret de vot de les juntes d'accionistes de les empreses cotitzades. L'eliminació entrarà en vigor d'aquí a 1 any, a proposta de CiU, i no afecta a les societats de capital familiar. Actualment el vot està limitat a un màxim del 10% encara que es tingui un paquet d'accions superior. Aquest és el cas de la constructora madrilenya ACS de Florentino Pérez -president del Real Madrid- que és el primer accionista d'Iberdrola amb el 12% del capital i que no ha aconseguit fins ara entrar al consell d'administració de l'empresa i fer valer els seus drets. El Partit Nacionalista Basc va votar en contra de l'eliminació perquè veu perillar el domicili fiscal d'Iberdrola, ara a Bilbao, si Florentino Pérez aconsegueix el control de la companyia amb l'ajut d'altres accionistes. Pérez fa temps que té l'assessorament de l'advocat barceloní Miquel Roca i Junyent. Són amics des que van compartir l'operació reformista dels anys 80.

L'altre dia era Joan Olivares que eixia en els papers sense paper del diari L'Informatiu.com. Ara és un altre escriptor, l'ollerià i amic Francesc Mompó, de qui podem reproduir una entrevista, en aquest cas radiofònica.
+ Escoltem-la.

Ja hi ha disponible el menú del menjador corresponent al mes d'abril. Podeu despenjar-lo des del blog i de l'expositor de l'AMPA. Com sempre els menús especials els ha repartit la Imma ja que son personalitzats per al nen o nena.
Junt amb el menú normal al blog hi trobàreu tambè la proposta de sopars.
Post núm 1162 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat

"Història de la Catalunya jueva. Vida i mort de les comunitats jueves de la Catalunya medieval", de Sílvia Planas i Manuel Forcano, Ajuntament de Girona i Àmbit Serveis Editorials, Girona, 2009.

Jordi Barre fa avui noranta-anys. Enhorabona. M'afegeixo a l'homenatge a un cantautor clau per a la recuperació de la cultura catalana en un territori tant hostil com la Catalunya Nord. Vaig assistir a una actuació d'ell en directe en un moment particularment intens de la meva vida, i cada vegada que sento les seves cançons (en conservo una cinta de caset), "Tant com me quedarà", "Torna a venir Vicenç"... un calfred d'emoció recorre el meu cos. És com canta, és el que diu i són les vivències que em fa rememorar:
Tant com me quedarà un alè de vida,
tant com me quedarà una gota de sang,
jo te cantaré, dolça terra ferida,
jo te cantaré, malaguanyat país meu...
[la lletra de la cançó és del Premi d'Honor Joan Cayrol]

Al Regne Unit, ha començat la purdà. Aquest mot –que prové de l’antic persa pardaa– es referia originàriament a la cortina que separa les dependències femenines de les masculines. És conegut que, en aquella civilització, ni els homes podien veure com vivien les dones ni aquestes podien ficar-se en els afers masculins. La purdà era, doncs, un element físic de separació, per a fer recíprocament invisibles els dos mons.

Comunió nacional catalana
Avui 7 d'abril de 2010 a Perpinyà fan, als seus 90 anys, un homenatge al cantaire Jordi Barre. Llegeixo que el primer dics el va publicar amb Edigsa els sixanta.
Penso: Quantes vegades ha sortit a TV3 o a cat ràdio les seves cançons, durant aquests 31 anys de democràcia i de no autonomia?
Mirar al Nord cap a la Catalunya de França, cap a Ocitània i cap a França i al Món Obert per sortir de la presó, aïllament, ignorància,....
Ballarem una sardana que es la dança de l'amor!
Nostàlgia del
quotidià. Em prepar per a la renaixença. No, no te’n fotis, és així de clar i
llampant! Em sent un nòmada. Cal aprendre a perdre. Passeig entre la fragilitat
de les flors d’estepa. No saps com són? Surten, a finals de març, com a llums
liloses de paper de gasa transparent amb un sol enmig, d’aquell feix de fulles
amb pelusa d’un verd blanquinós. Per a mi tenen la força energètica d’anunciar
la resistència de l’amor, la força de l’amor, el poder de l’amor: és amor fet
vaporosa presència que qualsevol buf d’aire fa malbé. Què neix de l’encontre
d’aquesta vibració morada amb els ulls? Potser hi ha alguna sortida a la
fragilitat? Abeur la mirada en una circulació d’imatges esperant escollir la
bona, la més justa. Que no he trobat i que no trobaré mai. Perquè no és pot
esperar ni posseir vertaderament res. Perquè només tenim aquesta llengua de
carn.