El Festival de Canes fa costat a Jafar Panahi

• vador
• enllaç permanent
• 6.0.11. Llibertat Jafar Panahi!
• diumenge, 7 de març de 2010 | 06:37h

El Festival de Canes ha emès un comunicat oficial en què expressa la seva solidaritat i suport a Jafar Panahi, el cineasta iranià a qui el règim ha detingut  conjuntament amb la seva família i membres de l seu equip de treball.

No es tracta d'un simple suport diguem-ne gremial per part d'un important festival de cinema a un director. Aquest comunicat té un notable pes polític. Cal tenir present que el Festival de Canes pertany a l'alta estructura de l'Estat francès, amb vincles directes amb el Ministeri d'Afers Estrangers de la República (a més del de Cultura), i, per tant, quan es posiciona davant de qualsevol fet, per cinematogràfic, extracinematogràfic o paracinematogràfic que sigui, el seu pronunciament té alguna cosa a veure amb la política exterior francesa, en forma part. Canes dóna suport a Panahi en el marc de les tensions diplomàtiques entre París i Teheran i n'és un esgraó més. I alhora, Panahi pot comptar que, en aquest suport del Festival, hi ha el pes de la República Francesa.

En el comunicat emès des de la parisenca rue d'Amélie podem llegir que "L'obra cinematogràfica (de Panahi), reconeguda mundialment i premiada als més grans festivals, el situa al nivell dels artistes que el Festival de Canes té per vocació acollir i defensar, particularment en circumstàncies en què el seu art i la seva llibertat d'expressió, de treball o de moviment queden en perill"

No cal dir que aquest posicionament del Festival pot provocar algun problema a l'hora de programar en l'edició d'enguany Còpia certificada, la nova pel·lícula d'Abbas Kiarostami. Certament, la pel·lícula té producció francesa i res no està escrit; però caldrà seguir-ho (especialment, pel que fa a l'actitud de Kiarostami i a la resposta de les autoritats iranianes, si n'hi ha).

FOTO Jafar Panahi

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Caminar. Informació, memòria, contrast.

• smartinez
• enllaç permanent
• La independència que ve.
• diumenge, 7 de març de 2010 | 01:57h

De Suïssa estant:

"(...) Els que no estan d’acord amb les posicions de la senyora Díez, que suposo i espero que siguin molts, podien no anar a la conferencia o anar-hi i en el torn de preguntes posar les coses clares. El camí de les escridassades i la violència no és el correcte, sobretot quan les urnes tenen la boca oberta perquè tothom posi la papereta que vulgui.  (...)"


Comento:

"Penso que tens raó, i que a més de tenir millor informació sobre les idees polítiques que defensa la senyora Rosa Díez, si a la conferència se li plantegessin preguntes, milloraríem la comprensió del què passa, i tindríem algun que altre benefici.

Penso en que es pogués respondre i anotar el que sosté, qüestionar-ho allà on es pugui si no ho vols acceptar, comentar-ho, i recordar-ho per quan calgui contrast (amb el que facin políticament, o amb coses que ens sembli hi ha xoc, per alguna anàlisi).

No tinc notícia de quines coses va explicar, i la notícia són els aldarulls. Aquí tindríem un altre benefici si es planteja la discrepància enraonada. Sí que la he escoltat al matí a Ràdio4, trobo discutible la seva consideració de què és fer política, i també anotaria que sosté que els referèndums per la independència que estem fent "són una anècdota".

Ho ha repetit un parell de vegades al menys, seguit de la cantarella de que són, a més, coses que "a la gent no importen" i "nosaltres (diu Rosa Díez), els polítics, ens hem de preocupar del què importa a la gent".

 
A una conferència li podríem preguntar, aleshores: en quines coses es basa la seva afirmació de que sap "el què importa a la gent"? És olfacte? Anàlisi d'observacions curoses? Algun estudi que pot presentar a contrast? És malevolència? Quina cosa n'afegeix a la realitat que vol vendre perquè el pes d'aquests referèndums passi a ser "anècdota" (que en diu en to despectiu, de res d'importància)? Ho recordarà d'aquí una mica, i acceptarà que o es va equivocar o declarava coses amb mala fe? Ho recordarem? O seguirem amb sorolls i que la diguin grossa qui vulgui i no passa res? És esgotador, trobo."


I tenim maneres de mostrar-li, així com força material per donar informació a l'auditori, detall i detalls de la importància, de les importàncies, o importància a diferents bandes que tenen aquests referèndums.


A diferents bandes. Un parell de pes els trobareu a les dades i anàlisi que ens ofereix Xavier Mir a: Llavaneres, una setmana després del 28-F, com a exemple i en trobem molts, li podem adreçar a qui ho pretèn negar.

"Sant Andreu de Llavaneres, aquest municipi del Maresme amb fama de benestant, acomodat i fins "pepero" a causa dels anys d'alcaldia de Víctor Ros, va fer la consulta diumenge passat. 1.067 persones van dir que volen que Catalunya sigui un estat independent. No estem parlant d'un sondeig ni d'una enquesta ni de dades desfasades que calgui actualitzar. Estem parlant de persones de carn i ossos que diumenge passat es van acostar al Casal i van triar una de les cinc meses amb les corresponents urnes que hi havia -la que els oferia un somriure més captivador. D'aquesta dada se'n poden treure unes quantes conclusions. (...)"


Avui fa un any érem deu mil a Brussel·les, anem cap a Ginebra, el referèndum segueix

... i hem caminat i fet bones feines...
i els referèndums.....,

comença una nova etapa
"(...) l'etapa en què la gent ha refermat les seves conviccions democràtiques i el seu compromís de ciutadania amb el municipi i amb el país. L'etapa en què alguns han perdut un tren que no tornarà a passar."

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Tot canvia abans

• martainsa
• enllaç permanent
• Dies de panxa
• diumenge, 7 de març de 2010 | 01:01h

• Comentaris: 8
• Vull llegir la resta de l'article

Brutalment insultant

• odtor
• enllaç permanent
• diumenge, 7 de març de 2010 | 00:38h

Com va dir Schuster en el seu dia: Hase falta que te diga nada más? Quin fàstic!

És un vídeo d'intereconomia sobre el preservatiu.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Singularitats italianes

• enric_correa
• enllaç permanent
• diumenge, 7 de març de 2010 | 00:16h

Sempre he tingut curiositat per la realitat política, econòmica, social i cultural d'altres països, en especial dels europeus.
Fa uns dies vaig començar a analitzar la política, l'economia i la història del país del Renaixament, és a dir, d'Itàlia. 
El que més desconeixia era la seva organització territorial, que és ben interessant.
El país s'organitza en vint regions, però cinc d'elles gaudeixen, per motius històrics, geogràfics, culturals, ètnics i polítics, d'autonomia i d'un estatut especial.
Aquestes cinc regions italianes han estat reconegudes pel Parlament italià com a poble diferenciat.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

LES MEMÃ’RIES DEL PRESIDENT PUJOL A SANT CELONI

• ramonverdaguer
• enllaç permanent
• CONFERÈNCIES
• diumenge, 7 de març de 2010 | 00:11h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Congrés de sabuts i altres

• albinyana
• enllaç permanent
• diumenge, 7 de març de 2010 | 00:01h

Sí, xiquets i xiquetes. L'Olleria està de moda, com ho demostra que la setmana que ve tindrem ací el III Congrés d'Estudis de la Vall d'Albaida, al que hi ha apuntades unes 300 persones.
Podeu fer-vos una idea de com anirà la cosa si consulteu el programa oficial: una oferta ben àmplia de sabers i de sabuts. Però com que no tot ha de ser cremar neurones, hem incorporat una 'ruta de les tapes' o de la picaeta (jo preferia aquesta forma) per tal que el cos hi participe també. Un grapat de bars, pubs i cafeteries oferiran uns assortits de picaetes i beguda a preu d'amic (si t'has inscrit al congrés).
A més els espectacles artístics són de primera fila: Bambalina amb l'obra 'Carmen', dissabte a la nit, i Pep Botifarra amb grup de músics multitudinari diumenge a la vesprada.
No sé si arribaré a tot.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article