Una persona mira des de la costa

• mamoya2
• enllaç permanent
• Dietari
• diumenge, 7 de març de 2010 | 22:47h

N'A i jo ens acostam a la mar grisa. Dos joves, asseguts en una roca, juguen amb un ca -i una botella de vi-. Cap a dalt, des d'un mirador, una persona mira cap a l'horitzó. N'A em diu: aquesta persona sembla que no hi és....
Nosaltres tan sols cercam una sortida entre les roques, i en aquest horabaixa som indiferents a l'exterior i a l'interior: n'hi ha prou amb unes roques i la mar -tot i que sia una mar grisa-.
La pell de les persones no és superfície, sinó ànima: profunditat vertadera. Quan sortim a caminar a vorera de mar no percebem diferències entre l'exterior i l'interior. Però ara, en acostar-nos un poc més a la persona que mira, ens adonam que no miram des de la mateixa costa i que no veim el mateix horitzó...
La fotografia és un esborrany.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Amor al proïsme???

• mamoya2
• enllaç permanent
• Dietari
• diumenge, 7 de març de 2010 | 08:21h

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article