Quan jo hi vaig... ells tornen

• jpinyol
• enllaç permanent
• diumenge, 7 de març de 2010 | 23:37h

M'agrada anar contracorrent, mirar de reüll les caravanes de cotxes aturades a l'A-2 en direcció a la capital del país mentre jo circulo sol per tres carrils en direcció a la meva capital particular, a la Baixa Anoia.

Avui diumenge 7, mentre a la Catalunya Central es parlava de temporal, de neus en cotes baixes i d'una mala mar que fa feredat, jo m'he passejat per aquesta platja menorquina (la foto és d'avui mateix) sota una llum solar i davant una blavor que em feien creure que no tocava ni de peus a terra... potser per això no deixava petjades a la sorra intacta i solitària de Cala Pregonda, a Menorca...

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

CAFARNAÜM EN L'ANY 2666: micro-relat d'anticipació futurista

• theoreia
• enllaç permanent
• Vides municipals
• diumenge, 7 de març de 2010 | 23:31h

      Vulguem o no, d’ací més de 600 anys, Cafarnaüm haurà canviat una miqueta. En l’any 2100 haurem viscut la primera colonització xinesa i, per tant, ja no es faran festes de moros i cristians: les festes seran de “filaes” de xinesos (cantonesos, xangaiencs, pekinesos, etc.) i d’antics mediterranis (fenicis, llauradors, pescadors, etc.). Les festes patronals, en comptes de dedicar-se en honor a la Mare de Deu dels Perjuris, es faran a major glòria de l’Emperador, com a tots els puestos: això sí, en els entreactes, seguirà bevent-se un liquid estupefaent que no serà whiski JB: serà elixir d’arròs, mmm xè, què bò! Per suposat, els gotets de plàstic seguiran usant-se en l’any 2666, hi haurà a més uns gotets de fibres nutritives que, en acabar la copa, podran ser rosegats i tindran gust de galetes (també d’arròs).

     Vulguem o no, d’ací més de 600 anys, a Cafarnaüm no hi haurà cap ordinador personal: ¿s’haurà acabat internet? Bé, els informàtics treballaran al Centre de Salut i es dedicaran a incrustar xips en el bescoll de tots els majors de 15 anys. Més que tècnics d’informàtica, seran especialistes d’urbanoufologia, dromònica i ciber-ordre: portaran un registre exhaustiu de totes les incidències personals dels ciutadans per a acomplir el corresponent Pla Quinquenal de Felicitat Imperial, totes les carències i excessos dels veïns seran calculats en base a una programació que tindrà en compte tot el que pot ocórrer-li a qualsevol, segons la tendència de la seua trajectòria. Si algú es posa malalt, només hi haurà disponible una píndola panaceica que ho cura tot, des del càncer fins a les cardiopaties, passant pels pits caiguts i la disfunció erèctil. El progrés de la ciència tendeix a la simplicitat.

 [Hi ha més: el relat continua si cliques avall...]

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

VÍDEO DE COL·LOCACIÓ DE L'ARC DE CORONACIÓ A LES TORRES DE CAJAMADRID I UNS QUANTS MÉS D'ARQUITECTURA

• josepblesa
• enllaç permanent
• EVENT-ARTS
• diumenge, 7 de març de 2010 | 23:13h

Aquest post l'he guardat durant més d'any i mig. I mereix de v¡sualitzar-ne més en acabar-se, perquè hi conté 49 vídeos més.
N'hi ha de molt bons d'arquitectura de tot el món.
En el cas del gratacel espanyol paga la pena d'observar les mesures de seguretat i d'alta tecnologia emprada en la seua execució i unió del pont entre ambdues torres de formigó.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

cançó improvisada als països catalans

• mariadolors
• enllaç permanent
• aquí som i fem països catalans
• diumenge, 7 de març de 2010 | 23:06h

"Potser sigui la glosa la millor eina de cohesió social mitjançant la llengua catalana que hem tingut mai a l'abast" M.Xurí

La tercera edició de Les dotze hores d'improvisació  celebrada a Menorca aquest dissabte 6 de març, a Ferreries, va començar amb una taula rodona per parlar de la situació d'aquest gènere tradicional i popular als diferents indrets dels Països Catalans, i de les perspectives de futur.  (podeu llegir altres apunts diversos sobre aquest tema aquí, improvisant al bloc)

• Arxius: 12_HORES_DE_GLOSAT.pdf
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Ciudad Juarez

• vicent
• enllaç permanent
• Viatges
• diumenge, 7 de març de 2010 | 22:58h

Veig el 30Minuts i se'm fa impossible no evocar la primera imatge que vaig tenir de Ciudad Juarez. Només hi he estat una vegada als anys vuitanta. Formava part de la ruta d'un viatge inoblidable per tots els Estats Units. De fet anàvem a El Paso. Viatjàvem amb un bitllet sensacional de Delta Airlines que ens permetia agafar en un mes tots els avions que volíem. Així que ens plantàvem en l'aeroport i triàvem. A Nova Orleans van triat El Paso. No sé perquè. Igual perquè em sonava de les sèries de cow-boys. Vam haver de parar a Dallas abans però finalment vam arribar a El Paso, ben de nit. Des de l'aeroport es veia un núvol de llum que aviat vaig aprendre que era la suma de les dues ciutats, El Paso i Ciudad Juarez, a Mèxic. Al mig el Rio Grande.

A l'hotel hi havia la televisió mexicana. Vaig posar un informatiu i en acabar passaven els detinguts del dia. En vídeo es veia a les persones que la policia havia detingut que feien allò de les fotos: perfil dret/de cara/perfil esquerrà. La sorpresa va ser que al cap d'una estona de passar detinguts els noms anaven acompanyats de la professió de policia. Fulanodetal, policia. La cosa feia efecte. Molt. Més encara en els darrers que eren identificats com a policia secreta. La mà de policies i policies secretes detinguts cridava al cel. Ja fa trenta anys.

Evidentment no vaig poder resistir-me a passar a l'altra banda i trepitjar Ciudad Juarez. Que supose que ja devia estar aleshores en mans dels narcotraficants. 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Una persona mira des de la costa

• mamoya2
• enllaç permanent
• Dietari
• diumenge, 7 de març de 2010 | 22:47h

N'A i jo ens acostam a la mar grisa. Dos joves, asseguts en una roca, juguen amb un ca -i una botella de vi-. Cap a dalt, des d'un mirador, una persona mira cap a l'horitzó. N'A em diu: aquesta persona sembla que no hi és....
Nosaltres tan sols cercam una sortida entre les roques, i en aquest horabaixa som indiferents a l'exterior i a l'interior: n'hi ha prou amb unes roques i la mar -tot i que sia una mar grisa-.
La pell de les persones no és superfície, sinó ànima: profunditat vertadera. Quan sortim a caminar a vorera de mar no percebem diferències entre l'exterior i l'interior. Però ara, en acostar-nos un poc més a la persona que mira, ens adonam que no miram des de la mateixa costa i que no veim el mateix horitzó...
La fotografia és un esborrany.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Davant l’insult, suport unànime

• iniciativaperlliria
• enllaç permanent
• País Valencià
• diumenge, 7 de març de 2010 | 22:46h

La comissió política de Compromís va aprovar una resolució en què expressa el seu "suport" a la Diputada d’Iniciativa i portaveu adjunta de la coalició, Mónica Oltra, i destaca la "gran tasca" de control al Govern valencià que realitza. La Coalició Compromís, integrada pel Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista, van aprovar una resolució conjunta de suport a Oltra, la qual va ser "greument insultada" en el ple de les Corts Valencianes de la setmana passada pel vicepresident tercer de la Generalitat i conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, Juan Cotino. + INFO

Entrevista PÚBLICO.- "Buscaron algo de qué acusarme"
EL PAÍS.- Lo reconozco: soy incisiva y provocadora"
LEVANTE.- La identidad prohibida de la familia Oltra

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Jo sóc l'Ovidi...

• marco
• enllaç permanent
• Música
• diumenge, 7 de març de 2010 | 22:44h

• Arxius: Públic 2 | Públic 1 | Tots junts | Arthur Caravan | Núria Cadenas
• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

Copa d'avis 2010

• mininu
• enllaç permanent
• Sant Diumenge de Sils
• diumenge, 7 de març de 2010 | 22:32h

Tanslation (traducción):

[Un joven español tenista allegado a la Armada Invencible de su especialidad está a punto de recibir un desagradable impacto en su quehacer deportivo regular, debido a algún tipo de villarato (con toda probabilidad judeo-masónico, al ser éste en el que participa un campeonato de índole internacional)]

—...







Guió i dibus: Min

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Vuit de Març

• paualabajos
• enllaç permanent
• La clau que obri tots els panys
• diumenge, 7 de març de 2010 | 22:31h

Clareja amb cabells llarguíssims el dia corvat de les dones,
Què poc és un sol dia, germanes,
què poc, perquè el món acumule flors davant de les nostres cases!
Del bressol on vam nàixer fins a la tomba on dormirem
-tota l'atropellada ruta de les nostres vides-
haurien de pavimentar de flors per celebrar-nos
(que no ens facen com a la Princesa Diana que no va veure, ni va escoltar
les florides avingudes postrades de pena de Londres)
Nosaltres volem veure i olorar les flors.
Volem flors d'aquells que no s'alegraren quan vàrem nàixer femelles
en lloc de mascles,
Volem flors d'aquells que ens varen tallar el clítoris
I d'aquells que ens van embenar els peus
Volem flors d'aquells que no ens enviaren a escola perquè així ens ocuparíem dels nostres germans i ajudaríem a la cuina
Flors d'aquell que es va colar al nostre llit de nit i ens va tapar la boca per tal de violar-nos mentre la nostra mare dormia
Volem flors d'aquell que ens va pagar menys pel treball més pesat
I d'aquell que ens va acomiadar quan va adonar-se que estàvem prenyades
Volem flors d'aquell que ens condemnà a mort forçant-nos a parir
arriscant les nostres vides
Volem flors d'aquell que es protegeix del pensament fosc
obligant-nos al vel i a cobrir-nos el cos
D'aquell que ens prohibeix eixir al carrer sense un home que ens escorte
Volem flors d'aquells que ens varen cremar per bruixes.
I ens tancaren per boges
Flors d'aquell que ens pega, d'aquell que es bufa
d'aquell que es beu irredempt el sou per a menjar del mes
Volem flors d'aquelles que intriguen i alcen falsos
Flors d'aquelles que s'ensanyen contra les seues filles, les seues mares i nores
I alberguen verins en el seu cor per a les del seu mateix gènere

Tantes flors serien necessàries per a eixugar els humits pantans
on l'aigua dels nostres ulls es converteix en fang:
arenes movedisses engolint-nos i escopint-nos,
de les quals tenaces, una a una, haurem de sorgir.

Clareja amb cabells llarguíssims el dia corvat de les dones.
Volem flors avui. Tot allò que ens correspon.
El jardí del qual vàrem ser expulsades.



Gioconda Belli

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article