Avui hem fet una portada especial de VilaWeb. Amb imatges de quadres d'Antoni Tàpies i fragments de textos seus. És un homenatge natural i merescut a un artista que ho ha estat tot pel país com a artista i com a ciutadà compromés.

La reacció dels lectors ha estat bona. Ens han arribat comentaris favorables i que han estimat el gest. Gràcies, De tant en tant ens agrada poder fer aquests gestos que trenquen la monotonia del dia a dia informatiu.

Alguns lectors ens han preguntat per l'orígen dels textos, La majoria són trets de textos repartits pels seus diversos llibres. En aquesta pàgina de la web de la Fundació trobareu una completa bibliografia de l'artista.

De tota manera ací teniu els textos que hem inclòs: 

'...hem de conquerir i aprendre el més primordial: poder i saber contemplar, poder i saber concentrar-nos en allò que fem, tenir un mínim de decència i llibertat...'

'... aleshores començava una baralla per transmetre al meu paper tota aquella atmosfera que hi havia darrere els ulls, uns contorns que em semblaven més reals que el real'

'...l'art i la poesia assoleixen els moments culminants quan sabem involucrar-los en aquesta trama del buit i el ple de què es compon tot i que ens mostra el sentit de la Naturalesa'

'Si jo volia que l'art fos realment l'explicació i el suport complet de l'home, ¿com no ser sensible i ignorar les lluites socials i polítiques?'

'...l'artista cerca sempre els esquemes fonamentals, últims, les justificacions més generals de les coses, els símbols que les donen valor universal i durador'.

 

 

 

Era el 24 de gener de 1992 i l'Assumpció havia quedat amb Antoni Tàpies a sa casa per a fer-li una entrevista. No ho fet mai més però aquell dia li vaig demanar que em deixara acompanyar-la. He admirat Tàpies de de molt jovenet i la perspectiva de veure'l allà a sa casa m'era massa atraient.

Vaig anar, doncs, d'acompanyant mut, tan discret com vaig poder. Duia una revista francesa, no recorde ben bé quina, que precisament aquell mes dedicava el seu dossier central al pintor. I va passar que en acabar l'entrevista de l'Assumpció, quan ja marxàvem, Tàpies ens va voler dedicar una estona amb tranquil·litat, per xerrar, per saber què feiem i tot allò.

I aleshores em vaig atrevir. Em vaig atrevir a demanar-li un autògraf. És l'única vegada que ho he fet en la meua vida, l'única persona a qui li he demanat i segurament que no ho faré mai més. Però amb ell no ho vaig poder evitar. Tàpies quan li ho vaig dir va retallar una imatge d'un quadre seu dels que tenia la revista francesa i per damunt va escriure 'A Vicent, record afectuós de Tàpies' i el dia. 24 de gener de 1992.

No és cap quadre, ni cap litografia, només és una simple il·lustració de revista però ja podeu imaginar per com ho conte tot això que la vaig emmarcar de seguida i que des d'aleshores és en un lloc destacat de ma casa. Perquè, en definitiva, què caram, és el meu Tàpies.