Cercador per data

Cercador per data

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829        


un vell article sobre l'amic Antoni Tàpies

MOLTS D'ANYS, ANTONI TÀPIES

Vuitanta anys d’un pintor català universal. El dia 13 de desembre de 2003, dissabte, mestre Tàpies fa vuitanta anys, i això és una magnífica notícia. Fa mig any vaig veure a Lleida una gegantina exposició antològica en la qual es podien contemplar les fites d’una trajectòria creativa rica, complexa, poètica i inacabable. Ell, acompanyat de la seva dona,Teresa, es passejava i mirava els quadres, s’aturava especialment davant alguns i contava anècdotes de la seva producció. M’impressionà aquesta fortalesa d’un home que no s’atura d’obrir-nos les visions quan m’acabava de contar que tenia problemes de pèrdua de visió. Era com una gran paradoxa, com un oxímoron. Era el fet exemplar d’un home lluitador: un pintor lluitador. Quan passàrem devora una gran tela amb una creu que era una T, amb un peu dibuixat amb grafit damunt el blanc resplendent de la calç, em digué: ‹‹Aquest el vaig fer aquest estiu passat a Campins››, i em vingué al cap tot el que la paraula Campins em mostrava: aquella masia del Montseny on Tàpies té un gran taller en què fa feina els mesos de calor.

NOMÉS PER DIR COM ÉS LA BOCA D'ELLA....

Foto: Com la neu rosa....

I perquè tenim tan poques estones per deixar que la poesia ens prengui del tot ?
Vivim massa enderiats pretenent  buscar i pretenent  trobar...
Només cal que la poesia ens prengui a nosaltres i ens deixi trobar.......

Un poema de la rosa als llavis de Salvat Papasseit:


  I el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
-només per dir com és la boca d'Ella:

com la neu rosa als pics
quan surt el sol

Avui la X. ha fet anys!!

Berlín 2012 · Competició: "El cotxe de Jayne Mansfield", de Billy Bob Thornton

El cotxe de Jayne Mansfield (Jayne Mansfield’s Car)

L'actor Billy Bob Thornton (Hot Springs, Arkansas, EUA, 04.08.1955) torna a posar-se darrere la càmera per a explicar —amb guió escrit amb el seu amic de tota la vida Tom Epperson— la topada entre dos homes de cultures diferents al moment que la protesta contra la Guerra del Vietnam arribava al sud del EUA.

El cotxe de Jayne Mansfield (Jayne Mansfield’s Car)

Director: Billy Bob Thornton. Guió: Billy Bob Thornton i Tom Epperson. Producció: AR Productions (Moscú, Rússia), Media Talent Group (Los Angeles, Califòrnia, EUA). Durada: 2h02.

Repartiment: Billy Bob Thornton (Skip Caldwell), Robert Duvall (Jim Caldwell), John Hurt (Kingsley Bedford), Kevin Bacon (Carroll Caldwell), Ray Stevenson (Phillip Bedford), Frances O’Connor (Camilla Bedford), Robert Patrick (Jimbo Caldwell).

Sinopsi: Alabama, 1969. Em Jim Caldwell (Robert Duvall)acaba de saber que la seva exdona ha mort. Fa uns anys, ella els va deixar —a ell i als tres fills— per a anar-se'n amb un anglès.  Ara, el marit afligit i els dos fills que va tenir amb ella arriben a Amèrica per a complir l'últimes voluntat de la difunta: que l'enterrin on va nàixer. Això fa que es trobin els dos pares, els germanastres. En Jim pertany ben bé a una generació autoritària... I no en té prou amb els seus dos fills —l'un, veterà de la guerra del Vietnam enderiat amb la seva col·lecció de cotxes i l'altre, un contestatari antibel·licista i drogoaddicte—, que al damunt ha d'aguantar els convidats anglesos que ell no ha convidat precisament...

Vídeos: Pendent.

***

Berlinale 2012 · Competició: EL COTXE DE JAYNE MANSFIELD (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.

***

Webs oficials: Pendent. Facebook oficial: Pendent. Twiter oficial: Pendent.

Més informació: Imdb (ang) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

AP: DDA. Vendes internacionals: Hyde Park International. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercat italià, pendent.

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.

***

Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.

Altres festivals: pendent. Premis: pendent.

***

FOTO El cotxe de Jayne Mansfield, de Billy Bob Thornton

Consumim productes de la terra

El cap de setmana passat vaig ser a Euskal Herria, xerrant amb els amics que m'acollien a sa casa mentre esmorzàvem van fer-me notar que gairebè tots els aliments eren de producció autòctona.

L'Óssa Major, de l'inrevés

Durant l'hivern, les baixes temperatures i la contaminació lumínica dels àmbits urbans reduïxen el temps que observem el cel nocturn. Tant és així que, sovint, oblidem que els moviments de rotació i translació del nostre planeta condicionen el lloc exacte de la volta celeste on contemplem les constel·lacions. Un dels exemples clars és l'Óssa Major, una de les més conegudes i fàcilment localitzable. Al llarg de l'estiu podem veure-la, al vespre, amb la punta del denominat carro cap avall, no obstant això, durant aquestes dates i al principi de la nit la trobarem completament del revés i durant la matinada, anirà canviant. Al matí presenta la mateixa disposició que en l'època estival, però no podem veure-la perquè a aquestes hores és ja de dia. L'òrbita de la Terra ens permet observar zones de l'univers distintes, segons les hores, mentre que al llarg de l'any accedim a constel·lacions diferents. «Cada mes, les constel·lacions surten dues hores més prompte, amb el que el firmament es desplaça 30 graus per l'efecte de la translació», explica Enric Marco, del Departament d´Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. L'Óssa Major, com destaca Marco, és una constel·lació circumpolar, de les que no es pon mai des de les nostres latituds i veure-la de cap per avall en aquests mesos ens permet comprovar que la Terra gira al voltant del Sol.

Maria Josep Picó, La Osa Mayor, del revés, Levante-EMV, 6 de febrer 2012.

El Pressentiment (l’agitació que no atura)

Ja ha començat a circular la nova publicació d'Espai en Blanc: El Pressentiment. Un full d'agitació, d'una sola cara, amb què fer pensar de mà en mà les idees que encara no són nostres però que necessitem pensar. Imprimeix-lo i passa'l... fes de la teva impressora, si vols, un punt més de la seva xarxa de distribució (...)

El cinema català es munta la seva festa

Anit, Gala dels Premis Gaudí del cinema català. No em va convèncer gaire la part que vaig veure. Avui els mitjans i els tuits anaven plens de comentaris desfavorables, tant pel format de la festa com per les crítiques als polítics presents a la sala. Un d'ells, el conseller Mascarell (potser el millor conseller que tenim en aquests moments) no s'ha estat avui d'estirar simbòlicament les orelles al president de la cosa dels Gaudí, Joel Joan, per com havia anat tot plegat.

Dic estirar-li les orelles perquè realment el sector del cinema (català o no) s'està comportant últimament com una mena de nen malcriat que es queixa de tot i que sempre vol més. Afegint-se a la molt catalana tradició de professions estructuralment queixoses (pagesos, botiguers...), els professionals del cinema català (i, torno a repetir, també el no català) no perden pistonada per fer palès el seu descontentament per com els tracta l'administració. Aquesta, fins i tot amb l'actual crisi econòmica, hi està dedicant un notable esforç, superior a altres àmbits culturals i, com reacciona el sector del celuloide? Muntant el penós gag del conseller i el cavall.

Em temo que hi ha molts sectors econòmics o professionals, de tot ordre, amb més motius per queixar-se de l'escàs suport del sector públic, però el cinematogràfic, pot ser per la notorietat que té en l'imaginari col·lectiu de les darreres dècades, es pensa que tot s'ha de posar a la seva disposició: subvencions, infraestructura, publicitat institucional, accés al crèdit... Ningú discuteix el talent d'una gent i l'èxit d'una indústria que han anat a més els darrers temps (en part, precisament per les ajudes institucionals), fins a estar a punt de passejar-se per la catifa vermella de Los Angeles, però haurien de reflexionar fins a quin punt tenen raó amb la seva postura.

Pel que fa a la gala en sí, hi ha hagut comentaris per tots els gustos, entre els quals sovintejaven la poca gràcia i el mal gust d'algunes de les intervencions. No m'estranya que sigui així si seguim la dèria d'imitar (com tothom, val a dir) fins a l'obsessió la festa dels Oscar (els de la catifa vermella), autèntics mestres de la vulgaritat.

NO VAIG GAUDIR DELS PREMIS GAUDI

La Gala dels Premis Gaudi va ser de un "suspenso total". Vaig sentir vergonya aliena, pensant que deurien pensar els convidats no catalans d'aquell espectacle horrorós. Mal guionitzat, poc assajat, bromes de mal gust, els presentadors dels premis ( actors acostumats ha memoritzar un guió) llegint sense entusiasme, sense entonació, sense saber-s'ho, etc...

Tampoc va estar bé la critica barroera en el Govern i més en concret en el Conseller Mascarell, més que rés perqué el cent per cent de les pel·licules presentades estaven subvencionades directament o indirectament (coprodució de TV3). Subvencions que no baixen del milió d'euros, per tant no trobo bé que aquells que estan mimats i mamant de l'Administració  amb els temps que corren retallant per tot arreu, la critiquin. I si ho fas, fes-ho amb més elegància, amb un bon guió i uns actors solvents, que encara que no sàpiguen cantar almenys que entonin -varen destrossar la versió de Mar i Cel-.

Pel que fa a la part técnica, ja ho he dit tot, només afegir que la Coco Comin no cobra poc, ni els guionistes ni el Director Artístic ( Un decorat que no estava a l'alçada). Va ser una gala ridícula, provinciana, sense ritme. Nosaltres per la meitat del que els hi han pagat, haguéssim fet una gala si més no, més digna. I una preguntar que deixo caure: Es va fer un concurs  públic per assignar la gala a la millor proposta, o continuen fent-ho  a dit segons les filies i fòbies dels que l'encarreguen?

Endevinalla tradicional

"Estic dins de l'Univers
i al món no he estat mai,
sempre vaig amb el diable
i amb la Verge del Pilar."

Solució anterior: la pòlvora 

Els orígens de les espècies

MARK PAGEL 
Biòleg evolutiu (Universitat de Reading)

Entrevista realitzada per Eduard Punsed (REDES TVE) 17.4.2011


En aquest lloc històric, Eduard Punset va entrevistar a un dels majors experts mundials en biologia evolutiva, Mark Pagel , de la Universitat de Reading i xerrar sobre com sorgeixen les espècies, sobre el significat de l'altruisme i sobre l'evolució de les llengües .

En la naturalesa existeix la regularitat; 
no tot passa per accident. 
Mark Pagel



 

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Xavier Mercadé

ROCKVIU

Xavier Mercadé

A la panxa de la balena

Rafel Santapau

Rafel Santapau

Rafel Santapau

Raons necessàries (33) Respira profundament

Enric Balaguer

A tall d'invocació

Enric Balaguer

El monjo del Ferrari a Barcelona...

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.