Morgan Freeman

• mamoya2
• enllaç permanent
• Dietari
• diumenge, 7 de febrer de 2010 | 09:06h

Després de veure una pel·lícula se'm queden alguns detalls en la memòria -un gest, una frase, una mirada- com si la història completa quedàs en segon lloc i m'interessàs més la intensitat d'alguns instants que el discurs. L'art i la vida per ventura no són estructures tan allunyades. Quan Morgan Freeman interpreta Nelson Mandela, les conviccions que transmet provenen de la seva capacitat com  a actor, però l'actor no deixa de ser mai la persona, i sembla que sia ell qui mos mostra els racons de la història. En lloc d'oferir-nos un personatge a través del seu bon ofici d'actor, sembla que de tant en tant també se'ns mostri ell, en una mescla en què l'actor i el personatge se'ns revelen alhora sense poder separar-los. Torn per l'autovia de nit i entre la fosca dels revolts a prop del túnel veig els primers ametllers nevats. Qui sap de nit si la neu són flors o si les flors són neu?


Invictus, de Clint Eastwood
Morgan Freeman

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article