
Fa anys, quinze, vint, el món dels seguidors del còmic de línia clara es dividia en tintilòlegs i tintinòfils. Els primers prioritzaven l’estudi de l’heroi dels àlbums d’Hergé. En coneixien totes les aventures i tenien un absolut control dels personatges i dels detalls més microscòpics. Havien estudiat l’obra del belga i s’havien documentat en els abundants treballs presents en el món francòfon sobre el fenomen Tintín. Els tintinòfils, complementàriament, coincidien en la passió per les aventures del jove periodista però l’erudició es podia veure substituïda pel col·leccionisme d’objectes : ninots, cartells, records … tot sobre el vailet del foxterrier.