Avui, que és el sant del meu pare i també el meu, m'he trobat amb un
parell de blocs que llegeixo sovint on es parla de diferent manera de
la relació entre pares i fills. Primer ha estat el
Totxanes..., l'autor del qual ha reflectit en una sèrie d'apunts la tendresa de la seva relació amb el pare malalt. Després ha estat un apunt en forma de poema a l'
Ucronies, on uns versos del Joan Calsapeu m'han colpit de manera ben especial:
"I
no sé com dir-te que no pot ésser / altrament, perquè una ombra la fas
tu / i l'altra (la més tènue) és feta d'un amor // que regalima, que fa
olor de pare i s'ajaça...