Cercador per data
Resultats JEEC BÃ squet. Jornada 9, 6 de febrer de 2010 de la categoria prebenjamÃ
Aquest dissabte 6 de febrerl'equip de bàsquet de la categoria prebenjamí ha jugat contra l'Escola Puigcerver de Reus,al camp de l'escola Puigcerver. El partit ha estat molt entretingut, al final ha guanyat l'equip del Santa Anna, i estant molt emocionats ja que es la seva primera victória!!.
I és que els prebenjamins cada vegada ho fan millor. De les sis parts que consta un partit han perdut 2, empatat 1 i guanyat 3, ha estat un partit molt emocionant.
Aquesta categoria no te classificació global, però podeu seguir els resultats clicant aqui.
Recordeu els paràmetres de cerca: Bàsquet-Prebenjamí-BAIX CAMP
NOTA: Els hi donem les gràcies al Pep pare de la Marina per la crònica i les imatges del partit i a la Olga mare de la Jana que també ens ha fet arribar una crònica del partit.
Resultats JEEC Futbol Sala. Jornada 10, 6 de febrer de 2010, categoria PrebenjamÃ
Els prebenjamins van jugar contra el EFS Laguna de Cambrils. Al final va guanyar l'equip del Santa Anna per 15:1. El gols del Santa Anna els van fer Marcel 7, Mario 2, Gerard 1, Edgar 1 i Alex C 1.
Us recordem que la categoria de prebenjamí no te classificació. Si però que podeu seguir el calendari de les diferents jornades de l'equip clicant aqui. Heu de buscar Futbol sala- Prebenjamí-BAIX CAMP.
NOTA: Li donem les gràcies a la Cristina la mare del Marcel per la crònica del partit.
Post núm 1059 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat
Srs. de Reagrupament: SI SUMEM, GUANYEM !!! __ EA 1520
Avui diumenge, a la nit,
el Manifest
SUMA INDEPENDÈNCIA ja compta amb
2735 signatures d'adhesió i amb
3124 feisboquistes admiradors.
TOTAL SUPORTS: 5859.
El feisbuc és bo però les signatures són un grau més de compromís. Com més suport sumem més força tindrem, però hem de tenir ben clar que sense el compromís del lideratge la força s'escapa de les mans com l'aigua.
Si encara no has signat, vés a http://sumaindependencia.cat/ i fes-ho!
------------------------------------------
Fem una ferma coalició per a precipitar la nostra Independència!
"Contra el desagrupament" (Article de Salvador Cardús a l'Avui, 7 de febrer)
El cas de Reagrupament, que he estat seguint amb interès, és digne de consideració. En la mesura que ha estat vist com una amenaça electoral, principalment pels que li són més propers a les seves tesis i electorat, és explicable que se n’hagi parlat poc i malament. Tampoc Reagrupament no ha fet gran cosa fins ara per fer-se entendre i desmentir les interpretacions esbiaixades. Ara bé, el perfil dels associats a Reagrupament és veritablement sorprenent perquè, per primera vegada, l’independentisme creix en uns sectors generalment refractari als radicalismes. I això indica que no és que ara aquesta gent s’hagi tornat arrauxada, sinó que l’independentisme s’ha anat tornant madur, serè, assenyat, racional. De manera que feia falta que algú recollís aquest nou esperit, fora dels partits parlamentaris. Els alts perfils professionals dels associats i la diversitat d’edats, o el fet que en el seu gruix no es tracti d’antics militants ressentits amb els seus antics partits, fan dels reagrupats un fenomen realment inèdit, per no dir admirable. Just quan més es lamenta la desafecció política, resulta que una associació política, en pocs mesos, és capaç de mobilitzar més de 3.500 membres que paguen quota i que han estat fonamentals en l’organització de les consultes independentistes.
Reagrupament, però, no és un projecte d’organització fàcil. Una cosa és una associació, d’estil horitzontal i assembleari, que permet la gran diversitat de perfils ideològics aplegats per l’horitzó comú de la independència, i una altra cosa és una estructura organitzativa capaç de traduir aquesta voluntat en una opció electoral d’èxit. En aquest segon cas, l’horitzontalitat impedeix l’eficàcia i la coherència necessàries. I aquí és on, des del meu punt de vista, es produeix la fiblada que ha donat lloc a la rara contorsió del passat cap de setmana. Una de les virtuts de Reagrupament ha estat que, com a associació, només permet la incorporació a títol individual. Algunes plataformes independentistes se n’han queixat, perquè pretenien entrar-hi com a tals, però això n’hauria alterat el sentit i la coherència. Ara bé, el cert és que no tot l’independentisme sense partit està reagrupat. Hi ha vida independentista fora de Reagrupament. I, el que sembla raonable és que, si bé és perfectament lògic que existeixin fórmules d’associació diverses en funció del tipus d’acció que duen a terme, en canvi, a l’hora d’organitzar una oferta electoral, la major part de tot aquest independentisme sigui capaç de sumar energies.
Probablement –des de fora és fàcil de dir–, Reagrupament ha tardat massa a definir com articularia aquesta relació entre l’associació i la plataforma electoral, que difícilment podia estar formada exclusivament pels reagrupats. Per exemple, com ha suggerit algun dels seus membres, hauria estat molt raonable establir una clara incompatibilitat entre les responsabilitats de direcció a l’associació i l’assumpció de càrrecs polítics, a l’estil del Partit Nacionalista Basc. Reagrupament, una associació acabada de crear però amb les eleccions a la cantonada, hauria d’haver pensat que no era l’instrument adequat per elaborar programes electorals per a una candidatura que finalment hauria de respondre a uns criteris ideològicament més diversos i organitzativament més tècnics i més professionalitzats. I el cas és que ni amb una elecció per demarcacions electorals ni amb una de general, no es pot resoldre aquest encaix entre associació i llistes. Màxim, Reagrupament podia escollir en unes primàries possibles candidats per optar, en un segon moment, a incorporar-se a unes llistes electorals amb altres possibles candidats. I Reagrupament podia exigir participar en la redacció del futur programa electoral, una vegada coneguda la candidatura i la seva fesomia final. Però un salt de l’associació a les eleccions en solitari, que l’enfrontés a dues o tres ofertes electorals més de significació semblant, seria una decisió que obstaculitzaria els seus propis objectius.
No voldria entrar més del compte a la vida interna de Reagrupament. Però crec que la simple dimissió-expulsió de quatre membres de la junta directiva i el retorn dels dimissionaris autorehabilitats no és suficient per tancar bé el conflicte. No puc parlar per tots, però hi ha un parell de dimitits que puc assegurar que són Reagrupament pur i dur, i que no mereixen l’exclusió. I hi ha dimissionaris reincorporats que encara no entenen el gest de Carretero i que estan aclaparats per la responsabilitat adquirida i a la qual volen respondre amb dignitat. S’imposa, en la mesura del possible, aplicar-se la medecina pròpia d’una organització que s’autoanomena reagrupament. I s’imposa donar explicacions raonables i, si cal, fer autocrítica. Tot per, immediatament, definir i aprovar tan aviat com es pugui una estratègia electoral i una articulació transparent entre l’associació i les exigències de l’oferta electoral final, per tal d’evitar noves tensions.
Amb tot, i faci el que faci Reagrupament, l’independentisme a Catalunya és una realitat àmplia que ja no farà marxa enrere. En part, no ho oblidem, ja té representació al Parlament a través dels partits actuals.
La meva sospita és que de diputats independentistes “en potència” ja n’hi ha molts, si no són majoria i tot.
La part d’independentistes que
1 - no se sent còmode amb la representació partidista actual,
2 - la que no se sent compromesa amb l’actual Estatut
3 - i la part que demana una ruptura democràtica que no sembla que els partits actuals estiguin disposats a assumir,
seria bo que també tingués veu parlamentària.
Però també cal dir que la història de l’emancipació nacional dels catalans no s’acabarà a les properes eleccions. Reagrupament, fins ara, ha sabut expressar prou bé aquesta aspiració.
Els seus dirigents tenen l’enorme responsabilitat de no decebre-la.
La generositat ha de ser la gran divisa de l’independentisme que necessitem.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.
21 opinions 
Imperdible "Lost"
Translation (traducción):
[En una calle de una ciudad del Imperio los transeúntes descubren, atónitos, estupefactos, un asoluto misterio que les deja con los pelos como escarpias...]
—¿Qué ocurre?, ¿qué está pasando?, ¿qué es este gentío?
—Parece ser que ahí en medio hay un individuo que afirma que no ha visto en su vida ni un solo capítulo de "Lost"...
—¡No me digas!, ¡No me lo puedo en de creer!!...
—Pues se ve que es cierto, amigo...
—... y a más a más, NO PIENSO COMPRARME EL DVD DE LA CUARTA TEMPORADAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA, córcholis!!!
—¡¡Ooooooooooohhhhh!!!
—¡¡AAAaaaaaaaaaaaaahhh!!!
Guió i dibus: Min
- Comentaris: 6
117: Tot comença i tot s'acaba en Sueca
No sé per què ho he pensat sempre i, per si no ho havia deixat per escrit, vos ho faç ara: tot comença i tot s'acaba en Sueca. O, com a mínim com a mínim, tot passa inexorablement per la capital de la Ribera Baixa -la «ciutat arrossera d'Espanya!»-. Al cap i a la fi, Sueca sempre ha tingut eixe atractiu atàvic, eixe magnetisme geològic, eixe gen defectuós o eixe no-se-sap-cert-què pregonat per Baydalet en la protohistòria de la bloquesfera valenciana que ell mateix ha contribuït a crear. Llavors seria menester establir Sueca com la Meca particular de tots els valencians, fusterians i no, furionistes o no: per cert, el subdialecte suecà del candidat a rector de la UV -la de Lizondo, no, l'altra!- tan elogiat pels defensors encara és audible entre la població suecana de més edat o menor escolarització, però entre la joventut es dissol en la unificació de l'estàndard de l'apitxat, com passa en tot l'atles lingüístic del nostre diasistema comú. Això inclou no només la neutralització de l'a final àtona, més satiritzada que en el cas d'Oliva, sinó una entonació i una prosòdia característiques i algun barbarisme curiós inclòs en el lèxic quotidià com camión; sobreviuen, no debades, l'ús del Perfet Simple -no tan exagerat com al Camp de Llíria-, expressions d'admiració com «Ei colló!» o paraules com garrofa, femer o fogó (amb els derivats engarrofar-se, femar-se i fogolitri), d'especial significació per al seu veïnat.
- Comentaris: 3
Gran Albert Elfa i nefast Rubèn Novoa amb el cas Jové
Gran crònica d'Albert Elfa a TV3. Tenir corresponsals a la zona serveix per a això. Disposar d'una televisió pública de qualitat té aquest retorn. Comptar amb grans professionals com Elfa es nota en ocasions com aquestes. Qualsevol país normal disposa de mitjans propis que situen l'interès de la notícia en ocasions com la detenció de l'Ariadna Jové. A l'estranger una ciutadana catalana és detinguda, es troba en situació de risc o rep un tracte injust per part de les autoritats d'un altre estat (que cadascú situï el cas allà on cregui), i mentre el govern espanyol reacciona demanant explicacions a Israel, mentre els familiars, amics i entitats catalanes en què hi col·labora la detinguda pateixen i miren de veure què passa amb la seva situació, un senyor que milita en un partit catalanista i que es diu patriota té els nassos de penjar un tuit dient que se n'alegra de la detenció i demana a Israel que se la quedin a netejar el Golan.
Estic parlant de Rubèn Novoa [bloc i Twitter]. No només fa aquesta gracieta desgraciada, sinó que, a sobre, amenaça amb un missatge directe. Rubèn, jo no m'he ficat amb ningú. He explicat un cas que em toca de prop. I lamento que tu celebris que una "compatriota teva" estigui detinguda il·legalment. I em fa fàstic que te n'enriguis mentre "altres compatriotes teus" i suposo que algun "patriota" pateix aquestes hores, i encara em repugna més que facis política en situacions humanes delicades, que faltis el respecte a la gent i que m'amenacis. És una vergonya que lluny de rectificar i demanar disculpes, diguis que el teu partit no et desautoritzarà. I què? Et desautoritzes tu solet cada dia.
- Comentaris: 5
Amb Luis MartÃnez Garate
Al Luis el vaig conèixer fa sis anys a Altafulla, població on resideix temporalment alguns mesos de l'any. Ca seva és ben a prop d'on visc, i un vespre ens vam trobar gràcies a la coneixença mútua d'un amic que va fer d'intermediari.
- Comentaris: 1
El costat fosc de la lÃnia clara.
Fa anys, quinze, vint, el món dels seguidors del còmic de línia clara es dividia en tintilòlegs i tintinòfils. Els primers prioritzaven l’estudi de l’heroi dels àlbums d’Hergé. En coneixien totes les aventures i tenien un absolut control dels personatges i dels detalls més microscòpics. Havien estudiat l’obra del belga i s’havien documentat en els abundants treballs presents en el món francòfon sobre el fenomen Tintín. Els tintinòfils, complementàriament, coincidien en la passió per les aventures del jove periodista però l’erudició es podia veure substituïda pel col·leccionisme d’objectes : ninots, cartells, records … tot sobre el vailet del foxterrier.
Macroconcert en benefici d’HaitÃ
Per al proper divendres 12 de febrer a l'Àgora Jove de l'Alcúdia.
LA MARGINACIÓ DEL CATALÀ I EL MARC IDENTITARI DE TV3
En el marc de la fira Expolangues de Paris, hem conegut les dades que l’estat espanyol tant sols es el sisè amb nombre de centres universitaris on es pot estudiar el català, dada curiosa donat que es una llengua que hauria de considerar com a seva, i amb molta mes oferta. Per la seva part una trentena de treballadors de TV3 i Catalunya radio preocupats per la pèrdua d’identitat dels mitjans, i la cada vegada més marc de referència espanyol, han creat un grup d’opinió per donar la volta al tema.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
P E L P A I S A T G E. R o g e r C r e m a d e s
Roger Cremades Rodeja
<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
