
No som un lector d’horòscops, emperò de vegades, com aquell matí infernal, quan necessit fugir a les totes d’una preocupació abassegadora, si em cau davant la plana d’astrologia d’un diari o d’una revista, m’hi aferr amb la credulitat del naïf que espera trobar una clau per minsa que sigui en la lectura atenta d'aquelles línies disforges i plenes de desbarats, que deuen estar copiades d'un lloccomú qualsevol, una clau que el pugui distreure d’aquelles punxades als polsos i aquell tancament de tots els sentits, perquè em dugui cap a un paisatge de futur ple de possibilitats i horitzons diversos en el qual encara hi càpiga un poc d’aventura minsa, d’esclafits de rialles o de l’absurd més impossible que em permeti adormir els meus nervis destrossats, em doni un inici de somriure i l’empenta per posar en ordre les meves idees o fer-les desaparèixer, m’és igual, però, sobretot, em calmi aquest dolor que cap ni una de les pastilles que em recepta el doctor Febrer és capaç d’apaivagar i que ocupa, i fa malbé, la xarxa de comunicacions que em lliguen amb el món.