Cercador per data

Cercador per data

« Octubre 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

LOVE AND LIFE

No som un lector d’horòscops, emperò de vegades, com aquell matí infernal, quan necessit fugir a les totes d’una preocupació abassegadora, si em cau davant la plana d’astrologia d’un diari o d’una revista, m’hi aferr amb la credulitat del naïf que espera trobar una clau per minsa que sigui en la lectura atenta d'aquelles línies disforges i plenes de desbarats, que deuen estar copiades d'un lloccomú qualsevol, una clau que el pugui distreure d’aquelles punxades als polsos i aquell tancament de tots els sentits, perquè em dugui cap a un paisatge de futur ple de possibilitats i horitzons diversos en el qual encara hi càpiga un poc d’aventura minsa, d’esclafits de rialles o de l’absurd més impossible que em permeti adormir els meus nervis destrossats, em doni un inici de somriure i l’empenta per posar en ordre les meves idees o fer-les desaparèixer, m’és igual, però, sobretot, em calmi aquest dolor que cap ni una de les pastilles que em recepta el doctor Febrer és capaç d’apaivagar i que ocupa, i fa malbé, la xarxa de comunicacions que em lliguen amb el món.


Halloquè?

T'agrada la por? La nit de Tots Sants, el 31 d'octubre quan eixiran les ànimes del purgatori, les rebrem a Ca les Senyoretes, entre històries i romanços de sang i por. Molta por. Apunteu-vos-ho en l'agenda que ja avisarem dels detalls..

Sitges 2010: divendres, 8 d'octubre

Divendres, 8 d'octubre de 2010, al Festival de Sitges:

Oficial Fantàstic Competició - Sitges 43.

Una dona, una arma i una botiga de fideus (San qiang pai an jing qi / A Woman, A Gun And A Noodle Shop), de Zhang Yimou [Informació Sitges 2010]



Somos lo que hay (We are what we are), de Jorge Michel Grau [Informació Sitges 2010]

Rubber, de Quentin Dupieux [Informació Sitges 2010]

***

Oficial Fantàstic Gales.

Agnosia, d'Eugenio Mira

***

Oficial Fantàstic Panorama Competició.

The Door (Die Tür), d' Anno Saul

Tucker & Dale vs. Evil, d' Eli Craig

***

Noves Visions · Ficció.

Red, White & Blue, de Simon Rumley

Dispongo de barcos, de Juan Cavestany

***

Noves Visions · Ficció Obscura (Dark Fiction).

L.A. Zombie, de Bruce LaBruce

***

Noves Visions · No Ficció.

Freakonomics, d'Eugene Jarecki, Heidi Ewing, Morgan Spurlock, Rachel Grady, Seth Gordon, Alex Gibney

Life 2.0, de Jason Spingarn-Koff

***

Tota la programació de la jornada [Programa del divendres 8 d'octubre - Sitges 2010]

Nota Com es pot comprovar, en aquests apunts del blog només reflecteixo les presentacions oficials, al públic, a la Secció Oficial Fantàstic Competició i algun títol de la resta de seccions. Pel que fa a les cròniques publicades als nostres mitjans pels respectius enviats especials, les vaig recollint cada dia a l'apunt [Notícia de Sitges 2010], que el vaig actualitzant.

El programa complet de Sitges 2010 [Programa en pdf]

***

FOTO Rubber, de Quentin Dupieux

Poble sense Estat, cultura sense Nobel

L'atorgament del Nobel de Literatura d'enguany a Mario Vargas Llosa és ben merescut, però em fa pensar que encara que la llengua catalana tingués un escriptor amb possibilitats d'accedir a aquest guardó sense Estat propi no li donarien.

Maria de Medeiros canta Ivan Lins

Una cançò d'Ivan Lins interpretada per Maria de Medeiros en el seu primer disc.

Felicitat

Juliol de l'any 2006; m'agrada aquesta fotografía.
Segurament és d'un aquells moments en que les persones arriben a la felicitat.
L'Andreu regant l'hortet, les flors, la terra; l'Encarna mirant el mòbil per si hi ha un missatge de les filles o nets; la jove fent un tractament de bellesa al fill de l'Encarna i l'Andreu.
Silenci, natura, moments de placidesa, en família. Instants que recordes.
L'Encarna ens ha deixat, jove encara. L'Andreu no ho entén encara i el seu desconsol és immens. El fill gran perd la mare i estarà un bon temps com aïllat, i la jove treurà forces d'on calgui perque aquesta placidesa d'aquest moment no es perdi i no s'aturi.  

-Finestra -
Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha un cel clar,
sembla que voli endins de la meva alegria;
però si passa quan dins meu no hi ha un bon dia,
- -  ai, que lluny va !        
- Màrius Torres -

No, no és un bon día, però els díes amb cel clar vindràn i les orenetes passaran molt a prop d'un raconet del Montseny. 

L'última cena atea



(...)
Després del meu últim sopar
Vull que vos n'aneu
Que acabeu la borina
Arreu, fora de casa

Després el meu últim sopar
Vull que m'instal·len
Assegut, sol com un rei
Que acull les vestals

En la pipa cremaré
Els records d'infantesa
Els somnis incomplits
Les restes d'esperança
I guardaré només
Per a vestir-me l'ànima
La idea d'un roser
I un nom de dona

Després miraré
El cim del meu turó
Que dansa que s'endevina
Que acaba ennegrint-se
I en l'olor de les flors
Que de seguida s'apagarà
Sé que tindré por
Per última volta.

Mossegant la poma

Aquest matí he participat en el podcast de Mossega la Poma, que el graven en una àula de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquesta gent porta ja més de setanta podcasts gravats i emesos així que visitar-los ha estat una xicoteta lliçó, ara que ens hem embolicat a fer nosaltres el de L'Internauta.

I m'ho he passat bé, malgrat que tenia un dia físicament molt espès, especialment perquè estava a l'altra banda i per una vegada nai m'havia de preocupar si fallava alguna cosa. Esperava que parlaríem més de macs, en sóc usuari des del 1986. Però hi havia molts temes i moltes coses a dir així que hem parlat una mica poti poti de moltes coses. Gràcies per la invitació... 

PD: Ací teniu el podcast, si el voleu escoltar...

PSC: CRÃ’NICA D'UNA MORT ANUNCIADA

No ho constato pas amb alegria, que el PSC s'està morint. Potser no acabarà a la tomba però sí que la seva davallada és imparable, per mèrits propis.
Recordo ara aquell PSC del 76, el PSC-Congrès, format per persones de gran vàlua llavors, socialistes d'esquerres i catalanistes (Raventós, Obiols, Maragall...) que apareixia com una alternativa atractiva per amplis sectors de la societat catalana, sectors d'esquerres, de tradició popular, hereus en molts casos de l'esperit de la ERC de la República. La posterior unificació amb el PSOE de Triginer fou, en aquell moment, un encert perquè va evitar l'aparició d'un nou lerrouxisme que hauria estat letal per avançar cap a la construcció nacional catalana. El PSUC en primer lloc i el PSC en un àmbit més electoral, després, foren les forces que van integrar més persones vingudes de fora de Catalunya, al projecte nacional, juntament amb els sindicats, CCOO de manera molt significada. Haurem d'agrair sempre a aquella esquerra de la Transició la seva visió integradora, la de creure en un sol poble sense distincions de lloc de naixença.
La història del PSUC mereix una altra crònica, àmplia i detallada, per explicar les raons de la seva mort d'èxit. Així com quan es parla de la fallida financera de la Banca especulativa es diu que era massa gran per fracassar, del PSUC podem dir que per ser massa gran, va fracassar, tot perdent en una sagnia dolorosa bona part del seu actiu més preuat: una militància de ferro on confluïen el que es deia les forces del treball i de la cultura.
En el cas del PSC, malgrat que la seva persistent lluita per obtenir el govern de la Generalitat va fracassar durant 23 anys de pujolisme, l'aliança amb el PSOE li proporcionà una identificació amb el socialisme espanyol que els va catapultar cap al domini de l'àrea metropolitana de BCN i singularment, però per motius més complexos, de BCN. El PSC era al centre de la Catalunya que combinava catalanisme i petinença a Espanya cuinant un plat digerible per sectors diferents.

(SEGUEIX)

Ric Costa només sap fer una cosa en aquesta vida... i ho reconeix

En la informació que avui publica el diari El País (Camps rehabilita en les Corts Ricardo Costa), el nostre admirat Ric Costa ha acabat reconeixent que no aprofita per a res. Sembla que la penitència que li van imposar ha donat fruits i ara es comporta de manera més humana. De la literalitat del text del diari hem extret aquest paràgraf:

Costa, por su lado, agradeció al PP que le permita seguir haciendo "lo único" que sabe hacer, que es trabajar por el partido, y expresó su agradecimiento a la dirección del grupo, a Rafael Blasco, y al PP valenciano y nacional por haber podido recuperar protagonismo. Remarcó que "viene a sumar" y aseguró que está a disposición del partido "para lo que ellos consideren".

Ja ho sabeu. Costa no sap fer més que allò que suposadament fa. Res més. Per això ha resistit després de publicar-se les converses que mantenia amb El Bigotes, per això ha resistit tot i que el seu partit el va humiliar públicament, per això ha resistit en la cua dels escons del PP en les Corts. Perquè, si no, on anava, pobret meu? Si no sap fer res!

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Xavier Mercadé

ROCKVIU

Xavier Mercadé

A la panxa de la balena

Rafel Santapau

Rafel Santapau

Rafel Santapau

Raons necessàries (33) Respira profundament

Enric Balaguer

A tall d'invocació

Enric Balaguer

El monjo del Ferrari a Barcelona...

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.