Adéu al Guti

• sgordillo
• enllaç permanent
• Perfils
• dissabte, 7 d'octubre de 2006 | 21:27h

L'adéu a Guti ha tingut ressò a la bloquesfera, bàsicament ecosocialista i socialista. Tot i ser del Maresme, nascut a Premià de Mar i resident de Sant Pol de Mar, no el vaig entrevistar mai. Recordo alguna conversa telefònica, però mai vaig arribar a tractar-lo a fons. Per tant, no sóc d'aquells que quan sent "Guti" dóna per fet que estem parlant del futbolista.

Tot i tenir-lo perfectament ubicat, i de reconèixer-lo com una figura de la lluita antifranquista i dirigent històric del PSUC, no vaig arribar a interessar-me tant per ell com per altres comunistes com Gregorio López Raimundo, per exemple. Per a mi, i això segurament respon a una qüestió generacional, la figura del Guti va quedar eclipsada pels vells lluitadors antifranquistes, com l'esmentat López Raimundo, o a un altre nivell Josep Serradell, àlies Román. Eclipsat per aquells que manaven a ICV en els meus inicis com a periodista, com Rafael Ribó. Eclipsat per aquells que, geogràficament, m'eren més propers, com José Luis López Bulla o Paco Frutos, mataroní adoptiu afincat a Pineda de Mar i calellenc resident a Madrid, respectivament. Els Maxi Antequera, de Blanes, o els Salvador Milà, de Mataró, eren de tracte habitual. Però no sé per quins motius de temps i espai la figura del Guti se'm va allunyar. Deu ser per tot plegat que m'és difícil escriure sobre Antoni Gutiérrez Díaz. Prefereixo, doncs, deixar relacionades les anotacions que he pescat entre els blocs polítics del país.

[Pere Meroño, periodista: El "Guti"]

[Toni Salado (EUiA): Fins sempre, Guti]

[Raül Romeva (ICV): Guti]

[Jordi Merino (ICV): Per sempre company]

[Jaume Pagès (ICV): El nostre Guti]

[Miquel Iceta (PSC): En record del Guti]

[Rafel Bruguera (PSC): El Guti ens ha deixat]

[Joan Ferran (PSC): Adéu al Guti]

[Jaume Pros (PSC): Ens ha deixat qui va ser un model de coherència]

[David Gutiérrez (JSC): 'El Guti', veterano dirigente del PSUC, muere a los 77 años]

[Albert Balada (PSC): De Premià]

De la premsa d'ahir i d'avui, recullo algunes informacions:

[El Punt: Mor als 77 anys Antoni Gutiérrez Díaz, «el Guti», l'històric dirigent del PSUC i d'ICV]

[Avui: Mor el Guti]

[El Periódico: 'El Guti', veterà dirigent del PSUC, mor als 77 anys]

[Tribuna Catalana: Mor Antoni Gutiérrez Díaz]

[La Vanguardia: Muere Antoni Gutiérrez Díaz, histórico dirigente del PSUC y de ICV]

[Vilaweb: La classe política recorda Antoni Gutiérrez Díaz]

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Llibre rebut: "Les animalades d'El Mundo"

• sgordillo
• enllaç permanent
• Biblioteca
• dissabte, 7 d'octubre de 2006 | 15:05h

Títol: Les animalades d'El Mundo

Autora: Elena Martínez (Madrid, 1983) ha estudiat periodisme a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Durant els anys de carrera va fer pràctiques a COM Ràdio i va col·laborar a la revista Nova Ciutat Vella. Posteriorment ha treballat a l'agència Europa Press i actualment és al departament de premsa d'una productora teatral de Barcelona. Ha guanyat diversos premis literaris en poesia i prosa catalana i castellana, entre els quals destaca especialment el Primer Premi de Poesia Catalana (Batxillerat i Cicles Formatius) dels Jocs Florals de Barcelona 2001. Ha col·laborat en diverses ocasions amb Ara Llibres.

Editorial: Ara Llibres

Apunt:

> «Un racista en el País Vasco se hace del PNV, no del PP. Un racista en Cataluña se hace de CiU o de ERC, nunca del PP». Federico Jiménez Losantos, 25/12/2003.

> «En 1936 el líder del Partido Nacional- Socialista, Adolf Hitler, ignora el Tratado de Versalles, al que califica de injusto, se rearma, apelando al derecho de Alemania a tomar sus propias decisiones. (…) Mutatis mutandi, en diciembre de 2003 el socialista Maragall pierde las elecciones autonómicas y se echa en brazos del independista Carod-Rovira, interlocutor de ETA en Perpiñán, con quien suscribe un pacto de exlusión del PP y deriva de Cataluña hacia el soberanismo. (…) Mutatis mutandi, la Guerra Mundial no se produce, nadie detiene el avance hitleriano y hoy formamos todos parte de un glorioso Tercer Reich, pacífico cual camposanto.» Isabel San Sebastián, 25/1/2006.

[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Xerrada a la Politècnica de Mataró

• sgordillo
• enllaç permanent
• Xerrades
• dissabte, 7 d'octubre de 2006 | 01:46h

Ahir, divendres, vaig anar a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMT) a fer una xerrada sobre blocs, convidat pel company Pau Pujadas. Allà em vaig trobar amb el també company i blocaire Eloi Aymerich, que va suportar estoïcament l'hora i mitja de rotllo sense cap necessitat. Això dels blocs no els venia de nou, als estudiants. De fet, mitja dotzena d'ells tenen bitàcola activa, amb una periodicitat d'actualització setmanal.

De la cultura dels blocs [aquí el pdf de 2 planes de l'article a la revista d'Òmnium] a la bloquesfera política.

[Juan Varela: La excepción blogopolítica catalana]

[Carlos Guadián: Blogosferas políticas en Cataluña]

Em vaig entretenir, especialment, en el fenomen blocaire de Mataró. [Juan Varela: Mataró, ciudad blog] Jugar amb la idea de glocal perquè la xarxa i la bloquesfera serveixin per cohesionar ciutat i apropar persones, per incentivar el debat, l'esperit crític i elevar el llistó de la ciutadania. M'he referit al cas dels avis mataronins Encarna Siles i Romuald Grané [Romuald Grané, un blocaire d'ICV de 83 anys.]

Els vídeos a la xarxa han causat especial interès entre els alumnes. El màrqueting viral i les experiències més agosarades.

[Cap jutge no aturarà el vídeo a la bloquesfera]

[El robatori de l'escó de Zapatero]

[Pintada a l'Air Force One]

Hem acabat reflexionant sobre l'anominat a la xarxa, i els abusos que poden posar en crisi una finestra a la llibertat d'expressió com són els blocs.

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article