Cercador per data
Fer-la petar
Una per fer d'ajudant del tiet Eloi (que no és el meu tiet, si no de tot el poble, però això ja ho explicaré un altre dia) amb els mots encreuats (suposo que em servia més per aprendre que per ajudar).
L'altra era la tertúlia de la barberia. El mateix tiet, el Boté, el Boleda (el barber). Suposo que n'hi havia algun més, però aquest eren com a fixes. No recordo bé de que parlaven. Del Barça, segur, tots culers. A ben segur del temps, del tros i dels diners. De política, en aquell temps (un ja té una edat) no se si se'n parlava.
Tot plegat era l'ambient. De xerrar sense pressa, amb passió (futbol, es clar).
Per això, quan paro al taller del Sebastià, m'agrada especialment quan hi ha algú més. Molts camins gent coneguda, del poble, amb qui, però, no has parlat gaire vegades. I tanmateix la conversa surt. Fas petar la xerrada tan si vols com si no. És l'ambient de la barberia. Sense l'olor del massatge, del Floïd, es clar.
Nota de protesta tramesa a la direcció de Vilaweb
El blog de Vilaweb és construït amb una sintaxi que permet usar-lo des de qualsevol navegador estàndard modern. Trobo que és una mala pràctica - que no s'hauria de permetre - introduir-hi subreptíciament programari que només es vegi bé amb el Firefox - o amb l'Explorer, o amb qualsevol altre. És el cas de Marcús, que a sobre se'n gloria. Si algú vol fer sectarisme, que el faci en pàgines annexes pròpies, no pas al blog.
Tots els esforços del W3C, atesos cada cop més pels productors de navegadors, van en el sentit de crear un estàndard absolutament unificat d'(X)HTML, CSS i JavaScript. Els navegadors poden distingir-se per les prestacions annexes, però no pas per la interpretació dels continguts, dels hipervincles i dels elements inserits.
Qualsevol acció que vagi en el sentit d'exagerar o de forçar les diferències que encara subsisteixen és un mal servei a Internet.
VISTA DES DE LA MEVA CAMBRA
UN GRAN RENOU
I aquesta grisor gelada i cremadora, modesturgelliana, que rovella cada cosa: la casa, el jardí, els xiprers, els ametlerars, el puig ple de pins, l'aire.
Pens en Salvatore Quasimodo: Ed é subito sera.
L'Entrevista del Laporta traduïda al català , feta al Mundo pel Sostres. __ BIC 1692
SALVADOR SOSTRES ENTREVISTA A JOAN LAPORTA "Vull saber si el milió de persones que busca estat propi em seguirà (ho diu en Laporta) "Catalunya s'està morint: (Ens explica en Sostres: Li truco per explicar-li que he
començat a escriure al diari El Mundo i em dóna l'entrevista al dia
següent. “Podré dir tot el que vulgui, a El Mundo?” Em cita al seu
despatx d’advocat, però el fotògraf, Joan Manuel Baliellas, vol fer la
foto amb les 6 copes. Està d’un humor excel·lent, així que ens
desplacem al club. Des de que els Boixos Nois intentaren assassinar-lo,
porta escorta i un cotxe de seguretat el segueix allà on va. Laporta
és un nervi que no cap en ell mateix ni en cap pauta de comportament
prèviament establerta. Hormones i míssils. Encara que com tothom, pot
ser que s’equivoqui, poca gent en aquests temps tan grisos i vulgars és
capaç de jugar-se el tipus per allò en el que creu. No desvetlla la
incògnita de si es dedicarà a la política, però dóna algunes pistes. Si
hagués de fer un pronòstic, diria que en Joan Laporta no és dels que
als 49 anys se’n va a casa sense més i torna a fer d’advocat com si res
hagués passat. “Podré dir tot el que vulgui a El Mundo?” Bé, cap diari
de Catalunya ha publicat mai una entrevista tan clara, tan sincera i
tan absoluta, ni amb en Joan Laporta ni amb ningú. I no pas perquè es
censurin les respostes, sinó perquè ni s’atreveixen a fer les preguntes." ) ---------------- ENTREVISTA: (Preguntes: Sostres. Respostes: LAPORTA) 1.a Pregunta – Després d’haver estat el millor president de la història del Barça, ara ho vol ser-ho de Catalunya? 2.a Pregunta - Senyor president, parlem de Catalunya. 3.a Pregunta – Senyor president, això ja és passat. El seu magnífic llegat. Parlem del futur. La política. 4.a Pregunta - Vostè barreja futbol i política? 5.a Pregunta - Bé. Però vostè ho barreja? 6.a Pregunta - Res és culpa seva?
---------------------------------------------
Ens ho explica: Claudi Fitó i Díez, que n'ha estat el traductor:
"Sembla ser que ahir a el diari espanyol, El Mundo, van publicar una entrevista al president del FC. Barcelona, en Joan Laporta i Estruch. La genial entrevista feta pel Salvador Sostres
ha provocat que tots els mitjans de comunicació se’n fessin ressò però
de fet si no compraves el diari, no la podies llegir. Us enganxo una
traducció de la entrevista al català feta per mi mateix, Claudi Fitó i Díez".
L'arranjament tipogràfic de separació d'interlínies i llengots, així com la numeració de les preguntes, els subratllats i les negretes de les respostes i la lletra rodona de part d'una de les preguntes les ha fetes el Salvador Molins, impressor i responsable d'aquest blog del BIC.
La traducció ens l'ha rebotada: FRANK DUBÉ
(Als Srs. Fitó i Dubé els agraeixo molt, com a català, l'atenció)
------------------------------
L'ANTÍDOT ÉS LA LLIBERTAT !!!" (ho diu en Laporta)
El
millor president del Barça va ser [Hans] Gamper, que va fundar el club
i el va salvar de la desaparició dues vegades i en circumstàncies molt
greus. El seu esperit ha estat sempre una referència. Un suís que va
venir a Barcelona, es va fer catalanista i va pagar un preu per
defensar les seves idees. L'esperit de Gamper ens empeny a lluitar per
allò que creiem.
No,
de Catalunya ja en parlarem més endavant. Això que li vull explicar és
important: el Barça no és el que hem guanyat, sino com ho hem guanyat.
Un futbol que estima al futbol, un futbol que es basa en tenir la
pilotai en saber que fer-ne. Un futbol que dóna prioritat a la
bellesa i a l'espectàcle, a la velocitat, a l'atac creatiu i
intel·ligent, als gols. Així hem guanyat.
De
seguida. Però deixim dir-li que l’èxit d’aquest any i dels anteriors no
ha estat la sort i tampoc està basat només en que la pilota hagi
entrat. És una qüestió de model de club. Un model amb ideals. Sense
ideals no som ningú. Ideals futbolístics i nacionals. Pel que es
refereix a la identitat futbolística, la nostra idea del futbol
s’ensenya i es practica des de la Masia. El Barça més catalanista de la
història és també el Barça més universal de tots els temps i el que més
èxits esportius ha estat capaç d’aconseguir. El Barça que ha guanyat
és més que un club i representa una forma de pensar i de viure. Va més
enllà del futbol. Som portadors de l’èpica més emocionant de la
història: la que guia als pobles sotmesos cap a la llibertat.
Tothom barreja futbol amb política. Si Catalunya no pot competir amb
les seves pròpies seleccions és perquè Espanya ha decidit políticament vetar aquesta possibilitat; de la mateixa manera que si Escòcia pot
competir amb les seves seleccions és perquè el Regne Unit, també
políticament ho ha acceptat.
Jo
mai he fet política de partit des de la Presidència del Barça: he fet
país, que és molt diferent. El Barça ha estat sempre una manera més de
defensar els interessos i les llibertats de Catalunya. Evidentment que
el Barça també és futbol: i hem donat molt futbol. I molt bo. Hem donat
el millor futbol que mai s’hagi vist en una temporada històrica. Fins
hi tot hem donat el 2 a 6 del Bernabeu: aquest resultat que la caverna
mediàtica espanyolista no podrà digerir mai. Per això hi ha tanta ràbia
contra mi.
Només dic que no hi ha proporció entre el que hem guanyat i el que he hagut d’aguantar i patir.
7.a Pregunta – Espanya contra Laporta?
No
tota Espanya. Només el sector cavernícola i espanyolista. He conegut a
molts espanyols que a través del seu amor pel Barça han après a
entendre i a respectar als catalans i a Catalunya. I això jo ho vull
agrair molt sincerament.
8.a Pregunta – D’acord però tot això ja va ser. El que la gent vol saber és què farà a partir d’ara.
No
va ser. És i serà. Aquest equip marcarà una època, no només una
temporada. Els jugadors ho saben i treballaran dur per estar a l’alçada
del que ja han aconseguit.
9.a Pregunta - Ja no poden millorar la seva marca?
Però
podem igualar-la. I de fet si que l’equip podria inclús millorar-la:
perquè sempre es pot millorar; però s’ha de reconèixer que és molt
difícil.
10.a Pregunta - Senyor president, és la una i a les tres
els seus fills l’esperen a casa per dinar. Sap perfectament que no li
deixaré aixecar-se de la cadira fins que em digui si, quan deixi la
Presidència del Barça, es dedicarà a la política.
Tenim
dues hores i per tant, una mica de temps perquè li expliqui que hem
estat tan generosos com hem pogut a l’hora d’administrar els nostres
èxits. La Fundació ha desenvolupat programes pròpis en llocs com el
Marroc, l’Índia, Mali, Brukina Fasso, el Camerún, Equador, Senegal,
Brasil, Mèxic etc. Fins a 15 projectes en 15 països de tot el món,
sempre vinculats a jugadors emblemàtics del club. A través d’Unicef, la
tasca solidària que hem pogut fer ha estat també remarcable. El Barça
és l’únic club del món que enlloc de cobrar per portar publicitat a la
samarreta, paga. La idea irrenunciable de fer un món millor a través
del futbol.
11.a Pregunta - Parlem del demà, senyor president…
El
primer que s’haurà d’aclarir serà qui serà el proper president del
Barça. Els que vulguin canviar de model del club tindran que explicar
molt bé perquè ho volen canviar, a la vista dels resultats que hem
aconseguit treballant com fins ara. Saps?. És molt important pel Barça
que el debat de la campanya sigui sobre el model del club. Apel·lo a la
responsabilitat de tots els candidats perquè així sigui, perquè hi ha
molt en joc. Estem vivint els millors moments de la nostra història i
seria una llàstima trencar aquesta dinàmica.
12.a Pregunta - Vostè no podrà tornar-se a presentar però podrà votar.
Clar
i ho faré per una opció determinada. Però el meu paper serà organitzar
aquestes eleccions garantint tota la puresa del procés electoral. Vull
que siguin unes eleccions modèliques.
13.a Pregunta - Gairebé tots els que es presenten, per no dir tots, han sortit de la seva primera candidatura.
La
vida et dóna moltes lliçons, i n'hi ha algunes que les he apreses al
Barça i no les oblidaré mai. Més que pensar en els que marxaren,
m’agrada pensar en els que s’han quedat. El nostre objectiu era
aconseguir que els barcelonistes fossin feliços i ho hem aconseguit.
Hem passat moments de grans triomfs i moments perillosos i difícils. No
hem abandonat el vaixell, ni hem actuat anteposant el ressentiment al
projecte, com fan els nens consentits. Hem aguantat com a valents.
14.a Pregunta - I amb xampany?
Aquelles
fotos van ser una canallada. Tothom té un dret a la intimitat. Una
vegada més, la caverna mediàtica espanyolista va actuar sense cap
escrúpol i sense cap ètica.
15.a Pregunta - Els espanyols contra Laporta, volum 150.
No
poden suportar que parli clar. Som molts catalans els que pensem que la
nostra nació necessita un Estat propi per administrar els nostres
recursos. I no poden sofrir-ho. Com el 2 a 6 al Bernabeu, que tampoc
poden sofrir-ho. És aquesta caverna. Reitero que estic convençut que
també existeix una Espanya de persones de bé, demòcrates i que
respectarien una majoria electoral sense estridències ni agressions.
Una Espanya que ens deixaria en pau si Catalunya guanyés el si a la
llibertat en un referèndum.
16.a Pregunta – Està segur que existeix aquesta Espanya?
El
que tinc molt clar és que som una nació i ens fa falta un Estat. Ja
s’ha demostrat que l’Estat Espanyol no resol els problemes dels
catalans. Ni els problemes econòmics, ni els socials, ni culturals ni
lingüístics. Hem intentat dialogar, pactar, cedir i fins hi tot ens hem
convertit en la seva catifa per veure si ens acceptaven tal i com som.
I cada cop ens tornen més pobres, i cada cop ens volen més diluïts, com
el sucre en un cafè. Ja només faltava la humiliació final de que el
Tribunal Constitucional es vegi en dret a corregir una sola coma del
que ha aprovat en referèndum el poble de Catalunya. Quin concepte de
democràcia tenen? Així no anem enlloc. Ho hem intentat moltes vegades i
cada cop ens va pitjor, i cada cop es retrocedeix en l’ús de la nostra
llengua. Espanya utilitza amb nosaltres la vella estratègia del
Conde-Duque: “Con dissimulo, sin que se note el cuidado” (Dissimulant,
sense que s'en noti la cura)
17.a Pregunta - Bé, sembla que anem
entrant en matèria. Me’n alegro perquè ja són les 2. Pensi en els seus
fills esperant-lo a taula, senyor president.
Catalunya
necessita despertar. Depèn de nosaltres. És la lluita per la nostra
llibertat, és la lluita més romàntica, la més bella que pot lliurar un
grup d’homes i dones, un poble. Els catalans encara tenim el nostre
somni: hi ha molts pobles que ja no el tenen.
18.a Pregunta - La gran pregunta és quin paper tindrà vostè en aquest despertar?
Encara no ho he decidit. Ho decidiré abans de Setmana Santa i ho anunciaré quan acabi el meu mandat amb el Barça.
19.a Pregunta – Si en Montilla avança les eleccions pot ésser que no arribi a temps.
Si això passa, ho hauré d’anunciar abans.
20.a Pregunta - Es presentarà amb Esquerra?
Hem parlat però no m’han proposat res en concret.
21.a Pregunta - Es presentarà amb Convergència?
També hem parlat i tampoc m’han proposat res en concret.
22.a Pregunta - Es presentarà amb Reagrupament?
En
principi em sedueix més la idea de presentar-me en un partit nou que
estarà obert a qualsevol partit o plataforma que entengui que
Catalunya necessita un Estat propi. Tenim les condicions per ser un
gran país d’Europa. Seria molt trist que no lluitéssim per allò que és
nostre. Pel que podríem ser.
23.a Pregunta – En el fons, ja té decidit que es presentarà?
Li
puc assegurar que encara no. La política no és qualsevol cosa i li tinc
tot el respecte del món. Em vaig presentar a president del Barça
perquè pensava que en sabia prou del Barça. El meu pare em va educar
en el barcelonisme i en el catalanisme. Sempre votava Catalunya i ens
explicava el perquè.
24.a Pregunta – Fa temps que tots els seus gestos són polítics.
Aquests
gestos s’han entès políticament però no eren polítics, sinó nacionals.
Estaven fets amb el cor. El dia 11 de setembre, un dia abans del
referèndum d’Arenys, vaig assistir a una manifestació amb una pancarta
que deia: Som una nació. Volem un Estat propi. M’ho va agrair tanta
gent que vaig començar un procés de reflexió. Després vaig assistir a
un homenatge d’Esquerra al president Companys. El Barça sempre ha
contribuït a les llibertat de Catalunya. Hi ha un aire, una intuïció
que em diu que hauria de fer alguna cosa més quan acabi el meu temps al
Barça.
25.a Pregunta – Ja té decidit presentar-se?
Llavors
vaig tenir converses amb diversos polítics i diferents persones que
entenen de política. Estic consultant a professionals de la estratègia
política per treure les meves conclusions respecte a si és possible fer
a Catalunya una revolució pacífica, democràtica i responsable que ens
porti a tenir un Estat propi. Serà amb el mateix esperit que hem tingut
al Barça, amb una gent professional, capacitada i per un projecte
innovador. Encara no sé si Catalunya vol un líder o un màrtir. Jo no
vull ser un màrtir. Si que puc ser un líder, que em sembla molt bella
l’aspiració nacional d’aconseguir la llibertat pel meu país. Això és el
que vull pel meu país. Però com he après algunes lliçons a base de
pals, vull saber si hi ha una base real que estigui per la feina. Hi ha
un mil·lió de catalans, un 20% que ja pensem el mateix, amb la mateixa
contundència. Un 20% com a minim, encara que ja hi ha enquestes que
diuen que els vots afirmatius en un referèndum per tenir un Estat propi
arribarien al 49%, Bé, vull saber si aquest mil·lió de persones vol
seguir-me.
26.a Pregunta - Està fent enquestes?
Estic
estudiant el terreny de totes les maneres possibles i fiables. Si
entenc que la gent està disposada, tinc clar l'equip de persones
capaces i el primer nivell professional que podrien portar a bon port
aquesta tasca i per tant em presentaria. Catalunya s’està morint i hi
ha un 35% dels nostres recursos que els envien a Espanya i mai tornen.
27.a Pregunta - El poble català ja expressa el que vol:
Montilla president?
(Recordem que les preguntes les fa el Sostres i les respostes les contesta el PRESIDENT LAPORTA) segueix la resposta:
Més
enllà del present, el somni català existeix, però no l’han adormit, no
l’han narcotitzat. El que hem de fer és despertar. Som un país de gent
que treballa, que integra, que és capaç de tenir una capital de
referència mundial com Barcelona. Hem de despertar. Hem de reaccionar.
Ens estem morint. El govern tripartit no ha demostrat que pugui
resoldre els problemes de la nació. Durant els anys de la meva
presidència moltes vegades he tingut la sensació que només érem
nosaltres, que només era el Barça que lluitava per Catalunya. L’antídot
és la llibertat.
28.a Pregunta – No li sembla que hem patit bastant?
El
desgast personal que m’ha causat ser president del Barça ha estat molt
dur, però segueixo resistint. Sé que el que patiré en política no serà
menys. Però si tinc elements de judici que em diguin que la gent em
percep com a líder i que tenir un Estat propi és possible, és possible,
no penso negar-me a servir el meu país perquè no m’agradaria pensar que
no he fet tot el que podia, que no he lluitat fins al final pel que
penso i vull.
29.a Pregunta – Tindrà un pla, suposo?
Tinc bastant clar que si decideixo presentar-me serà per ser President.
30.a Pregunta – I si guanya, la independència?
La llibertat. I que els espanyols no es preocupin el més mínim: tindrem unes relacions excel·lents, serà un veïnatge modèlic.
31.a Pregunta – Gràcies, senyor president. Té un quart d’hora per no fer esperar als seus fills. Sort amb el Sevilla
Fixi’s
que els espanyols són els primers que saben que ells són una nació i
nosaltres una altra. Demà ens visita el Sevilla, com vostè diu. A la
samarreta del Barça nosaltres duem la senyera. El Sevilla, quina bandera
porta a la samarreta? I el Madrid? L'espanyola. Perquè ells són
espanyols i nosaltres catalans. No hauria de ser tan difícil
acceptar-ho. I no es preocupin per nosaltres, que estarem bé. I una
vegada lliures, ja veuran com per fi tenim una relació meravellosa.
Respecte al post d'aquesta ENTREVISTA:
Preguntes: Sostres. Respostes: LAPORTA
Traducció: Claudi Fitó i Díez
Enviament: FRANK DUBÉ
Responsable Blog: SALVADOR MOLINS, BIC / CA
- Comentaris: 2
Que no falte ningú!
Aquest any realitzarem un CONCERTOT dedicat als xiquets amb peces musicals especialment escollides per a ells i amb un munt de sorpreses, actuacions, balls i moltes coses més que no es podeu perdre!!!!!
Correu la veu!!!!
Hi hauran dos pases, un a les 18.00 i un altre a les 20.00.
El preu es de 3 €.
Us esperem a tots!!!!!!
- Comentaris: 1
La barba(ritat) de Fèlix Millet
Arran de la publicació de Les barbaritats de Fèlix Millet (Ara Llibres), m'adono que el saquejador del Palau de la Música Catalana provoca ràbia i admiració segons el tipus de gent. La més llatina, per dir-ho ràpid, arriba a la conclusió que si van permetre que Millet cometés l'espoli multimilionari, ben fet que va fer. "Escolta, jo en el seu lloc hauria fet el mateix. Ara que li vagin al darrere." La gent més assenyada, en canvi, veu Millet com un personatge menyspreable. És el nostre Bernard Madoff, Mariano Rubio o Luis Roldán. Ja trigàvem a tenir-ne un, d'aquests.
Com que la instrucció judicial del cas no es caracteritza precisament per la seva exemplaritat, començant per la lentitud del jutge Juli Solaz, la ràbia que provoca Millet augmenta. El ciutadà del carrer no entén -i hi ha enquestes que ho corroboren- que l'expresident de l'Orfeó i del Palau segueixi a casa com si aquí no hagués passat res. Sobretot perquè la magnitud de la tragèdia va dels 20 a 30 milions d'euros, i els que puguin sortir en el futur. En temps de crisi i mentre Catalunya pateix l'atur amb més cruesa que Espanya, el cas resulta encara més esfereïdor. I es multiplica la mania contra Millet i el que representa.
La seva defensa, conscient d'això, li va retirar la corbata des del primer moment, i el va fer aparèixer amb una americana tronada. Aquest dilluns, primer de mes, havia de comparèixer al jutjat perquè tots veiéssim que ell i Jordi Montull no havien fotut el camp a l'altra punta del planeta. I l'home se'ns presenta amb una barbota que pretén fer llàstima. "Pobre home", dirà algú. L'estratègia és pràcticament idèntica a la d'Augusto Pinochet, segons apunta amb encert el blogaire Albert Medrán. Recordaran que Garzón va cridar a declarar Pinochet el 1998, quan l'expresident xilè es trobava a Londres per suposats motius de salut. L'any 2000, quan Pinochet va tornar a Xile havent esquivat la justícia, la imatge insultant va ser la del vell dictador alçant-se de la cadira de rodes i caminant per la pista de l'aeroport feliç com un gínjol. Se li va passar la malaltia de cop.
L'estratègia de Millet és idèntica. Deixar-se barba per tapar les barbaritats.
- Comentaris: 1
El forat negre ... són 2!
Una mort violenta. La víctima, una dona. Una dona ha estat assassinada pel seu company, ha estat la segona víctima d'enguany de la violència de gènere , del terror quotidià, domèstic, del mal sense aturador.
Encara teníem a la boca i al cor el sabor amarg i el mateix lament d'avui i, malauradament, el mateix del demà imparable.
El forat negre és l'expressió de la nostra denúncia amarada de ràbia i tristesa.
RÃ dio 4 i El Punt diari
Avui ha sigut un d'aquells dies força atrafegats. Al migdia hem anat als nous estudis de Ràdio 4, situats molt a prop de la Torre Agbar (aquella que fa colors de nit i que té una forma aparentment sospitosa). Aquesta emisora és, precisament, l'única al nostra país que ha apostat de forma valenta per la música en català. Tan és així que, a dia d'avui, s'hi emeten unes 18 hores diàries de cançons cantades en la nostra llengüa. A més, des que la programació musical ha fet aquest gir en benefici de la nostra cultura, Ràdio 4 ha duplicat l'audiència. Felicitats!
Allí ens hi esperava en Joan Arenyes, un dels responsables del programa Catalunya Exprés. Ens han realitzat una entrevista de mitja hora, parlant del nou disc i del concert del dia 15 a L'Auditori de Barcelona, que s'emetrà aquest dissabte i aquest diumenge, entre les 17.00 i 19.00 hores de la tarda.
A més, aquesta tarda, també hem rebut una trucada de l'Albert Mercader, redactor d'El Punt diari, anunciant-nos que està preparant una contraportada, que ha de sortir aquest dissabte o el proper dimarts, parlant de La mà dels qui t'esperen, del concert de la presentació oficial i del projecte musical en general. Ens ha fet molt de goig saber-ho, i més perquè ens ha explicat que li havien agradat molt les cançons del Myspace. I això sempre fa il·lusió. Molta.
Una abraçada i salut!
- Comentaris: 1
Via ampla, transferència estreta
El 1979, durant l'època anomenada preautonòmica, l'Estat central va transferir a la Generalitat de Catalunya els dos ferrocarrils que no formaven part de la RENFE. Es tractava dels antics Ferrocarrils Catalans, que unien Barcelona amb Manresa i Igualada, passant per Sant Boi de Llobregat i per Martorell, i els antics Ferrocarrils de Catalunya, que unien Barcelona amb Sabadell i Terrassa, passant per Sant Cugat del Vallès, amb un tram, el de Sarrià a Barcelona, aleshores ja consolidat com línia de metro.
Els directors nord-americans trien Bigelow, Tarantino, Cameron, Daniels i Reitman
La notícia és d'avui, però no aporta res de nou. Certament, el Directors Guild of America acaba de fer saber els nominats al seu guardó anual, que es lliurarà el 30 de gener a Los Angeles; però és que aquest gremi s'ha limitat a reforçar els noms que ja són a la primera línia de sortida cara als Oscar, és a dir: Kathry Bigelow, James Cameron, Lee Daniels, Jason Reitman, Quentin Tarantino.
La llista de nominats als DGAAwards, amb informació complementària sobre els guanyadors d'aquests guardons al llarg dels seus 62 anys d'història [DGA Announces Nominees for Outstanding Directorial Achievement in Feature Film for the year 2009]
FOTO © 20th Century Fox James Cameron, al rodatge d'Avatar.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
