
És bo això de la treva? Sí. Indubtablement. Hi ha una cosa, però, encara millor: que la treva arriba perquè la part de l’esquerra abertzale que és addicta a ETA, se’n separa. I una darrera raó, la més positiva de totes: ETA s’acaba (...)

És prou habitual blasmar la tecnologia. Té, per a prou gent, una dimensió desconeguda que fa que inspiri desconfiança. A més, les enormes malvestats que la disponibilitat de tecnologia ha produït agreuja la sensació de risc.

El poeta Lluís Roda, guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2010, va ser el conductor i el lector més fet de la nit en favor d'Estellés a Picanya. Als jardins de l'Alqueria de Moret, va saber-nos guiar a través dels versos d'un poeta immens, extraordinari, des del compromís a la identitat, de l'emoció a la lírica, de la cruesa a l'eròtica, el més gran dels poetes valencians, un dels millors en llengua catalana de tots els temps, va tornar a passejar amb aquella dignitat que ens és tan necessària. Roda va començar amb el Mural del País Valencià intencionadament, i cada colp que intervenia convidava a llegir els presents, explicava secrets, apuntava futures publicacions, demanava complicitat per la poesia… Les intervencions van ser lluïdes, diverses, amb detalls que la gent de pes sap traure en el moment. Estellés ho mereixia d'aqueixa manera. Em quede amb la lectura de Maria Jesús, cap d'estudis de l'Institut Enric Valor, perquè va ser impagable la tria del poema al doctor Peset Aleixandre, afussellat a Paterna pels franquistes… Cada lector no feia curt, que convidaven a redescobrir la grandesa, l'orgull, l'estima pels nostres a través d'Estellés, i anaven convertint l'homenatge en una altra nit única, que ens comprometem a celebrar cada 4 de setembre. Un motiu, aquest sí, per reivindicar un dia gran a València.

Després del comunicat de la ETA, es torna a fer evident que Euskal Herria té vies i s'hi mouen propostes per assolir l'exercici de l'autodeterminació i que l'Estat espanyol maldarà per fer-ho inviable. Aquest és el seu únic objectiu. D'aquí ve el bloc unionista al govern regional de "vascongades" i les declaracions d'aquest personatge sinistre anomenat Ares, que curiosament ha muntat una roda de premsa pel comunicat!
El projecte d'alliberament nacional d'Euskal Herria avui ha viscut un moviment importantíssim, fent-se públic, a nivell internacional, allò que no volen sentir els poders estatals.
Una nova etapa d'esperança s'obre davant nostre. Esperem que fructifiqui.
Vídeo amb traducció a Vilaweb
Diari Gara
Diari Berria

...o bellesa feta de doblecs, les traduccions literàries tenen aquell punt incert que només pot matisar qui coneix bé els dos idiomes. Un títol poètic per a una exposició que obté efectes espectaculars a còpia de fer plecs a la roba amb precisió científica.
Demà, dimarts 7 de setembre en Joan Sallas (Badalona), inaugura l'exposició en què treballa d'ençà que va acabar la de New York.
Del Metropolitan al Hofmobiliendepot - möbel Museum Wuen, Viena. Ens ho perdrem, però voldríem ser-hi. Seguir les inauguracions i exposicions d'en Joan materialitzant l'expressió fer costat (és a dir, ser allà de debò) és molt més que una excusa per viatjar. Llàstima que no sempre sigui fàcil lligar calendaris. Aquest cop a la inauguració no, però l'exposició serà oberta prou temps (fins al 23 de gener de 2011) com per poder-hi fer una escapada.
Podeu trobar més informació i reculls videogràfics remenant els apunts que trobareu per aquí.


La Candidatura per la Independència ha de trencar amb la resignació davant l'espoli fiscal que caracteritza els partits autonomistes i gradualistes. La majoria dels pressupostos estatals que han espoliat Catalunya han comptat amb el vot de CiU o d'ERC a canvi d'algunes engrunes. Els sindicats majoritaris formen part d'organitzacions espanyoles que justifiquen el dèficit fiscal de Catalunya. Les organitzacions patronals catalanes i les Cambres de Comerç tenen la mateixa col·laboració amb les seves centrals espanyoles.
Aquesta passivitat és escandalosa perquè l'impacte de l'espoli fiscal en l'evolució de la societat catalana és extrem. Només cal comparar l'evolució de la nostra economia amb la basca en la darrera dècada. Avui, per exemple, el País Basc, gràcies al Concert econòmic, té una taxa d'atur del 10,50%, molt similar a la mitjana de la zona euro. En canvi la nostra taxa d'aturats és del 17,50%, que són 675.000 persones sense feina. Sense el drenatge fiscal, Catalunya estaria sortint de la crisi com Alemanya i França i tindria una taxa d'atur del 10% com Euskadi, és a dir, hi hauria 280.000 aturats menys.