L'alegria de menjar una pruna

• mamoya2
• enllaç permanent
• Dietari
• dilluns, 6 de setembre de 2010 | 09:33h

Agaf 'El túnel' d'Ernesto Sábato, i començ a llegir-lo a la terrassa, al capvespre, i no sé si som jo qui el llegeix, vull dir: no tan sols jo, no tan sols el que som ara, sinó també aquell que el llegí anys enrere, dues persones alhora que llegeixen el llibre, un diàleg amb el passat. Tot llibre acaba essent-ho: un diàleg amb les persones que han anat travessant les pàgines de l'existència que ara tornam a veure com si fossin fites d'un paisatge, el nostre enteniment disposat a recordar i a emetre judicis. I m'adon que té molt a veure amb l'Estranger de Camus. Però hi ha diferències notables: l'Estranger admet la irracionalitat de l'existència i en canvi el pintor d'El túnel vol ser racional però no pot. Però comprov que ja no aprenc tant com quan era jove, perquè qualsevol experiència em sembla possible, i fins i tot ja sé que molts de nosaltres hem viscut moments semblants, moments concrets en què ens hem vists situats davant de circumstàncies que ens han fet pensar i decidir després de pensar. Hem volgut ser racionals i finalment ens hem hagut de decidir sense tenir totes les dades perquè totes les dades no es poden obtenir mai de l'experiència i s'ha d'optar per la fragmentació de l'enteniment: a les palpentes, sempre a les palpentes, sense sebre massa el que feim, com si anàssim cap endavant amb una bena als ulls. Sábato, que fou científic en la joventut, aplicava el mètode científic però se'n deslliurava tot d'una, com si volgués anar més enllà, però sense l'auxili d'un Virgili imprescindible. De jove (jo) admirava els herois existencialistes, però ara cerc la senzillesa del present que sent les petites coses, els plaers que mos acosten a la realitat. Les grans preguntes em semblen magnífiques però ja molt allunyades de la meva vida. Mirar la mar sense pensar en el seu significat, menjar una pruna de frare roig imaginant tan sols la prunera que l'ha feta madurar, sentir Elton John dissabte passat i imaginar Mozart i posar-lo en el lloc d'Elton John davant el piano, anar cap al far amb n'Anna, l'horabaixa d'un dia d'estiu i veure un vaixell a l'horitzó i no fer-ne cap poesia perquè la vida és la vertadera poesia... 

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article