La Candidatura per la Independència ha de trencar amb la resignació davant l'espoli fiscal que caracteritza els partits autonomistes i gradualistes. La majoria dels pressupostos estatals que han espoliat Catalunya han comptat amb el vot de CiU o d'ERC a canvi d'algunes engrunes. Els sindicats majoritaris formen part d'organitzacions espanyoles que justifiquen el dèficit fiscal de Catalunya. Les organitzacions patronals catalanes i les Cambres de Comerç tenen la mateixa col·laboració amb les seves centrals espanyoles.
Aquesta passivitat és escandalosa perquè l'impacte de l'espoli fiscal en l'evolució de la societat catalana és extrem. Només cal comparar l'evolució de la nostra economia amb la basca en la darrera dècada. Avui, per exemple, el País Basc, gràcies al Concert econòmic, té una taxa d'atur del 10,50%, molt similar a la mitjana de la zona euro. En canvi la nostra taxa d'aturats és del 17,50%, que són 675.000 persones sense feina. Sense el drenatge fiscal, Catalunya estaria sortint de la crisi com Alemanya i França i tindria una taxa d'atur del 10% com Euskadi, és a dir, hi hauria 280.000 aturats menys.

Encara sobre la Gala dels Premis Gaudí de cinema