
T’havies comprat un quadern moleskine de tapes negres i allargat. Ho vaig
saber perquè el treies d’una bosseta color de confitura d’albercoc on hi havia
en blanc el nom de la botiga —L’ocell de
paper— amb el dibuix corresponent pintat com si fos un siurell: sé que et
vaig mirar les mans. Sempre em fix en les mans, com si tinguessin un imant que
em duu els ulls cap allà: repassava els dits prims i llargs, molt llargs, amb
les ungles una mica menjades i la palma molt fonda, com una copinya. La meva
situació dins aquella classe una mica tronada de l’edifici vell d’una escola
unitària del pobletxo d’estiueig, Pederna, on es feia el curs de relat, era
perfecta perquè podia controlar cadascun dels teus moviments sense que tu et
temessis de la meva vigilància.

Ho vaig comentar en aquest bloc: Èxit Blaugrana va impular durant la campanya electoral el Codi Ètic dels Directius. I la candidatura de Sandro Rosell el va subscriure. Va ser aquesta la nostra gran causa i la nostra gran victòria i avui és una gran notícia saber que, finalment, la Junta Directiva ha aprovat el Codi Ètic.
Certament, restem a l'espera de veure'n el contingut sencer, restem a l'espera que la Junta Directiva no només l'aprovi, sinó que el compleixi, però és evident que és una passa de gegant i que tot l'esforç que vàrem fer, ha valgut la pena.

18 equips, 11 pobles representats i més de 150 jugadors, que durant 7 jornades han fet realitat la 4a edició del Campionat de bitlles del Lluçanès. Tot un rècord que consolida de forma definitiva la proposta a la comarca.
Un any més, el Lluçanès s’ha abocat en aquesta proposta que ha anat guanyant adeptes amb el pas del temps.
El passat cap de setmana, va ser Olost el poble que acollí la jornada de cloenda, amb una tirada que va guanyar l’equip CB Mai Tips, de la Torre d’Oristà, un dels quatre conjunts que ha aconseguit el primer lloc al llarg del campionat. Puig Ciutat, també de la Torre d’Oristà, i campaners d’Olost, han completat el podi de la setena jornada.
Però els guanyadors del 4t Campionat comarcal han estat Els Canelons d’Alpens, l’equip que més jornades ha guanyat, tres en total, i el que ha assolit les puntuacions més altes, amb 331 i 327 punts, a la Torre i Alpens respectivament.
Amb aquest triomf, l’equip alpensí succeeix els perafitencs del Jaume Puig, guanyadors en les tres primeres edicions del campionat, i acaba amb l’hegemonia de Perafita, que cada any ocupava les primeres posicions.
En la classificació final, el segon lloc ha estat per l’equip de Sobremunt, Miquelets i el tercer lloc per a Jaume Puig, de Perafita. Els Canelons d’Alpens han estat els únics a superar els 2.000 punts en la classificació final.
Un cop acabada la jornada a Olost, es va fer l’acte de lliurament de premis, i els guanyadors es van endur una tenda de campanya i una cantimplora

Aquest és el vídeo que vam enregistrar el juliol passat a Bòsnia, quan hi vam anar a cantar en la commemoració del quizè aniversari de la matança d'Srebrenica.
pitgeu aquí

Per entendre els darrers moviments que s'estan donant a Euskadi amb el procés que està engegant l'esquerra abertzale. Cal mirar-s'ho una mica des del punt electoralista. Al País Basc podem dir que existeixen tres eixos ideològics clarament definits: L'autonomista, l'independentista, i l'espanyolista. Dels tres, l'únic que sempre s'ha manifestat clarament unit ha estat l'autonomista, fet que ha facilitat l'hegemonia del PNB d'ençà de la transició. El sector independentista sempre s'ha mantingut trencat com a conseqüència de la violència, absorbit pel PNB per una banda, o per l'altra marginat en els darrers anys pel camí de la il·legalització.
Les darreres eleccions autonòmiques del 2.009, a part de les diferents il·legalitzacions, conflueix un altre esdeveniment bàsic, l'esfondrament d'EA. La medicina de la Llei de Partits que havien dissenyat els partits nacionalistes espanyols -amb el consentiment més o menys interessat del PNB- pot acabar per provocar uns efectes secundaris que no s'esperaven. L'infra-representació de l'independentisme al Parlament Basc ha generat un canvi d'estratègia, i per primera vegada l'acostament entre l'esquerra abertzale i EA, confirmat en les "Bases per un acord estratègic entre forces polítiques independentistes". Per poder tirar endavant el procés, i per evitar una possible il·legalització d'EA, calia una renúncia expressa de la violència. El comunicat d'ETA -declarant el cessament de les accions ofensives, però sense una renúncia explícita-, aniria en el sentit de facilitar l'acció política de l'acord. El menyspreu que han manifestat a la iniciativa, tant el PNB com els nacionalistes del PSOE i PP, probablement té molt d'electoralisme, i molt poc de responsabilitat de país. El que realment els preocupa és un possible èxit de la iniciativa que podria dinamitar l'actual mapa polític basc. Cal entendre que els principals beneficiaris de la il·legalització són els tres partits que governen actualment el País Basc. PSOE i PP al govern autonòmic, i el PNB a les tres diputacions. Fora d'aquests tres partits no existeix cap mena d'oposició. Per aquesta raó el PNB no pressiona en el tema de la Llei de Partits, i del sector espanyolista mantenen una caricatura de Lehendakari, amb molt poca capacitat d'acció política.
Per entendre quin és el perill real per l'unionisme i per l'autonomisme. Si mirem els resultats de les eleccions autonòmiques on PNB i EA s'han presentat per separat, i sense il·legalitzacions que hagin adulterat les eleccions, tenim les següents dades:
Any 1.986:
Sector independentista (HB + EA): 33,31 %
Sector espanyolista (PSOE + AP + CDS): 30,35 %
Sector autonomista (PNB): 23,71 %
Any 1.990:
Sector independentista (HB + EA): 29,71 %
Sector espanyolista (PSOE + PP + U.AL): 29,58 %
Sector autonomista (PNB): 28,49 %
Any 1.994
Sector espanyolista (PSOE + PP + U.AL): 34,27 %
Sector autonomista (PNB): 29,84 %
Sector independentista (HB + EA): 26,60 %
Any 1.998
Sector espanyolista (PSOE + PP + U.AL): 38,99 %
Sector autonomista (PNB): 28,01 %
Sector independentista (HB + EA): 26,60 %
És a dir, no estaríem parlant d'una força residual, sinó d'una alternativa amb capacitat real de guanyar les eleccions (els resultats del 1.986 i 1.990 demostren que existeix l'espai polític que ho pugui fer possible), o en tot cas seria una força política amb capacitat de superar el 25% dels vots. Si ens mirem les dades, un es pregunta, qui n'ha tret fins ara realment rèdit de l'existència d'ETA? Del punt de vista unionista el proper pas que correspondria seria la il·legalització d'EA. No en tinc cap mena de dubte que així ho faran per poc que sigui possible, de fa anys el nacionalisme espanyol ha possat la directa i no sembla que pugui haver res que els aturi. L'única possibilitat seria la pressió internacional, i és en aquest context que cal entendre que ETA hagi triat la BBC.
La publicació del nou sondeig de
Blog honetan pasa den azaroan "Los nomes de la tierra" izenburuko artikulua argitaratu zuten Mariak eta Ivanek Asturiasetik, eta bertan itzulitako erdal toponimiko absurdu batzuk aipatzen zituzten, San Cucufato del Vallés eta San Quirico de Tarrasa hain zuzen ere (eta hari horretatik tiraka San Baudilio de Llobregat, San Fausto de Campcentellas eta San Saturnino de Noya). Gogoekin gelditu nintzen orduan zerrenda hori osatzeko euskal kasuekin, artikuluari erantzun bat bidaliz, baina uda honetan azkenean behar nuen akuilua topatu dut: Lascaux-eko kobazulo famatuak ezagutu ditugu, baita izen txit frantziar horren azpian ezkutatzen dena.
Des que María i Iván van publicar "Los nomes de la tierra", on esmentaven topònims absurds en la seva traducció castellana com "San Cucufato del Vallés" (etc), m'havia quedat amb ganes d'allargar aquesta llista de noms ridículs. Aquest estiu he trobat l'estímul per fer-ho finalment després de conèixer les famoses coves de Lascaux, i el que s'amaga darrere del seu nom tan aparentment francès.

Dissabte passat 4 de setembre
MÉS: A per un altre Guinness amb 96 anys (LAS PROVINCIAS)
LEVANTE.- La Unió homenatja Garcés

Hi surt la mare amb dues trenes, a la primera fila, asseguda. Du un vestit clar de floretes i coll fosc. La màniga esquerra arremangada confirma que la fotografia la va sorprendre jugant. Du llacets al cap de les trenes, un braçalet i sandàlies tancades amb mitjons blancs.

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>