
Arribat de la Catalunya del Nord i d'Occitània, passa fresca per la finestra i fa calor l'ordinador. És ben normal, passa sovint en nits d'estiu, quan no surtes de casa i portes al carrer a l'interior. Avança la nit i estic cansat però no tinc son, què hi farem! Doncs no res perquè ara ja no sortiré, tot i que si fos un altre dia... Remeno per aquí i trobo una foto d'abans de marxar de vacances i de viatge alguns i algunes. Un comiat com altres hi ha hagut i hi haurà. Salut i petons per a tothom i totdon. I bona nit. O bona nit.

(Aquest és un article escrit pel Toni Álvarez al qual jo he afegit algunes coses i hem publicat conjuntament a la "Directa" darrera de juliol. Aquesta n'és la versió sencera; el podeu fer córrer)
El passat 17 de juny una vintena de professionals de l’educació ens vam tancar a l’Escola La Ginesta de Segur de Calafell, al Baix Penedès. Fartes i cansats de veure dia a dia com, el discurs de l’excel·lència i l’aprofitament de recursos que fa el departament d’educació, inunda els mitjans de comunicació vam decidir deixar-nos de protocol·làries unitats sindicals, de quadrar agendes de “lluita” i de buscar-nos excuses per continuar una infectació que es va començar 10 dies abans a l’escola d’Alcanar.

“S’alça la lluna al cel de l’Alguer…”, mentre s’extingeix el brogit de la turistada al bastió i als carrers només romanen les passes sigil·loses d’algun gat furtiu. La llum verdosa de la lluna es posa sobre les ginquetes del terra que reverberen amb una lluentor fosforescent en resposta a l’amanyac zenital dels rajos lunars. La mar s’hi pressent per l’olor de salnitre que arrossega el mestral i que augura l’esclat de blaus que esdevindrà amb el nou dia.
L’Alguer vella té alguna cosa de totes les ciutats marineres que hem estimat. Hi ha finestres de postics mallorquins que recorden Sa Calatrava. La roba eixamorant-se al ressol dels carrerons que omple d’una amanosa humanitat els carrers antics de Niça. El punt de deixada decadència —la brossa que rebrota indolent entre l’empedrat, les clapes d’algepsada que manquen a les parets ferides de temps i humitat— que ja havíeu vist a Lisboa. Palaus extints, esglésies velles, llibreries fosques i atrotinades, inesperades placetes amb tertúlia veïnal.
(continua)

Dels meus fins ara onze llibres publicats, el recull de contes Pilota de set (Proa, 2008) continua liderant el meu rànquing particular d'alegries.
Pel gran nombre de vendes d'ençà que es va publicar (és a punt d'esgotar-se la primera edició), per les persones que m'ha permès de conèixer en totes les presentacions que he fet i en els clubs de lectura en què he participat, per les bones crítiques rebudes des de totes bandes com a llibre amè, divertit, entretingut i molt adequat per ser llegit a l'estiu, i ara també pel nou format que té, el digital com a ebook, que farà possible que arribi a més persones tot utilitzant les noves tecnologies.
Si hi esteu interessats, entreu al web de Proa Edicions : http://www.proa.cat/www/proa/ca, cliqueu damunt la icona Els nostres ebooks i una vegada allí cerqueu el llibre. O si preferiu una drecera més directa copieu el següent accés i us hi portarà de cap : http://www.ebook62.cat/llibre_pilota-de-set_9814.html
Pel preu de 10 euros podreu descarregar el format digital d'un llibre que allí es promociona com a set històries « dinàmiques i vibrants, de rabiosa actualitat »...

Biarritz no és només una ciutat
de la costa atlàntica on antigament estiuejava l’aristocràcia i l’alta burgesia
europees i que actualment compte amb el millor equip de Rugby del País basc, el
BO (O d’olimpique). Biarritz és també el nom d’un dels destins de bany d’estiu
més populars entre els manresans d’abans que es generalitzés l’ús de piscines
municipals i privades. Es tracta d’uns tolls i una petita esplanada de la riera
del Cornet, al terme municipal de Sant Salvador de Guardiola, on actualment
encara hi podem observar les restes d’un berenedor, uns bancs i la base del que
havia estat una palanca (un petit trampolí). L’aspecte general, ara per ara, no
convida al bany. A la poca aigua que baixa cal restar-hi la que s’enduu un
tractor–cuba de les obres de l’eix diagonal que, amb el permís de l’ACA
–l’Agència Catalana de l’Aigua-, hi acudeix diverses vegades cada dia. Els
banyistes, tant nombrosos 60 anys enrera, han deixat pas a algun avi que puja
fins aquí amb el seu net per pescar-hi crancs de riu, molt nombrosos i tots
americans (l’especia invasora que ha arraconat a l’autòctona), vermellosos i de
cap gros.

DIMECRES 4: VALL D'HEBRON. El dia ha començat a les 8.30 sortint de l'International Guest House de Nablus, la nostra base d'operacions. Els taxistes ens han portat a Hebron a través d'una ruta d'obligada complicació per sortejar els talls i prohibicions de l'exèrcit israelià als vehicles palestins a circular per certes carreteres. El resultat, un trajecte de carretera estreta i molta pujada i baixada que voreja ciutats com Jerusalem (en territori israelià) i el seu mur de separació.
Sobre unitat, agost de 2010, introducció.
Sobre unitat, agost de 2010, un parell d'exercicis.

Aquesta història que recullo del quadre de la sèrie Plans comença el novembre de 2006 quan anotava al bloc que
Cal treballar plegats.
La desfilo amb intenció d'ajudar a recollir els canvis d'aquests anys en el que em sembli significatiu senzillament pel record, o per ajudar als plans actuals i a solucionar problemes.
Continuem:
26 de gener de 2007:
Ni tu, ni déus com tu. Això li vaig respondre.Explico un moment de rebuig relacionat amb el treball d'aquell quadre, perquè tinc clar que:
"El què vull és que la gent miri, miri i hagi de mirar prou estona; prou
estona si és que vol veure alguna cosa. No tinc idea de quines coses em
mouran a treballar en altres moments; però estigui segur que no les
manarà vostè."
La idea que voldria ressaltar d'aquest dia és la importància que donava al fet que no ens quedem en una primera mirada, impressió, idea, o judici del que sigui. Perquè és per aquí on veia es colava ben fàcilment problemes i manca d'atenció i respecte a la mirada, la impressió, idees o judicis propis. Era una lluita contra el pensament automàtic, que veia com a problema central de la situació social i política que vivim.
5 de febrer de 2007:
Proposta a l'Àgora. arrel del primer aniversari de la manifestació del 18 de febrer, entre altres detalls, unes preguntes:
"Ens podríem preguntar:
Com ho veiem ara? Es vol mantenir aquella versió
oficial? I,
Quins dels actuals partits amb representació al parlament recolzarien
ara, i quins tornarien a deslegitimar el paper de la societat, davant
una nova convocatòria? Quin paper varen jugar i juguen els mitjans de
comunicació? Quin pes tenen en les "oficialitzacions de fets"
les pressions del govern central i el centralisme com a opció política?
Hi ha altres
interessos en joc que caldria visualitzar?"
11 de setembre de 2007:
Afirmació. "S'entén prou el sentit, mentre no neguem
o desaparegui la consciència."
18 de gener de 2008:
Un trio d'interessants.La idea de salt, actituds polítiques i els blocs.
1 d'abril de 2008:
Detalls de Les Cases d'Alcanar. Entre uns i altres......Entre uns i altres, trobar-nos, parlar, conversar, planejar, per la independència.

Paginador