L'independentisme és en auge diuen les enquestes i és cert, la independència s'olora al carrer, és tema de tertúlies, temuda per uns, desitjada per molts. L'estelada, abans suspitosa, n'és la crida. Fins no fa gaire temps l'estelada proclamava el que no es gosava dir en veu alta, per temor i per prudència.
Al penjar la senyera al balcó vaig estar temptada de posar-li al bell mig l'estelada, però vaig aturar el gest. Vaig dubtar. Em digué que la senyera ha estat sempre la bandera de Catalunya, el símbol nacional, la bandera arreu coneguda i respectada, la bandera d'una nació, d'una nació independent. I vaig tèmer que nosaltres mateixos releguessim la senyera a la categoria de bandera autonòmica, regional.
Dubto. Cal enarborar l'estelada en comptes de la senyera fins que Catalunya sigui independent?... Representa aquella el que volem i aquesta el que som i serem?...

Encara sobre la Gala dels Premis Gaudí de cinema