
El passat 28 de juny va sortir la sentència del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut. La retallada va tocar aspectes substancials i irrenunciables del text. Ara ens diuen que amb això queda tancat el procés autonòmic en el marc de la Constitució de 1978. Si això fos així, el resultat seria decebedor: tan en l´aspecte nacional, com en el lingüístic, com en l' econòmic. En reacció, Òmnium Cultural ha organitzat una manifestació per aquest dissabte dia 10 de juliol a les 6 de la tarda a la cruïlla Diagonal-Passeig de Gràcia sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim". És el moment d´anar-hi tots, sense posar condicions, sense buscar peròs, sense regatejar lemes. Ha de ser una manifestació unitària i multitudinària, com la de l' any 1977 que tant va ajudar a negociar el futur del nostre país. Els matisos ja els posarem, cada u de nosaltres, el dia de les eleccions amb el nostre vot. Ara, però, no és el moment dels matisos, sinó de demostrar la nostra força i la nostra unitat. El Parlament que surti elegit aquesta tardor agraïrà tenir tot el poble de Catalunya al darrera per buscar una sortida a aquesta situació.

I si dissabte ànem a Barcelona?. Dissabte a les 18 hores a la cruilla de la Diagonal i Passeig de Gràcia, inici de la manifestació: SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM.

Vist com van
les coses crec
que el millor que podem fer és no anar a la manifestació del dia 10 de
juliol. Ara
resultarà que els principals impulsors de les retallades a l’Estatut del
30 de setembre
encapçalaran la manifestació. Quina barra. Encara recordo l’entrada de
Montilla al Parlament el dia 30 de
setembre, per intentar evitar l’aprovació de l’Estatut, i també recordo
que els
barons socialistes, l’endemà, dia 1 d’octubre, reunits a Santander varen
decidir fer la retallada que després també va signar l’Artur Mas.
La societat
civil catalana
no pot encapçalar una manifestació? O resultarà que hem de seguir el que
ens dicti el Govern? Ells que fins i tot
han trobat bé la Sentència. Potser ja ha arribat l’hora de fer sentir la
veu
del poble sense mitjancers, decidim d’un cop i deixem que el Govern
deixi de
manar-nos com si fóssim cadells. Volem un Estatut com el del 30 de
setembre,
com a mínim, i en tot cas el que volem de veritat és la nostra
Independència i sense
la manipulació interessada de Montilla i
companyia.

S'ha de ser molt i molt hipòcrita i fariseu per a fer fora de l'església una dona que demana caritat. I pitjor, s'ha de tenir una mentalitat delictiva per a denunciar a la pobra dona per alterar l'ordre públic i voler-la posar a la presó.
L'Església Católica és una església corrompuda, còmplice fins a la mèdula del règim franquista, protectora de pederastes, i que encara avui no demanda als delinqüents que maltracten i abusen dels nens. Aquesta Església amb un historial saagnant, s'atreveix a denunciar a una dona que segons els diaris en els moments dels fets“tenía sus cualidades psíquicas alteradas, al presentar un trastorno neurótico y otro trastorno histriónico de la personalidad que "le limita gravemente, aunque no anula, su capacidad para conocer el alcance de sus actos y controlar cognoscitivamente sus esquemas de decisión".

Vist com van
les coses crec
que el millor que podem fer és no anar a la manifestació del dia 10 de
juliol. Ara
resultarà que els principals impulsors de les retallades a l’Estatut del
30 de setembre
encapçalaran la manifestació. Quina barra. Encara recordo l’entrada de
Montilla al Parlament el dia 30 de
setembre, per intentar evitar l’aprovació de l’Estatut, i també recordo
que els
barons socialistes, l’endemà, dia 1 d’octubre, reunits a Santander varen
decidir fer la retallada que després també va signar l’Artur Mas.
La societat
civil catalana
no pot encapçalar una manifestació? O resultarà que hem de seguir el que
ens dicti el Govern? Ells que fins i tot
han trobat bé la Sentència. Potser ja ha arribat l’hora de fer sentir la
veu
del poble sense mitjancers, decidim d’un cop i deixem que el Govern
deixi de
manar-nos com si fóssim cadells. Volem un Estatut com el del 30 de
setembre,
com a mínim, i en tot cas el que volem de veritat és la nostra
Independència i sense
la manipulació interessada de Montilla i
companyia.

Per Joan LLadó

Remenant notes i paperets de la meva carpeta "Bloc", em comencen a sortir expressions sentides a familiars o a amics i que tenen com a punt en comú maneres de ser o de comportar-se:
"Ser un pastetes" (ser un punyetetes, un tiquis-miquis)
"Ser més ruc que un cabasset ple de llops"
"Sóc una mica 'Creu Roja'" (això li vaig sentir dir al fill d'una amiga meva, que sempre està disposat a ajudar els altres)
"Faltarle (a algú) un par de agüitas" (és l'equivalent canari del nostre Li falta un bull com les guixes)

Ens costa imaginar-te absent per sempre.
I tants records de tu se’ns acumulen
que ni deixen espai a la tristesa,
i et vivim intensament sense tenir-te.
No volem parlar de tu amb veu melangiosa;
ens dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia,
però d’aquest dolor en traiem la força
per llegir-te aquests mots i recordar-te.
Demà dimecres anirem a València a vore si mos posen l'os. I passarem pel teatre Micalet a vore això dels premis Ovidi, on algun destarotat ha posat el disc en un parell de nominacions. Déu proveïrà!
I diumenge, l'endemà de cantar al Vallès, mos n'hem d'anar allà on brama la tonyina perquè uns enredraors mos han embolicat per a fer un videoflim del batre. El que apareix en esta entrevista de la ràdio.
Avui ha estat un dia tens informativament parlant. Però molt estrany. I trist. Parle de la manifestació de dissabte.
Des del matí els mitjans públics de la Generalitat (TV3, 3/24, Catalunya Ràdio i Informació i les seues webs) han estat obrint dient que s'havia arribat a un pacte sobre la capçalera de la manifestació i que hi aniria el president Montilla amb una senyera.
Des de la redacció de VilaWeb, com podria fer qualsevol, hem trucat mil vegades a premsa d'Òmnium i a tots els contactes que tenim en aquella organització. Tothom es reafirmava una vegada i una altra en que la informació no era certa. La manifestació l'encapçalava la pancarta 'Som una nació. Nosaltres decidim' i no la senyera. És impossible que els mitjans de la Corporació no tingueren aquesta informació. I tanmateix han continuant dient una cosa que no era certa, dic jo que perquè això els ho filtraven des de presidència.
I ara que fa una estona que Òmnium ha fet una insòlita roda de premsa nocturna per a deixar clar que no hi haurà senyera al capdavant el 3/24 obre encara dient que 'hi ha un acord' per tal que la senyera òbriga la marxa. (PD. Més tard han rectificat la informació però insisteixen en que 'el debat continua obert').
Amb independència del que passe amb la manifestació estic trist perquè en aquest país els mitjans públics de dalt no fan aquestes coses -els de baix, Canal 9, sí. O no les feien fins ara. I no vull que les facen. La Corporació és un model, amb tot i els seus defectes i ho ha de continuar sent.