Recupero un poema que vaig composar fa unes setmanes per Lionel Messi, el Leonardo Da Vinci del segle XXI, la reincarnació de Gaudí a Barcelona. Aquesta nit de joia podem dir aquestes coses!!!
Cercador per data
Canvis
La Nit que teníem anunciada per al 17 d'abril, amb Diego Gómez d'Esola Valenciana i Eva Dénia Trad Quartet, la passem a l'1 de maig.
Coses que passen.
I a tot açò, L'Informatiu publica hui una entrevista al doctor Olivares.
Els silencis del PP
S'han fet públics els 50.000 folis del sumari del cas Gürtel, que esquitxa, i de quina manera, el PP. N'hi havia tants, de folis, que han tardat dos dies per penjar-los a una web. Les malifetes (presumptes, és clar) de tresorers, alts càrrecs, el "Bigotes" i tuttiquanti ja estan exposades a la vergonya pública, suposant que en tinguin. De vergonya, vull dir. Mentre, l'organització política directíssimament afectada per l'escàndol contesta amb sordina quan no amb silenci.
Mirar cap a una altra banda sembla que està de moda. Mireu si no l'actitud del Papa i de la Cúria vaticana davant del tsunami de notícies relacionades amb els casos mundials de pederàstia. No sembla que el silenci papal sigui la millor resposta davant el problema. Però parlàvem de la dreta espanyola. La postura oficial del PP ha estat defensada en roda de premsa per aquella xiqueta (no recordo el seu nom) que és una mena de Leire Pajín passada pel barri de Salamanca i que ha obsequiat els periodistes amb la recepta de sempre: que si no tenen res a amagar, que si volen que es sàpiga tota la veritat, que si hi ha presumpció d'innocència, que si patatim, que si patatam. Res de nou sota el sol. Més agressiva ha estat Esperanza Aguirre, "la lideresa" que ha pontificat que als països democràtics qui jutja la gent no és la policia "del govern" (sic), sinó els tribunals. És bo saber-ho.
Respectant la presumpció d'innocència i entenent que tothom es posa a la defensiva quan es tracta de mirar per cada un, no deixa de ser sorprenent que amb la quantitat de porqueria que està sortint a la llum en forma de sumari judicial (és a dir, amb segell oficial), el PP no sigui més beligerant amb els seus. A no ser que tinguin més coses a amagar de les que ja sabem, és clar.
Una acotació: algú s'imagina l'actual situació amb els papers canviats? Si fos el PSOE el partit enllardat en quatre comunitats autònomes, què no estaria dient el PP en aquest moments? Dient no: cridant fins esgargamellar-se. Ja ho diu un dels seus grans escriptors: todo es según el color del cristal con que se mira.
10 d'abril: manifestació a Sabadell contra l'atur la precarietat i l'exclusió social
L’actual crisi econòmica és una crisi del capitalisme. No és només una crisi financera originada pels crèdits escombraria i l’especulació. És també una crisi productiva, que comporta també una crisi energètica i ecològica derivada d’un model econòmic consumista i depredador de recursos naturals i de persones. També és una crisi alimentària derivada d’un model productiu a escala planetària que condemna grans masses de població mundial a la fam com a pa quotidià.
Aquesta nit: poema a LIONEL MESSI
Nou poema a Lionel Messi
Recupero un poema que vaig composar fa unes setmanes per Lionel Messi, el Leonardo Da Vinci del segle XXI, la reincarnació de Gaudí a Barcelona. Aquesta nit de joia podem dir aquestes coses!!!Ix la màgia del peu i s'enlaira arreu,
una emoció compartida omple l'esperit
i, amb un crit, sentim el sabor de la glòria!
La joia del moment pel talent innat
es descara i, d'un cop, esclata el camp.
Eixe talent té força i enderroca obstacles,
desconeix les temors i, amb enginy,
desvetlla somnis d'infant que es recreen.
I és que eixe gol ha superat fronteres!
I el teu nom s'enlaira arreu d'un univers
que es rendeix, JUGADOR, amb lletres grans.
I ens remembres que ets el millor,
la teua glòria s'escampa amb to triomfant,
conquereix imants d'il·lusió col·lectiva.
I el teu poder altera un match,
el deixa sense història en un instant.
Llavors, Lionel, amb cara d'infant
esdevens el Déu de Déus... camp rera camp.
- Comentaris: 6
NO VEUS ALLÒ QUE TENS DAVANT ELS ULLS
Com puc interrogar la passejada per entremig de les manifestacions de la primavera?
Desconfia de les imatges (aquest cel que s'emboira de negrors, aquesta lluminositat que desapareix a tota, aquest fred humit que avança, aquesta lluna en quart minvant que no es veu, etc.). Desconfia de les flors (els blauets a la vorera del camí entremesclats amb flors de card liloses, les espasetes morades entre la verdor de les civades com herbei, els llevamans carbassa menudons davall els ametlerars, les darreres flors blanquíssimes de cirerer en un hort tancat, etc.).
Com escapar a la degradació i a la ruïna? Em veig al mirall davall la fesomia somrient una cara d'angoixa que em sorprèn. Rere els niguls verds dels ametlers pens que l'esperit prest o tard acaba per afeblir-se. Crec que m'he d'aferrar a aquest pensament si intent començar una Vita Nuova. L'edat em fa tornar més desconfiat respecte a l'invisible. Començ a veure de bon de veres el treball de la mort al meu voltant, en mi. Em dic: la bellesa es tan incomprensible com el dolor, doncs tan real, igualment forta i necessària. (Escriure: no som més que eines, imperfectes, que tenim, com a ús més alt, fer circular la llum contra l'obscuritat que ataca per tots els cantons. Dir: Desitjar que fins al darrer moment, fins i tot mig fet malbé, el nostre ésser serveixi encara per això de totes les formes possibles. Amollar: Sense fer tantes d'històries acceptar el treball, l'esforç. Preferir el pròxim en què el mal és inseparable del bé al llunyà on regna una claror pura però potser falsa o morta. Als nins, abans d'un cert saber que els destorba més que el ajuda, caldria ensenyar-los la fermesa, la resistència al sofriment, i, també, tan bé, la bondat.)
- Comentaris: 3
El Cabanyal sota els panzers
Llegisc a Vilaweb la trista noticia d'un nou atemptat contra el meu poble, que no és altre que València. És evident que això de l'estat de dret funciona només quan interessa, cosa sabuda. I clar, quan es tracta d'obstaculitzar els negocis de segons qui, s'ha de fer amb tota la parsimònia i garanties del món. Em fan fàstic.
Amb l'enderrocament del barri del Cabanyal no estan tirant només la nostra història com a poble o el nostre patrimoni, estan esborrant la memòria d'una forma de viure i concebre el món que no interessa que es conserve, igualment com passa amb l'Horta. Podríem batejar-ho com a modernitat de terra cremada. Quan els panzers d'aquesta gentola hauran arrasat tot, podran construir una nova societat totalment indistingible de Madrid, Londres o Nova York; una ciutat deshumanitzada on la gent viurà per treballar (i no a l'inrevés) i sense saber que sota els seus peus reposen, per a vergonya nostra, les cendres d'un poble que va saber viure just allí.
[Actualització] L'Informatiu: Delegación del Gobierno traiciona al Cabanyal e ignora la orden de Cultura
HI HA FEIXISME AL PV
RITA BARBERÁ Y EL GOBIERNO DEL PP RETAN AL GOBIERNO DE ESPAÑA INDIGNACIÓN, RABIA E IMPOTENCIA FRENTE A LA VIOLENCIA DEL PP LA PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL, declara que hoy no nos sentimos derrotados por el derribo de tres o cinco casas (de las 1.651 que tenemos amenazadas), ya que la Plataforma Salvem el Cabanyal está luchando por la vida de las personas y por la integridad de todo un barrio. Las cinco casas eran del Ayuntamiento, es decir, de todos los valencianos, y es lo que vamos a seguir defendiendo mientras tengamos la razón y el proceso judicial esté abierto. Ya han transcurrido 12 años inmersos en la vía legal y en el momento en que ésta se pone en contra del PP valenciano, éste no duda, utilizando todas las armas que el poder le confiere, en avasallar al estado de derecho y a los ciudadanos, que intentan defenderlas. Hoy ha sido una lucha muy desigual, un partido prepotente y dictatorial contra una ciudadanía que intenta defender lo que es justo y de derecho. Nos han apaleado pero seguimos vivos y coleando. La resistencia está activa. La plataforma Salvem el Cabanyal seguirá defendiendo las casas, abrazando las casas, contra el expolio y la degradación, tal y como se aprobó en la asamblea general del 13 de enero. Hoy a las 20h. Asamblea en el Escortxador. Tambien queremos poner de manifiesto que: La Orden del Ministerio de Cultura de 29 de diciembre de 2009 (BOE de 8 de enero de 2010), por la que se resuelve el procedimiento de expoliación del Conjunto Histórico Del Cabanyal declara: 1º. Que el Plan Especial de Protección y Reforma Interior del Cabanyal - Canyamelar (PEPRI) determina la expoliación del Conjunto Histórico Del Cabanyal. 2º. La obligación del Ayuntamiento de Valencia de proceder a la suspensión inmediata de la ejecución de dicho Plan, en tanto se garantice una adaptación del mismo que garantice la protección de los valores histórico – artísticos que motivaron su declaración como conjunto histórico. 3º. El Gobierno valenciano ha pretendido dejar sin efecto dicha Orden mediante un decreto ley, que en este momento está suspendido por el Tribunal Constitucional tras la interposición contra él por parte del Gobierno de España de un recurso de inconstitucionalidad. Por tanto, la Orden de Cultura está vigente sin ningún género de dudas. 4º. En consecuencia, los derribos realizados en el día de hoy por el Ayuntamiento ha vulnerado la Orden Ministerial, la Ley de Patrimonio Histórico español, la sentencia del Tribunal Supremo que obligó al Gobierno a resolver sobre la existencia de expolio en el Cabanyal, y el auto del Tribunal Constitucional que suspende la vigencia del decreto ley. La Plataforma Salvem el Cabanyal utilizará todos los mecanismos sociales y legales a su alcance para hacer valer el estado de derecho. Atentamente, Plataforma Salvem El Cabanyal
- Comentaris: 2
Cabanyal
Quina impotència més gran seguint les notícies del Cabanyal... Impotència davant aquesta gent del PP que actúa com si tot el País Valencià fos de la seva propietat, ara robant-nos aquest barri fins i tot saltant-se les lleis. Ja han fet tot el que han pogut de forma legal o alegal, ara ja toca demostrar que són més cacics i xulos que ningú i que poden fer el que els roti. I tot per omplir-se les butxaques.
Només puc dir que espero que arribi el dia en que paguin per tot això. Però les cases del Cabanyal que ens hagin pres, ja no hi seran...
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
