EL PODER DE LA ROSA

• jmateuimarti
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de març de 2010 | 15:01h

Se sent tan escarit i poc cobdiciós que es deixa prendre per l’oratge silent que passa sense cap mica de juguera. I a comptes de transformar-se en muricec per poder tastar la sang nodridora dels somnis, s’encanta amb  primer minut en punt que li enrosa les galtes. Les voluntats són caríssimes, es lamenta, i no hi ha rals suficients per adquirir les millors. Ens han militaritzat l’esperança, s’anima a escriure finalment al plec que fa hores que espera qualque paraula. L’aire ha caigut en desgràcia i en mans dels que no es creuen els efectes del canvi climàtic, anota punt i seguit. Per això, la llum no s’atreveix a sortir de casa temorosa del toc de queda que ens autodecretam.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article