
Se
sent tan escarit i poc cobdiciós que es deixa prendre per l’oratge silent que
passa sense cap mica de juguera. I a comptes de transformar-se en muricec per
poder tastar la sang nodridora dels somnis, s’encanta amb primer minut en punt que li enrosa les
galtes. Les voluntats són caríssimes, es lamenta, i no hi ha rals suficients
per adquirir les millors. Ens han militaritzat l’esperança, s’anima a escriure
finalment al plec que fa hores que espera qualque paraula. L’aire ha caigut en
desgràcia i en mans dels que no es creuen els efectes del canvi climàtic, anota
punt i seguit. Per això, la llum no s’atreveix a sortir de casa temorosa del
toc de queda que ens autodecretam.