El conte de "La Caputxeta vermella" és un clàssic de la mitologia infantil, un conte insòlit en què el llop que persegueix la nimfetta nobokoviana té tots els atributs encoberts del pederasta-violador. Un argument vist en múltiples escenaris, una narració diseccionada per la psiconàlisi, una por i atracció ancestrals convertides en un conte per a infants.
Del conte pervers, roig de violència i sexe, l'escena coneguda és la del diàleg, amb variants, sobre l'engany, l'escena de la seducció :
"Per què, iaieta, tens les orelles tan grans?, per a escoltar-te millor..., per què, iaieta, ets tan peluda?, per a abrigar-te millor... per què, iaieta, tens pàl·lida la cara?, perquè em vegis millor... per què, iaieta, tens les dents tan llargues?, per a menjar-te millor..."
El que no sabien ni la caputxeta ni el llop és que desenvolupaven tota una teoria de l'evolució genètica que recentment els científics han fet pública: la cultura modifica els gens. La cultura en sentit lat, la conducta apresa des d'antic inclòs l'ús sostingut de la tecnologia creada pel mateix humà ha estat una força de l'evolució i la selecció natural, com ho han estat els dos factors mediambientals, la geografia i el clima.