
He trobat en Colom, l'Àngel Colom i Colom, envoltat de paquistanesos i alguns negres davant de l'Ajuntament de Vic. Xerrava, animadament i en català, amb el grupet i particularment amb una noia paquistaní vestida a la manera del seu país d'origen. A dos quarts de deu del vespre a la plaça major de Vic hi feia fred però en Colom, fill del Collsacabra, no anava gaire abrigat. Potser els anys passats al Marròc i a Barcelona li han fet oblidar el fred de la Plana de Vic.
Feia molt temps que no veia en Colom. Des que va fundar el PI, artefacte polític que no va passar de petit i efímer bonsai, crec que no l'havia vist. Els anys no passen en va però avui veient-lo envoltat del grupet de paquistanesos i negres, que se'l miraven amb atenció i respecte, m'ha semblat que en sis ales conservava intacte el tarannà missioner que sempre l'ha caracteritzat.

Encara sobre la Gala dels Premis Gaudí de cinema