
Ben senzill i ben clar.
Eren les sis i mitja. M'enlairava per la serra de Tramuntana, al fons del meu passeig, que agafava les coloracions psicodèliques —daurats i grisos, torrats i foscs— del pas del capvespre a la nit.
Feia un no-res havia entrat al cementiri de Santa Maria del Camí i havia visitat dues tombes: els dos maresos llisos amb una làpida mínima negra de Joan Alemany Villalonga (Diputat Provincial, 1931-1936 i batle de Búger, 1936), assassinat entre tortures terribles al veí poble de Pòrtol, l'altre tomba, enmig del passadís central, d'Antoni i Dionísia, dos personatges reals que he convertit en novel·lescos, morts el 1875 i 1876. He parlat amb tots tres.