Solitaris

• albinyana
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de març de 2010 | 00:42h

Ella parla amb gent que no hi és



.../...

Em va dir que amb mi li era fàcil
que jo no hi era
i que era com el pa beneït un cos com el meu
amb tota aquesta absència,
un sexe amb mans construït sobre el silenci,
un edifici desert, fàcil d'entrar-hi
fàcil de tronar-hi i fàcil d'abandonar,
algú a qui parlar
fins i tot quan no hi és
ja que ell no hi era quan el trobà.
Ella només parla amb gent
que no hi són.
A aquells que no veu
i aquells que són com jo.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article