Fitxa: "Un home solter" (Tom Ford, 2009)

• vador
• enllaç permanent
• 0.0. Fitxes Club 7
• dissabte, 6 de març de 2010 | 22:57h

Un home solter (A Single Man / Un hombre soltero / Un homme au singulier)

Director Tom Ford. Guió Tom Ford i David Scearce, basat en la novel·la A Single Man,  de Christopher Isherwood. Fotografia Eduard Grau. Música Abel Korzeniowski. Muntatge Joan Sobel. Producció Fade to Black (EUA), Artina Films (EUA), Depth of Field (EUA). Durada 1h39.

Repartiment Colin Firth (George), Julianne Moore (Charley), Matthew Goode (Jim), Ginnifer Goodwin (Sra. Strunk), Nicholas Hoult (Kenny), Paulette Lamori (Alva)

Sinopsi Los Angeles, 1962, durant la crisi dels míssils. George Falconer (Colin Firth), professor anglès de 52 anys, malda per trobar un sentit a la vida des que ha mort el seu company Jim (Matthew Goode), amb qui ha conviscut els darrers setze anys. George regira el passat i no pot arribar a imaginar-se cap mena de futur; però una sèrie d'esdeveniments i trobades el portarà a decidir si pot o no tenir un sentit la vida sense Jim. George ha trobat confort en una amiga, Charley (Julianne Moore), dona esplèndida de 48 anys, també carregada de dubtes existencials. Kenny (Nicholas Hoult), un noi que és alumne de George i busca alguna raó que justifiqui la seva homosexualitat, va darrere el professor a qui veu com una ànima bessona.

Articles en aquest blog [Altres veus] [Venècia 2009 · Competició]

Crítiques publicades [AV7D·Crítiques: 11-17 febrer 2010]

Webs oficials [asingleman-movie (ang)]

Més informació [AV7D·Estrenes: 11-17 febrer 2010] [Cartellera.cat (cat)] [El Punt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Festivals i premis [Venècia 2009 · Competició > Premis: Copa Volpi Millor Interpretació Masculina -Colin Firth-, Lleó Gai] [82ns Òscar · 1 nominació: actor -Colin Firth-] [67ns Globus d'Or · 3 nominacions: actor -Firth-, actriu en paper secundari -Moore-, banda sonora > cap Globus d'Or] [BAFTA 2009 · 2 nominacions: actor -Firth-, vestuari > 1 BAFTA: actor -Firth-] [ISA 2009 · 3 nominacions: actor -Firth-, opera prima, primer guió > cap ISA] [Altres festivals i premis]

Dist. cat. [x] Dist. esp. [Aurum] Dist. fr. [Mars] Dist. it. [Archibald]

FOTO © Mars Dist. Colin Firth, a Un home solter, de Tom Ford

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

He vist com fan malbé uns quartons d'ametlerar: l'altre corrupció que no surt als mitjans de comunicació!

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de març de 2010 | 22:49h

Ben senzill i ben clar.
Eren les sis i mitja. M'enlairava per la serra de Tramuntana, al fons del meu passeig, que agafava les coloracions psicodèliques —daurats i grisos, torrats i foscs— del pas del capvespre a la nit.
Feia un no-res havia entrat al cementiri de Santa Maria del Camí i havia visitat dues tombes: els dos maresos llisos amb una làpida mínima negra de Joan Alemany Villalonga (Diputat Provincial, 1931-1936 i batle de Búger, 1936), assassinat entre tortures terribles al veí poble de Pòrtol, l'altre tomba, enmig del passadís central, d'Antoni i Dionísia, dos personatges reals que he convertit en novel·lescos, morts el 1875 i 1876. He parlat amb tots tres.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

GINEBRA 2010 I ARRIBEM A LES 100000 VISITES

• ALBERT1969
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de març de 2010 | 22:21h

Us dono a conèixer la nota des de Deumil.cat sobre la manifestació propera del 8 de maig a Ginebra davant la seu de l’ONU, i que ha de ser un nou pas cap a l’estat propi i cap a la unitat independentista.  Alhora volia donar 100000 gracies per arribar a aquesta xifra de visites que no imaginava al obrir aquest bloc i que amb l’ajuda dels lectors ha estat una realitat demostrant que res es impossible si es vol amb força.

• Arxius: GINEBRA
• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

Som gent de Reus..

• alfredartiga
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de març de 2010 | 22:15h

Ahir al ple de Reus van aprovar l'entrada de la CORI a Innova, amb els vots en contra del PSOE i ERC ( diuen que és la democràcia )

Mireu, escolteu i voteu ( si us plau )

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Llibres (LXXX)

• jrenyer
• enllaç permanent
• Llibres
• dissabte, 6 de març de 2010 | 22:10h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

La batalla diària per la llengua (14)

• jordicc
• enllaç permanent
• Llengües
• dissabte, 6 de març de 2010 | 21:14h

L'altre dia, a la feina, dues trucades en poca estona.

Primera trucada, que vaig fer jo, a un telèfon 902... Ignorava a on trucava:

- bon dia, em podria informar sobre...
- (a l'altra banda del fil, interrompent-me) perdóneme, hábleme en castellano porque está usted hablando con Madrid... - recalcant la paraula Madrid. Una mica més i m'aixeco de la cadira tot quadrant-me militarment...
- ah, Madrid...! - vaig contestar, continuant en castellà, quin remei.

Segona trucada. Algú em va trucar preguntant per un tema concret. Vam sostenir una conversa, ell en castellà i jo en català. Quan vaig consultar l'expedient d'aquest senyor, vaig comprovar amb sorpresa que era nascut i vivia a Galícia. Cap problema, cap impediment, cap reserva.

Significatiu, no?

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Ja som més de mig milió (d'aturats)

• vicentgalduf
• enllaç permanent
• País
• dissabte, 6 de març de 2010 | 20:27h

Aquest 2010 anava a ser el de la plena ocupació al País Valencià. Ho va prometre el PP en el seu programa electoral i així va quedar reflectit en l'altaveu oficial, el Canal 9. I en acabar el febrer del 2010 ha resultat que per primera vegada tenim més de mig milió d'aturats enregistrats. El PP havia dit que anava a generar milers de nous llocs de treball per tindre menys del 6% d'atur, 100 euros mensuals per a les dones que treballen a casa, 4.000 euros per naixement i així successivament. Aquest vídeo s'hauria de recordar cada dia que passe des de hui fins que tornen a celebrar-se els comicis. Tothom sap que dir mentides és pecat.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Llavaneres, una setmana després del 28-F

• xaviermir
• enllaç permanent
• Consultes per la independència
• dissabte, 6 de març de 2010 | 19:02h

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

EL RECONEIXEMENT DELS DOCENTS I EL SEU PAPER EN EL SISTEMA EDUCATIU Els mestres, base de la societat JOSEP MARIA SOLÉ I SABATÉ / CATEDRÀTIC D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA A LA UAB

• valldalbaidi
• enllaç permanent
• ARTICLES
• dissabte, 6 de març de 2010 | 18:38h

Un país, una cultura, una nació, que no té en els mestres, en tot l'ampli conjunt que forma el magisteri més ampli, la base on s'estructura l'educació i la pedagogia, més enllà de la família o els adults que són més propers als nens, no pot anar bé de cap de les maneres. Va camí d'un fracàs. Molt em temo que és el que està passant actualment a Catalunya. El fet no és d'avui. En el nostre cas és un tema que s'arrossega d'anys i panys, però ara està més desllorigat que mai des de l'arribada de la democràcia. Sóc fill de pare i mare mestres, que van exercir tota la seva professió durant el període franquista i l'inici de la democràcia. Però mai foren franquistes, tot al contrari: catalans de soca-rel, demòcrates i amants de la cultura, persones orgullosament senzilles. Mai de la vida foren educadors dels valors de la dictadura. Com tampoc la majoria dels mestres de la seva època. La seva vida laboral de mestres rurals eren l'escola i els nens, la tasca d'educar-los gairebé cada dia de l'any.

VA SER UN ERROR que per al magisteri la democràcia només arribés acompanyada d'una dignificació dels sous. Que no es digués que molts dels mestres, de punta a punta del país, havien estat els artesans que havien educat de forma plural, per a tothom, fos fill de qui fos, fora del totalitarisme del franquisme i que alhora tampoc havien acceptat cap dirigisme polític de l'antifranquisme. Havien viscut en la seva joventut, en la seva pròpia pell, els exclusivismes polítics que havien dut una guerra i una postguerra civil, alhora incivil. Estaven vacunats de veritats absolutes. N'havien viscut massa; les seves vides, per sempre més marcades i de vegades amb moltes ferides al cor. No cal idealitzar els mestres d'aleshores. La pedagogia era antiquada, el que els manaven fer era obsolet i massa sovint es feia present un mastegot més que sobrer. Però es lliuraven en cos i ànima a la feina. Sabien que eren el mirall dels nens.

ELS QUI SABEN COM VAN, COM ACTUEN i com són els nens a l'escola, el primer espai social que viuen, són els mestres. Ells han de tenir tota l'autoritat sobre el nen. En l'espai de l'escola, en l'horari escolar, tota la responsabilitat ha de recaure en qui els educa en societat, en valors, de forma general i plural. Lluny de la protecció i amor dels pares i començant a posar-los en el món que serà seu. Tots amb tots, com la vida. Com el viure. I aquí van començar els problemes. Clientelismes polítics llagoters van fer entrar els pares en unes associacions que molt sovint resten més que sumen. Tot es fa amb una bona fe indubtable, però les AMPA han de ser una crossa a la tasca del mestre, un suport a les coses a fer a l'escola, i prou. I no sempre ha estat, ni és, així. Un democratisme irresponsable, mal entès, lògic després de tants anys de dictadura, de tanta autoritat sense límit dels mestres.

AL MESTRE SE LI DIGUÉ ALESHORES professor, però, seguint Ciceró, ¿quin servei més gran o millor pot fer-se a la República (la societat) que el d'ensenyar i educar la joventut? Al mestre se l'eliminà de ser un mirall. Realment hi havia un excés de feina, però vam anar a l'altre extrem. Ningú dirigia res ni era responsable de veritat de la vida escolar. Per solucionar-ho aparegueren els buròcrates, primer de l'Estat, després, amb les competències traspassades, de la conselleria o dels sindicats. Molts d'aquests ni se'n recorden, del darrer dia que van entrar a una aula a fer classe a la canalla. Qui va preguntar res al mestre de debò? Aquell que coneix com ningú la problemàtica del món actual, global, amb classes amb coeducació, varietat d'immigrants, discapacitats, mòbing i un llarg etcètera que fan de cada escola un món particular.

NO CONEC CAP PROFESSIÓ amb tanta vocació de la gent, amb tantes ganes de treballar, de fer reciclatges, de voluntat de millorar dia a dia. Si els mestres van a una tercera vaga és que deuen tenir raons més que justificades. La immensa majoria són gent responsable i seriosa. Ells estan a la primera trinxera d'una societat catalana complexa com mai. La conselleria els bandeja altra vegada. És un error propi de gent política manada per altri, amb manca d'orgull, que no aprecia el valor incalculable d'una societat lliure i crítica. I això passa per l'escola.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 19. Dissabte, 6 de març del 2010

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Sweet Caroline / Revival dels 70

• ricardgarcia
• enllaç permanent
• Castells de cartes
• dissabte, 6 de març de 2010 | 18:22h

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article