Cercador per data
Déu salvi al tsar
S'ha iniciat avui al CaixaFòrum de Tarragona un cicle de conferències, dictades per Joan B. Culla, sobre les biografies de cinc personatges del segle XX (Nicolau II, Mussolini, Roosevelt, Gandhi i Adenauer), que representen cinc característics processos històrics (respectivament, la Gran Guerra, l'ascens del feixisme, la depressió econòmica, la descolonització i la construcció de l'Europa unida).
El professor Culla, amb el seu estil professoral, rigorós però molt amè, ha començat el cicle parlant de qui fou el darrer tsar de totes les Rússies, del seus vessants humà (personatge casolà, familiar, tímid, a qui causava aversió l'exercici del poder) i públic (el context de la Rússia de l'època, l'inici de la industrialització, el creixent descontentament popular, la catastròfica guerra amb el Japó, l'aixecament del 1905, l'esclat de la Guerra Europea i, finalment, de la Revolució Russa que el va fer abdicar primer, empresonar després i assassinar el 1918.
Com era inevitable, l'actualitat més immediata ha fet acte de presència tant a la intervenció de Culla com al col·loqui posterior, quan s'ha esmentat l'ex (i futur) president Putin, que ha rescatat bona part de la simbologia tsarista, des de l'escut fins als uniformes vuitcentistes, per tal d'aparèixer als ulls del poble com un nou tsar, autoritari i temut, però també eficient i idolatrat.
Nicolau II no va voler o no va poder escometre les grans reformes socials i democràtiques que el seu anquilosat règim demandava, i així li va anar. Déu no va salvar al tsar. Casualment avui, una néta del seu cosí, Elisabet II, compleix seixanta anys en el tron. Déu sí salva la reina. Potser hi té a veure, en part, que la monarquia britànica sí que ha sabut en cada moment de la seva història fer a temps els canvis necessaris.
[Cicle Crisis i figures del segle XX, tots els dilluns al CaixaFòrum Tarragona. Propera conferència, 13 de febrer, a les 19 h.: "Mussolini i el feixisme italià"]
El professor Culla, amb el seu estil professoral, rigorós però molt amè, ha començat el cicle parlant de qui fou el darrer tsar de totes les Rússies, del seus vessants humà (personatge casolà, familiar, tímid, a qui causava aversió l'exercici del poder) i públic (el context de la Rússia de l'època, l'inici de la industrialització, el creixent descontentament popular, la catastròfica guerra amb el Japó, l'aixecament del 1905, l'esclat de la Guerra Europea i, finalment, de la Revolució Russa que el va fer abdicar primer, empresonar després i assassinar el 1918.
Com era inevitable, l'actualitat més immediata ha fet acte de presència tant a la intervenció de Culla com al col·loqui posterior, quan s'ha esmentat l'ex (i futur) president Putin, que ha rescatat bona part de la simbologia tsarista, des de l'escut fins als uniformes vuitcentistes, per tal d'aparèixer als ulls del poble com un nou tsar, autoritari i temut, però també eficient i idolatrat.
Nicolau II no va voler o no va poder escometre les grans reformes socials i democràtiques que el seu anquilosat règim demandava, i així li va anar. Déu no va salvar al tsar. Casualment avui, una néta del seu cosí, Elisabet II, compleix seixanta anys en el tron. Déu sí salva la reina. Potser hi té a veure, en part, que la monarquia britànica sí que ha sabut en cada moment de la seva història fer a temps els canvis necessaris.
[Cicle Crisis i figures del segle XX, tots els dilluns al CaixaFòrum Tarragona. Propera conferència, 13 de febrer, a les 19 h.: "Mussolini i el feixisme italià"]
La Formación profesional en Alemania
El sistema de formación dual, que combina estudio y trabajo, es envidiado en todo el mundo. El modelo germano es gestionado y financiadoen gran parte por las firmas. Los alumnos alemanes son aprendices que reciben un salario (...)
OK Lliga: el SHUM Maçanet guanya a Vic i jugarà la Copa del Rei
Amb la presència de les càmeres d'Esport 3 i l'absència de públic, el SHUM Maçanet s'ha classificat avui per a disputar la final de la Copa del Rei d'hoquei sobre patins, després de guanyar el Roncató Patí Vic per 1 a 3.
L'equip local ha ofert, com és costum aquesta temporada, un altre partit nefast. No es poden guanyar partits contra rivals que no són cap maravella si es defensa sense anticipació, la mínima agressivitat exigible i amb un porter que de moment sembla de mantega. Però és que l'atac vigatà és inofensiu i previsible fins a la irritació. I a més la mala sort també acompanya: avui tres pilotes als pals. Només hi ha un jugador que sembla tenir coratge i encert per intentar guanyar els partits: l'argentí Lucas Ordoñez.
El Shum Maçanet no ha patit mai per guanyar el partit. Ha dut la iniciativa, s'ha avançat al marcador i després de l'empat local ha sabut sentenciar el partit a la segona part. Merescuda victòria que els ha classificat dels vuit primers de l'OK Lliga. Jugaran la fase final de la Copa del Rei. El Vic en queda fora i lluitarà per salvar la categoria.
OK Lliga: Vic 1 - 3 Shum Maçanet
Dilluns 6 de febrer de 2012
Pavelló Olímpic de Vic
Poca gent, potser 250 persones. Fred.
L'equip local ha ofert, com és costum aquesta temporada, un altre partit nefast. No es poden guanyar partits contra rivals que no són cap maravella si es defensa sense anticipació, la mínima agressivitat exigible i amb un porter que de moment sembla de mantega. Però és que l'atac vigatà és inofensiu i previsible fins a la irritació. I a més la mala sort també acompanya: avui tres pilotes als pals. Només hi ha un jugador que sembla tenir coratge i encert per intentar guanyar els partits: l'argentí Lucas Ordoñez.
El Shum Maçanet no ha patit mai per guanyar el partit. Ha dut la iniciativa, s'ha avançat al marcador i després de l'empat local ha sabut sentenciar el partit a la segona part. Merescuda victòria que els ha classificat dels vuit primers de l'OK Lliga. Jugaran la fase final de la Copa del Rei. El Vic en queda fora i lluitarà per salvar la categoria.
OK Lliga: Vic 1 - 3 Shum Maçanet
Dilluns 6 de febrer de 2012
Pavelló Olímpic de Vic
Poca gent, potser 250 persones. Fred.
- Comentaris: 1
tà pies camina cap a l'infinit
HEM PERDUT UN HOMENOT CATALÀ UNIVERSAL, HE PERDUT UN AMIC I MESTRE:
ANTONI TÀPIES
Primer de tot ha estat una notícia d'una amiga, anna carreras, que de forma ben clara i senzilla em deia a les 20.53 d'aquest 6 de febrer de MMXII: ha mort en tàpies. I m'he sentit tocat, amb ràbia, emoció, plorera, desconsol. I després en Pep-Maür m'ho reafirmava per telèfon. I he cridat a l'amic i editor xavier folch amb el qual vaig visitar en tàpies la darrera vegada, i no l'he trobat. I he enviat un essaemessa a en Miquel Barceló, que també l'apreciava molt. I he cridat a la Universitat de les Illes Balears perquè li posassin una esquela demà mateix recordant que era doctor honoris causa nostre des de 1988 i havia regalat a la UIB, amb la seva extrema generositat, cartells, logotips i una magnífica exposició a la Llotja. I he telefonat al Diario de Mallorca perquè li dedicassin molt d'espai a aquest artista de la matèria, homenot poeta de la pintura, català universal, i no oblidassin que sempre havia estat molt lligat amb Mallorca, que estimava molt i molt i passava una penada quan la veia tan feta malbé pels depredadors i corruptes. Un cartell que hi ha a la UIB el va fer per poder-lo utilitzar sempre que volguéssim en tota lluita pel medi ambient, per la terra i per la llengua i cultura catalanes. I he mirat les notícies de la tevé I he vist l'amic, el metre, el savi, l'inventor de noves i velles i inoblidables imatges que ens faran companyia sempre. I he llegit un tros seu: «La filosofia em va animar a llegir sobre ciència. I també els científics, sobretot els físics i els biòlegs, ens han avisat que els budistes d'abans de Crist arriben a conclusions semblants. Això m'estimula enormement. El que m'interessa és la teoria del coneixement, per damunt de l'asèpsia objectiva. Sempre, en analitzar la realitat, hi posem alguna cosa de nosaltres. Això ens fa provisionals. Inclús la teoria quàntica, que és un model de l'univers, admet que pot haver-n'hi d'altres de teories. L'home no ha arribat a travessar la porta de l'infinit. Hem de donar importànica a les intuïcions.»
ANTONI TÀPIES
Primer de tot ha estat una notícia d'una amiga, anna carreras, que de forma ben clara i senzilla em deia a les 20.53 d'aquest 6 de febrer de MMXII: ha mort en tàpies. I m'he sentit tocat, amb ràbia, emoció, plorera, desconsol. I després en Pep-Maür m'ho reafirmava per telèfon. I he cridat a l'amic i editor xavier folch amb el qual vaig visitar en tàpies la darrera vegada, i no l'he trobat. I he enviat un essaemessa a en Miquel Barceló, que també l'apreciava molt. I he cridat a la Universitat de les Illes Balears perquè li posassin una esquela demà mateix recordant que era doctor honoris causa nostre des de 1988 i havia regalat a la UIB, amb la seva extrema generositat, cartells, logotips i una magnífica exposició a la Llotja. I he telefonat al Diario de Mallorca perquè li dedicassin molt d'espai a aquest artista de la matèria, homenot poeta de la pintura, català universal, i no oblidassin que sempre havia estat molt lligat amb Mallorca, que estimava molt i molt i passava una penada quan la veia tan feta malbé pels depredadors i corruptes. Un cartell que hi ha a la UIB el va fer per poder-lo utilitzar sempre que volguéssim en tota lluita pel medi ambient, per la terra i per la llengua i cultura catalanes. I he mirat les notícies de la tevé I he vist l'amic, el metre, el savi, l'inventor de noves i velles i inoblidables imatges que ens faran companyia sempre. I he llegit un tros seu: «La filosofia em va animar a llegir sobre ciència. I també els científics, sobretot els físics i els biòlegs, ens han avisat que els budistes d'abans de Crist arriben a conclusions semblants. Això m'estimula enormement. El que m'interessa és la teoria del coneixement, per damunt de l'asèpsia objectiva. Sempre, en analitzar la realitat, hi posem alguna cosa de nosaltres. Això ens fa provisionals. Inclús la teoria quàntica, que és un model de l'univers, admet que pot haver-n'hi d'altres de teories. L'home no ha arribat a travessar la porta de l'infinit. Hem de donar importànica a les intuïcions.»
- Comentaris: 6
Barquet Tarragona
Els dilluns son desavinents per menjar fora de casa però fer-ho al Barquet Tarragona és una excepció.
Tots els estats de l'aigua i de l'Ã nim
Avui calabruixada: Bolles de vidre, diminutes, a un tauler horitzontal, es fonen al carrer, rodolen pels esglaons, s'arrauleixen als racons del jardí, repiquen a la taula metàl·lica. Tenen el cor gelat, com cometes minúsculs, percudeixen la simfonia dels estats de l'aigua.
La neu cobreix somera els cotxes, just els emblanquina.
La pluja rebrega una cel·lofana transparent, suara intensa com un batec de cor accelerat, suara com un plor contingut, lliscant.
Un hivern fred vol fer-nos recobrar les emocions pures, tots els estats de l'aigua, tots els estats de l'ànima, el dol i l'escalf.
Acabo d'escoltar que ha mort Antoni Tàpies. Em venen al cap...
La neu cobreix somera els cotxes, just els emblanquina.
La pluja rebrega una cel·lofana transparent, suara intensa com un batec de cor accelerat, suara com un plor contingut, lliscant.
Un hivern fred vol fer-nos recobrar les emocions pures, tots els estats de l'aigua, tots els estats de l'ànima, el dol i l'escalf.
Acabo d'escoltar que ha mort Antoni Tàpies. Em venen al cap...
- Comentaris: 6
CAP DE SETMANA GLAÇAT: PEL MONTALT I MANYANS 05.02.2012
Per Joan LLadó
Culminant la setmana que presumiblement serà la més freda de l'any, ens aventurem a fer el tomb de diumenge pels verals més pròxims i evitant les fondalades més gèlides. Hom decideix de seguir la proposta d'en Pep: pujar el Montalt pels Sots del Bou i d'en Colom que ara està desboscant i estassant, on ens hi espera una grimpada de quatre plats més les postres.
Culminant la setmana que presumiblement serà la més freda de l'any, ens aventurem a fer el tomb de diumenge pels verals més pròxims i evitant les fondalades més gèlides. Hom decideix de seguir la proposta d'en Pep: pujar el Montalt pels Sots del Bou i d'en Colom que ara està desboscant i estassant, on ens hi espera una grimpada de quatre plats més les postres.
- Comentaris: 1
Antoni TÃ pies
Ha sonat el telèfon i era el meu sogre: és que ha mort l’Antoni Tàpies. No fotis.
Sempre hi hem fet conya, amb ell, sobre en Tàpies: que si ja veus, tres creus i un gargot, que si no parlis així d’un mestre de l’art del segle XX, que pots comptar, la meua néta pinta millor, etcètera. Sempre hi hem fet conya i avui resulta que, en tenir-ne notícia, de seguida ha telefonat. Per si no ho havíem sentit. Perquè una cosa és una cosa i una altra que s’hagi mort l’Antoni Tàpies, he pensat que ho havíeu de saber.
És una història minúscula davant de la magnitud de la mort, del buit, de tot. Demà ja tindré més paraules. Però és que aquest vespre el meu sogre ha sentit la notícia. I sap que és important. Que ho ha estat. Que ho continua essent. Antoni Tàpies.
- Comentaris: 2
DITS DE NEU DINS PEU DE GLAÇ
Plou molt i amb intrepidesa.
Resisteix bé la gavina.
La mirada no descansa
rera la cortina d'aigua.
Dits de neu dins peus de glaç.
Xopa es presentra la parla
quan la fredor més trepana
i dir per dir enlloc no porta.
Dits de neu dins peus de glaç.
Resisteix bé la gavina.
La mirada no descansa
rera la cortina d'aigua.
Dits de neu dins peus de glaç.
Xopa es presentra la parla
quan la fredor més trepana
i dir per dir enlloc no porta.
Dits de neu dins peus de glaç.
DEL 9 AL 12 UN CAP DE SETMANA EN VALENCIÀ
DEL 6 AL 26 DE FEBRER EXPOSICIÓ A L'ATENEU DE BÉTERA.
DIJOUS 9, LA SALA MATISSE EN VALENCIÀ.
DIVENDRES, 10 PRESENTACIÓ DE NOVES GLÒRIES A ESPANYA A LLÍRIA.
DISSABTE, 11 LA IX NIT D'ESCOLA VALENCIANA A L'ELIANA.
DIUMENGE, 12 PODEU ANAR DE CONCERT O AL CINEMA A LLÍRIA. TRIEU.
DIJOUS 9, LA SALA MATISSE EN VALENCIÀ.
DIVENDRES, 10 PRESENTACIÓ DE NOVES GLÒRIES A ESPANYA A LLÍRIA.
DISSABTE, 11 LA IX NIT D'ESCOLA VALENCIANA A L'ELIANA.
DIUMENGE, 12 PODEU ANAR DE CONCERT O AL CINEMA A LLÍRIA. TRIEU.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
