Disfressar opinions

• Didac
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 07:29h

Deia Josep Pla que descriure és una feina molt més difícil i complexa que opinar, raó per la qual tothom opina i ningú no explica res. Estic d’acord amb l’homenot de l’Empordà però la seua sentència és un parany: l’origen de l’epidèmia malaltissa d’opinar que pateixen gran part dels humans no és una qüestió de dificultat descriptiva. La gent opina perquè és l’única cosa que pot fer. Sense anar més lluny, les conegudes descripcions de Pla no són més que opinions. Escriure és sempre un exercici altament subjectiu: per molt asèptiques que tracten de ser, les teues paraules mai no aconseguiran d’esquivar el filtre egocèntric que s’engega sempre que expressem alguna cosa. Així doncs, no es tracta de perseguir la falsa i quimèrica meta de l’objectivitat; allò important és saber dignificar les opinions; ornamentar-les amb arguments poderosos; aprendre a disfressar-les de poesia, d’enginy, de veracitat. Eixa és la vertadera feina de qui escriu o es pretén escriptor: disfressar opinions.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Llenguatge no verbal

• ramonfarre
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 06:21h

He vist algunes imatges de la compareixença del senyor Rodríguez Zapatero per a explicar la reforma laboral que proposa, així com imatges de la trobada amb els representats de la patronal i els sindicats.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Santiago Espot, principal responsable i honorífic delator dels enemics de Catalunya ! __ BIC 1728

• smolins9
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 02:02h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El gust no es pot escriure

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 01:43h

Però ho intent, ho revolt, ho cerc..

«A deu anys vaig començar
a fer jugar na peluda;
de dreta i ajaguda,
de tot vent la vaig provar.»

Peluda: membre viril!

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

Ciutadans, què entenem per seguretat i defensa?

• smartinez
• enllaç permanent
• Defensa
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 01:40h

Sembla que ens ho hem de plantejar seriosament com és que aguantem abusos judicials de l'estat espanyol, o del que fos. Cas extrem de violència, acompanyat d'altres (casos i violències) i que certifica que estem davant un Estat contra ciutadans.
Pot ser un problema que ens confon és que aquesta amb poca cosa ja ho són de mena. Vull dir que un mínim abús ja els fa culpables. Sí, diria que per alguna cosa així deu ser que ens empassem tantes coses. Devem pensar que ja no ve d'aquí de tantes que col·leccionem. Però hauria de ser ben bé a la inversa,
De manera que si deixem clar aquest punt, suposo que podrem abandonar algunes d'aquestes vistes grosses, i acabar d'una vegada amb la complicitat ciutadana.


5 de setembre de 2009

A les set de la tarda davant la subdelegació del govern espanyol a Girona.

... temptativa de col·laboració a què?

30 de juliol de 2009

Constatacions i desconstatacions.

"Constatem, a partir de la sentència condemnatòria a Núria Pòrtules, que l'Audiència Nacional dona credibilitat a l'atestat policial per davant de fets, evidències, i fins i tot provada la no existència del grup del que se li acusava de fer temptativa de col·laboració amb banda armada, ..., que estem realment insegurs a mans d'aquest tribunal i el que l'envolta. (...)"

13 de juliol de 2009

LLIBERTAT NÚRIA PÓRTULAS

"(...) Som conscients que la detenció i empresonament de la Núria no va ser una equivocació. La repressió que exerceix l’Estat sobre les persones i els moviments combatius no és un error sinò una estratègia del poder per tal de criminalitzar-nos. Des de fa anys, els moviments socials som objecte de detencions arbitràries, identificacions, multes i empresonaments. (...)"

4 d'abril de 2009

Contra aquests salvatges immunitzats i impunitzats.

"(...) Sobre aquest tema segueixo pensant que una prioritat de canvi en la nostra Conselleria d'Interior hauria de ser la de definir de nou el concepte que tenim de 'seguretat' i fer-ne obligació de no mancar als compromisos bàsics de defensa de les persones, així com hauria d'esdevenir obligació plantar cara a aquest vergonyant estat en que estem. (...)"

5 de febrer de 2009

Els callats còmplices de terrorisme d'estat.

7 de juny de 2007

Notícies sobre la detenció de Núria Pòrtulas.

26 de maig de 2007

A Girona, avui a les set de la tarda, davant la subdelegació del govern.

"(...) Penso que esta molt bé que no s'aturi l'agenda de protestes contra aquesta detenció i tracte. Que esta molt bé que les agendes d'aquestes tàctiques de l'Estado espanyol -o de qui sigui- per a confondre i fer por; així com les eleccions, o altres esdeveniments legislatius, no afectin a les manifestacions per reclamar l'alliberament i l'aclariment d'aquest i altres processos d'ús il·legítim del poder. I alhora faci evidència dels encreuaments d'agendes i interessos entre les institucions de govern, les d'elecció, les de legislació, i les judicials. (...)"

24 d'abril de 2007

"(...) - Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i l'Assemblea per la llibertat de la Núria s'ha organitzat un seguit de conferències on persones de l'entorn més pròxim a la Núria ens explicaran de forma senzilla i sense filtres la cronologia dels fets, l'estat actual i les expectatives sobre la detenció de la Núria Pòrtulas. (...)"

15 d'abril de 2007

Li diuen democràcia i no ho és.

11 d'abril de 2007

Acte de suport a Núria Pòrtulas a Barcelona. 11 d'abril.

 

1 de març de 2007

"(...) I sobre altres encausaments improcedents; i aplicacions de la llei i lleis espanyoles, voldria saber què estan fent amb la detenció improcedent a Núria Pòrtulas. (...)"

23 de febrer de 2007

Contra aquest estat III.

Contra aquest estat II. Usen molt de confusionisme.

Encara que només es doni un cas, seria suficient. I només és marca de salut democràtica que no hi hagi cap ni un.

16 de febrer de 2007

Contra aquest estat.

12 de febrer de 2007

No és suficient, però sí que és prou. I aquí caldria una exclamació que no sé com expressar (o expresar).




Només són algunes notes, la cosa és greu, i hi ha molts casos. Que fem?

Febrer de 2010

El proper 7 de febrer farà tres anys que el procés de la Núria està obert.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Santiago Espot, enemic "NUMBER ONE" d'Espanya __ EA 1518

• empordaaccio
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 01:36h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El japonès en 3D

• meietes
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 01:20h

Ostres Sr Kulimandris, avui és el primer dia que el japonès no m'ha acompanyat durant el trajecte. Espero que estigui bé, i que encara conserví el seu maletí.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

DIUMENGE 7, VII BAIXADA A PEU PEL CARRAIXET I MÉS

• castefadecamp
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 00:58h

DIUMENGE 7 DE FEBRER, 9,15 H, ESTACIÓ DEL METRO SEMINARI o 9,45 RAMBLA DE BÉTERA
NOMÉS S'ESTIMA ALLÒ QUE ES CONEIX:
VII Baixada a peu pel Carraixet 2010

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Moriscos, mestres i músics

• adasi
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 00:55h

Ja sóc a casa, de nou. Passa de mitjanit, i faig recompte de l'última part del jorn: a Vilamarxant, la Coordinadora ple Valencià i l'Associació 9 d'octubre, juntament amb el casal Jaume I havien ordit la presentació de l'exposició sobre els moriscos. El mestre Ferran Zurriaga ha fet els honors i ha anat descabdellant per què havíem de posar fil a l'agulla sobre l'homenatge a aquella gent, contra el greuge que va significar l'expulsió. Ferran ha anat explicant-nos tot de petites històries que expliquen què va passar, com eren, com vivien, centenars de famílies que vam expulsar per decret, una de les primeres neteges ètniques a Europa. Fins i tot en això hem sigut líders, que en poqueta cosa més. Petits detalls de Bétera, d'Olocau, de Benaguasil, sobre la terra, les hortetes, les gerres i els cossis, els llibrells, la toponímia, les eines bàsiques per treballar al camp… Avui mateix havia passat per arxiu del regne i havia trobat un document sobre una família que havia hagut d'abandonar la casa a Vilamarxant, què s'hi havien trobat, els nous amos? Tot d'estris humils, sens dubte, que encara es queixaven si aquells havien trencat o fet miquetes les gerres… Escoltar aquest home és obrir la capsa d'esca i anar donant-li fil a l'estel.

Hem sopat entre amics, barat, lleuger i bo, i després encara hem sigut al concert d'Arthur Caravan, una banda de joves d'Alcoi, guanyadors d'un premi Ovidi, que, algú ens havia avisat, solament que farien un acústic, però de poc no venen els de Benaguasil perquè baixàrem el volum de l'àudio. Són joves, són bons, però nosaltres, un divendres que hem començat a les set del matí i sort que paràvem sobre les deu de la nit, a sopar, ja tenim una edat i ens cal un ritme que ens mantinga la tensió per davall de catorze, que volem tornar a casa. Per això que ho dic públicament, ara: ja sóc a casa, finalment. Quin goig. 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article