EN ACABAR-SE EL DIA

• evasex
• enllaç permanent
• POÈTICA DE LA CARN O LA PARAULA
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 19:40h

En acabar-se el dia
caurà una cortina de paraules
desconegudes i senzilles,
preguntes i respostes,
la fotografia de la distància
que em distreu de tu.
Tancaré la cambra on viu la meua solitud
I les ombres, els camins,
els gestos de clemència...
Fora del dia, els ocells llunyans
se sentiran atrets pel teu nom,
invocat en secret pel futur més incert.
Tot serà un riu d'imatges vagues
que encara hem de viure.
Tot caurà en la fondària de la carn
que ens separa de l'ànima.
Molt lentament, en acabar-se el dia
la teua llengua aquosa serà boira desperta,
Inconfessable densitat que em banyarà la boca.
Caurà una cortina de besades, suspeses
darrere del ressò dels versos.
Et miraré les mans i les rialles
mentre m'esperes al final de les hores dormides
en acabar-se el dia...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article