
Un dissabte ventós però amb una llum especial. He caminat per Ferratget, Verinosa, Canet...El mar sempre al lluny, lluent. Com que ha plogut tant, la terra és plena d'aiguamolls, les fonts canten, els barrancs bramen. La carretera que puja a la Vall de Guadalest està tallada i s'ha restituït l'espiral arcaica de silencis. Alguns ametlers han florit i el verd, de l'herba, es mescla amb el rosat i el blanc de les flors.
En aquest amfiteatre sobre la badia d'Altea, els camins de cabra que transite me'ls conec de memòria. Les pedres, els pins, les oliveres...els podria dibuixar --els dibuixe-- en un mena de mapa mental abans de veure'ls. He fet aquest trajecte centenars de vegades, però hui em sembla que té algun al·licient nou. (n'hi ha més)