Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Febrer 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28

Els titos i els gallinots se'n van de barques.

adasi
enllaç permanent
dissabte, 6 de febrer de 2010 | 23:23h

Avui són de sopar de luxe, al port. No hi són els veïns del Cabanyal, ni els pescadors, ni les graueres, de fet n'hi ha pocs valencians en aquell luxe de polítics irresponsables. Sobretot, perquè després que augmenta la desocupació, la crisi se'ns menja els garrons, i els responsables se'n renten les mans, els titots i les gallinotes municipals i autonòmics gaudeixen dels soparots de l'America's Cup. El pagament el fem tots plegats, ells no, els valencians, els del cabanyal, les graueres, fins i tot els votants del PP que no són convidats. Perquè de la saca en mengen uns centenars, que s'omplin el pap i les butxaques fins i tot en temps de crisi extrema.
Tot això ens costara uns deu milions d'euros, gintònics inclosos, putetes de luxe, empresaris, amigots, fins i tot la despesa del Canal 9 que va explicant en cada telenotíocies com és d'important per als valencians tot l'esdeveniment, perquè ens posarà a la vista del mon sencer. Ho diuen i ho creuen.
Així que ja pensen en el mig milió de desocupats com fruiran de la vela, del soparot de mil euros la parella, dels licors, dels vestits, del pedigrí i dels condons de seda que avui es lleparan algunes gallinotes.
Au, mone, anem-nos-en de barques!

Moriscos, mestres i músics

adasi
enllaç permanent
dissabte, 6 de febrer de 2010 | 00:55h

Ja sóc a casa, de nou. Passa de mitjanit, i faig recompte de l'última part del jorn: a Vilamarxant, la Coordinadora ple Valencià i l'Associació 9 d'octubre, juntament amb el casal Jaume I havien ordit la presentació de l'exposició sobre els moriscos. El mestre Ferran Zurriaga ha fet els honors i ha anat descabdellant per què havíem de posar fil a l'agulla sobre l'homenatge a aquella gent, contra el greuge que va significar l'expulsió. Ferran ha anat explicant-nos tot de petites històries que expliquen què va passar, com eren, com vivien, centenars de famílies que vam expulsar per decret, una de les primeres neteges ètniques a Europa. Fins i tot en això hem sigut líders, que en poqueta cosa més. Petits detalls de Bétera, d'Olocau, de Benaguasil, sobre la terra, les hortetes, les gerres i els cossis, els llibrells, la toponímia, les eines bàsiques per treballar al camp… Avui mateix havia passat per arxiu del regne i havia trobat un document sobre una família que havia hagut d'abandonar la casa a Vilamarxant, què s'hi havien trobat, els nous amos? Tot d'estris humils, sens dubte, que encara es queixaven si aquells havien trencat o fet miquetes les gerres… Escoltar aquest home és obrir la capsa d'esca i anar donant-li fil a l'estel.

Hem sopat entre amics, barat, lleuger i bo, i després encara hem sigut al concert d'Arthur Caravan, una banda de joves d'Alcoi, guanyadors d'un premi Ovidi, que, algú ens havia avisat, solament que farien un acústic, però de poc no venen els de Benaguasil perquè baixàrem el volum de l'àudio. Són joves, són bons, però nosaltres, un divendres que hem començat a les set del matí i sort que paràvem sobre les deu de la nit, a sopar, ja tenim una edat i ens cal un ritme que ens mantinga la tensió per davall de catorze, que volem tornar a casa. Per això que ho dic públicament, ara: ja sóc a casa, finalment. Quin goig.