PREPARANT UNA PERFORMANCE AL MUSEU PICASSO DE BARCELONA

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 20:50h

[Serà dimecres que ve, dia 10 de febrer, a les 19.30 al Museu Picasso de Barcelona dins l'exposició «Imatges secretes. Picasso i l'estampa eròtica japonesa»]

                        L’AMOR ÉS PORNOGRAFIA I VICEVERSA, HO DIU PICASSO

—Pssst! Pssss! Psssst!

—No saps la llegenda de Kamatari i la dona bussejadora: Taishokan?

La llegenda es remunta a l'època a la cort japonesa de mitjans del segle VII. No contaré fil per randa la feta. Nakatomi Katamari, fundador del poderós clan Fujiwara, tenia dues filles. La gran es va casar amb l'emperador japonès Shomu. La petita, bella, elegant i gentil, enamorà l'emperador xinès Taizong. Però va demanar una donació de tresors pel temple que construïa el seu pare entre els quals hi havia una gemma de valor incalculable. El tresor va ser enviat per una comitiva de tres mil soldats. Quan el rei Drac del Mar ho va saber va preparar un pla per escometre la comitiva xinesa a fi de robar la joia i endur-se-la al seu palau.Dit i fet: vora les costes de l'illa Shikoku, a la badia de Fuzasaki, la princesa Drac del Mar amb un astut pla de seducció va aconseguir accedir al vaixell xinès i se'n va dur el tresor a les profunditats del mar. Quan Katamari ho va saber partí cap a Fuzasaki per recuperar la gemma preciosa. El seu ardit fou simple: ocult rere l'aparença d'un plebeu es va casar amb una dona submarinista, amb qui va tenir un fill. Al cap de tres anys Katamari va revelar la seva autèntica personalitat a la dona i li explicà el seu pla. Per fer sortir el rei Drac del seu palau organitzaren un concert a bord dels vaixells de Katamari amb músics i ballarins que imitaven el paradís budista de la Terra Pura. El rei Drac i tot el seu seguic pujaren cap a la superfície de les aigües atrets per l'espectacle. La dona de katamari, la submarinista es va lligar una corda a la cintura i va partir, nedant i bussejant, cap al fins del mar. En arribar al palau submarí va anar a la sala dels tresors, va agafar la joia i va tibar la corda perquè la traguessin a tota cap a la superfície. Va nedar amb totes les seves forces en una fugida ràpida, emperò un dels dracs protectors es va adonar del robatori i va començar a perseguir-la. Per salvar la joia calia tenir les mans lliures i amb un acte heroic la dona es va obrir el pit amb una daga que duia per amagar-hi la joia, per agafar-se a la corda i sortir a la superfície. A poc metres de la barca de Katamari un dels dragons marins la matà. Quan recuperaren el cadàver van descobrir la joia dins el pit de la dona. Els segle XVII, XVIII i XIX la popularitat de la llegenda fou extraordinària. I des del principi els artistes ukiyo-e i d'estampes pornogràfiques shunga tendiren a emfasitzar la virtuosa submarinista i la seva fugida. I a la dona no la perseguia només un drac sinó un exèrcit d'éssers marins entre els quals destacaven els pops antropomorfs. S'abandonà la càrrega religiosa i moralitzant de la llegenda i aparegué una versió nova, paròdica en què una dona pura, primitiva i passional tenia un vincle sexual amb un pop. Un vincle d'amor, un vincle de sexe: boixades, cardades, escenes pornografiqueres.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El gust no es pot escriure

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 01:43h

Però ho intent, ho revolt, ho cerc..

«A deu anys vaig començar
a fer jugar na peluda;
de dreta i ajaguda,
de tot vent la vaig provar.»

Peluda: membre viril!

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article