A cop calent: "Invictus" (Clint Eastwood, 2009)

• vador
• enllaç permanent
• 1.1.1. A cop calent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 23:42h

Invictus (Invictus), de Clint Eastwood

Emotiva aproximació excessivament hagiogràfica a la figura del president Nelson Mandela, Invictus excel·leix com a reivindicació del polític ètic, del dirigent públic fonamentat en valors pregonament humans, en contraposició al model imperant de simples gestors de la cosa pública.

En canvi, s'hi desaprofita el potencial del personatge de François Pienaar (Matt Damon), el capità de la selecció sud-africana de rugby que, de plançó dels racistes blancs, acaba sent l'estrella esportiva de tot el país, unit per primer cop sota l'eslogan promogut des de Presidència: "una nació, una selecció" -més o menys-. Una evolució, la d'aquest noi i la dels que l'envolten, que oferia la possibilitat de parlar de les dificultats, paradoxes, perplexitats i giragonces del procés, com a contrapunt a la lúcida gosadia integradora de Mandela. La pel·lícula ja hi apunta, en aquesta direcció; però s'entreté molt en detalls fins i tot secundaris que emfasitzen la bondat d'aquell home providencial, i no esmerça ni prou estona ni gaire atenció a Pienaar i els seus.

FOTO Entrada del dilluns 1 de febrer de 2010, als Lauren Costa Brava, de Blanes

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Els titos i els gallinots se'n van de barques.

• adasi
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 23:23h

Avui són de sopar de luxe, al port. No hi són els veïns del Cabanyal, ni els pescadors, ni les graueres, de fet n'hi ha pocs valencians en aquell luxe de polítics irresponsables. Sobretot, perquè després que augmenta la desocupació, la crisi se'ns menja els garrons, i els responsables se'n renten les mans, els titots i les gallinotes municipals i autonòmics gaudeixen dels soparots de l'America's Cup. El pagament el fem tots plegats, ells no, els valencians, els del cabanyal, les graueres, fins i tot els votants del PP que no són convidats. Perquè de la saca en mengen uns centenars, que s'omplin el pap i les butxaques fins i tot en temps de crisi extrema.
Tot això ens costara uns deu milions d'euros, gintònics inclosos, putetes de luxe, empresaris, amigots, fins i tot la despesa del Canal 9 que va explicant en cada telenotíocies com és d'important per als valencians tot l'esdeveniment, perquè ens posarà a la vista del mon sencer. Ho diuen i ho creuen.
Així que ja pensen en el mig milió de desocupats com fruiran de la vela, del soparot de mil euros la parella, dels licors, dels vestits, del pedigrí i dels condons de seda que avui es lleparan algunes gallinotes.    
Au, mone, anem-nos-en de barques!

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

El Torneig de les 6 Nacions

• pvilarrasat
• enllaç permanent
• El món
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 23:13h

Avui s'han disputat els 2 primers partits del tradicional Torneig de les 6 Nacions de Rugby. Abans el 5 Nacions, amb França, Anglaterra, Irlanda, Escòcia, Gal·les i sense Itàlia. Des de fa molts i molts anys que sóc aficionat a aquest torneig. Encara recordo una tarda de dissabte de principis dels anys 70 quan seguia un partit que es disputava a Gal·les. Una làmpada de la televisió en blanc i negre es va fondre i vaig quedar-me sense veure la resta del matx. Era quan els partits del torneig es podien seguir per TVE. Ja fa anys que desgraciadament només es poden els partits per canals de pagament.
El Torneig de les 6 Nacions era el primer dels 3 grans esdeveniments esportius anuals procedents de les illes britàniques que es podien veure per TVE. El Grand National, cursa hípica, i la regata entre les universitats d'Oxford i Cambridge n'eren els altres dos.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Xerrada a La Torre de Fontaubella

• jrenyer
• enllaç permanent
• Xerrada a .....
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 23:00h

Convidats per la plataforma La Torre de Fontaubella Decideix, (http://latorredefontaubelladecideix.blogspot.com)  amb l'Albert Pereira, en tant que juristes i actuant a títol personal, hem intervingut en l'acte de presentació de la consulta sobre la independència de Catalunya que aquesta localitat del Priorat -la primera de la comarca- ha convocat pel 28-F. 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

participar (II): la taula de cultura de badalona

• mariadolors
• enllaç permanent
• badalona és i aporta
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 22:55h

Començar  a fer les coses d'una altra manera per no repetir cercles tancats: xarxa de ciutat, transversal. Amb una mirada global, no segmentada, i una visió participativa i participada: la participació com a objectiu i com a procediment.
La Taula de Cultura de Badalona, que justament ara fa un any que va començar a caminar, avança prou a poc a poc perquè s'hi pugui anar afegint tothom i perquè els passos siguin ferms, i prou ràpid perquè es comencin a moure coses i es retroalimenti la vitalitat inicial. Com en la trobada d'avui, al Casal de Joves de La Salut. Una trobada de treball que mira enfora per reinventar el dins: conèixer processos participatius d'altres ciutats - com és el cas de Granollers, amb completa complicitat entre participació ciutadana i administració - o els arguments dels experts - com és el cas de  Fernando Pindado -; Tot plegat permet discutir i compartir significats, aprendre i desaprendre.
Superant el discurs victimista que adjudica a l'administració totes les pífies, i reforçant la confiança en el moviment ciutadà, en la força del poble. En la capacitat de la societat civil organitzada per portar la iniciativa i el lideratge cultural a la ciutat. Queda molta feina; enpoderar la societat civil organitzada n'és una. Obrir la mentalitat de la política municipal n'és una altra.
Bona feina i endavant!

La imatge és del vídeo de l'Oriol Lladó

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

"Nace un nuevo Cabezilla independentista" BIC 1729

• smolins9
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 22:50h

Los chivatos de Montilla se mofan: "Los comerciantes no irán a campos de concentración"

La mayor máquina de crear multas está orgullosa de contribuir a la imposición lingüística en Cataluña. La organización independista Catalunya Acció denunció el año pasado a 3.000 comercios por rotular en castellano. Su meta es lograr la independencia en 2014.

• Inédito juicio contra la Generalidad: "¿Es lícita la inquisición lingüística?"

• Una víctima de la imposición lingüística sienta en el banquillo a la Generalidad

• El 75% de los cines catalanes cierra contra la imposición lingüística

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Fotos dels inicis periodístics fa 20 anys

• sgordillo
• enllaç permanent
• Maresme
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 22:43h

El periodista i escriptor Ramon Barnils pronuncia el pregó de la Festa Major de Pineda de Mar el 25 d'agost de 1989, amb l'alcalde, Josep Lluís Fillat (PSC), al balcó de l'Ajuntament. Jo sóc el de l'esquerra, prim i amb ulleres grans. Cobria l'acte per a Ràdio Pineda. Foto: Pere Massuet



Declaracions del conseller de Jusítia, Agustí Bassols (CiU), amb Manel Colàs, director de Ràdio Pineda, en la XI Fira de Calella i l'Alt Maresme del 1991. Jo sóc el de la dreta, amb les mateixes ulleres, però grenyes i camisa Chiquito de la Calzada. Aleshores era corresponsal d'El Punt i Ràdio Marina. Setembre de 1991. Foto: Montse Cussell



Declaracions del conseller d'Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Subirà (CiU), a l'antiga fàbrica Llobet Guri de Calella. 10 d'abril de 1992. Aleshores era corresponsal d'El Punt i Ràdio Marina. Detecti's el canvi d'ulleres (les de pasta rodones tipus Harry Potter) i la melena cuidada a l'estil Príncipe de Beckelar. Foto: Montse Cussell



Pas de la torxa olímpica per Calella, el 1992, amb l'antiga fàbrica Llobet Guri de fons, portada pel veí de la ciutat Tomàs Claramunt. Feia fotografies per a la revista Repòrter i cobria la informació per al diari El Punt. Aquí entren en escena les sabatilles esportives. Foto: Fandiño



Principis dels noranta, no sé la data exacta. Era estiu, era a Blanes i la instantània és del fotògraf d'El Punt Lluís Serrat. Aleshores treballava per a El Punt a la delegació de la Selva i el Maresme, a Blanes. Noti's l'actitud distesa, i valori's que la grenya està descontrolada, que la bermuda llarga amb la camisa Chiquito d'abans i el mitjó blanc elevat amb sabata atrotinada configura una imatge realment curiosa.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

L'ATUR A DESEMBRE ENCARA PITJOR

• castefadecamp
• enllaç permanent
• ECONOMIA I TREBALL
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 22:07h

L'EVOLUCIÓ DE L'ATUR A RIBA-ROJA INDICA QUE LA CRISI ECONÒMICA ESTÀ AFECTANT D'UNA MANERA ESPECIAL EL NOSTRE POBLE. 1798 ATURATS A DESEMBRE, 43 MÉS QUE A NOVEMBRE, ÉS UNA DADA MOLT NEGATIVA I NO SEMBLA QUE ELS VENTS VAGEN A CANVIAR AVIAT.
US DEIXEM EL DETALL PERQUÈ POGUEU FER-VOS UNA IDEA DE LA MAGNITUD DEL PROBLEMA. QUASI UN DE CADA CINC RIBA-ROGERS I RIBA-ROGERES PASSA LA MÀ PER LA PARET QUANT A INGRESSOS. 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Ricard Vergés: "En economia no hi ha miracles"

• albertbadia
• enllaç permanent
• REFERENTS IDEOLÃ’GICS
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 21:24h

Ricard Vergés és catedràtic d'Economia Immobiliària de la Universitat de Mont-real i arquitecte. És membre, també, de la Comissió d'Estadística del Ministeri d'Habitatge, entre moltes altres coses.
Fa un parell de setmanes va ser entrevistat a l'excel·lent programa Singulars del Canal 33, presentat per Jaume Barberà.
Les seves conclusions són irrefutables, perquè amb les dades a la mà, deixa en evidència a les èlits dominants i a banda i banda de l'espectre polític espanyol.

Conclusió:

Vivim en una autèntica República Bananera Espanyola!

Passeu, passeu, i observeu amb atenció la resta de videos, perquè quedareu de pedra! (segueix...) 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

PREPARANT UNA PERFORMANCE AL MUSEU PICASSO DE BARCELONA

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dissabte, 6 de febrer de 2010 | 20:50h

[Serà dimecres que ve, dia 10 de febrer, a les 19.30 al Museu Picasso de Barcelona dins l'exposició «Imatges secretes. Picasso i l'estampa eròtica japonesa»]

                        L’AMOR ÉS PORNOGRAFIA I VICEVERSA, HO DIU PICASSO

—Pssst! Pssss! Psssst!

—No saps la llegenda de Kamatari i la dona bussejadora: Taishokan?

La llegenda es remunta a l'època a la cort japonesa de mitjans del segle VII. No contaré fil per randa la feta. Nakatomi Katamari, fundador del poderós clan Fujiwara, tenia dues filles. La gran es va casar amb l'emperador japonès Shomu. La petita, bella, elegant i gentil, enamorà l'emperador xinès Taizong. Però va demanar una donació de tresors pel temple que construïa el seu pare entre els quals hi havia una gemma de valor incalculable. El tresor va ser enviat per una comitiva de tres mil soldats. Quan el rei Drac del Mar ho va saber va preparar un pla per escometre la comitiva xinesa a fi de robar la joia i endur-se-la al seu palau.Dit i fet: vora les costes de l'illa Shikoku, a la badia de Fuzasaki, la princesa Drac del Mar amb un astut pla de seducció va aconseguir accedir al vaixell xinès i se'n va dur el tresor a les profunditats del mar. Quan Katamari ho va saber partí cap a Fuzasaki per recuperar la gemma preciosa. El seu ardit fou simple: ocult rere l'aparença d'un plebeu es va casar amb una dona submarinista, amb qui va tenir un fill. Al cap de tres anys Katamari va revelar la seva autèntica personalitat a la dona i li explicà el seu pla. Per fer sortir el rei Drac del seu palau organitzaren un concert a bord dels vaixells de Katamari amb músics i ballarins que imitaven el paradís budista de la Terra Pura. El rei Drac i tot el seu seguic pujaren cap a la superfície de les aigües atrets per l'espectacle. La dona de katamari, la submarinista es va lligar una corda a la cintura i va partir, nedant i bussejant, cap al fins del mar. En arribar al palau submarí va anar a la sala dels tresors, va agafar la joia i va tibar la corda perquè la traguessin a tota cap a la superfície. Va nedar amb totes les seves forces en una fugida ràpida, emperò un dels dracs protectors es va adonar del robatori i va començar a perseguir-la. Per salvar la joia calia tenir les mans lliures i amb un acte heroic la dona es va obrir el pit amb una daga que duia per amagar-hi la joia, per agafar-se a la corda i sortir a la superfície. A poc metres de la barca de Katamari un dels dragons marins la matà. Quan recuperaren el cadàver van descobrir la joia dins el pit de la dona. Els segle XVII, XVIII i XIX la popularitat de la llegenda fou extraordinària. I des del principi els artistes ukiyo-e i d'estampes pornogràfiques shunga tendiren a emfasitzar la virtuosa submarinista i la seva fugida. I a la dona no la perseguia només un drac sinó un exèrcit d'éssers marins entre els quals destacaven els pops antropomorfs. S'abandonà la càrrega religiosa i moralitzant de la llegenda i aparegué una versió nova, paròdica en què una dona pura, primitiva i passional tenia un vincle sexual amb un pop. Un vincle d'amor, un vincle de sexe: boixades, cardades, escenes pornografiqueres.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article