Cercador per data
Sobrevolar Manresa, Callús, Sallent... amb el món als peus!
Diumenge al matí vaig viure una de les experiències més emocionants de la meva vida. A través de l’Escola de Vol del Bages (http://www.escoladevoldelbages.cat/catala/index.html) vaig tenir la possibilitat de sobrevolar en una petita avioneta bona part de la comarca del Bages. Tot plegat gràcies al Carles, un encant de pilot d’aviació que fins i tot em va deixar pilotar l’avioneta groga amb què la vida li passa volant!
La vivència val molt la pena, de debò. Si voleu viure-la, el telèfon del Carles és el 609376669. Si concerteu vol, digueu-li que veniu de part meva. Segur que...
La vivència val molt la pena, de debò. Si voleu viure-la, el telèfon del Carles és el 609376669. Si concerteu vol, digueu-li que veniu de part meva. Segur que...
Magranes
Ara que s’acaba la tardor, estació de la llum declinant i la fulla caient, és hora de fer un sentit homenatge a la magrana, fruita imbatible que ens ha alegrat cada dia des del setembre fins avui mateix. Les flamejants magranes, que deia Josep Carner…
I despullant, de dia, les hortes i el jardins,
en premi de les teves volences sobiranes,
tos temples ornaria de flamejants magranes
que ben ferides, llencen un xàfec de robins.
que ben ferides, llencen un xàfec de robins.
"Chernóbil. La zona" a Le Monde Diplomatique
La meva ressenya de novel·la gràfica d'aquest mes per Le Monde Diplomatique en español (ja a la venda!) és de Chernóbil. La zona, de Natacha Bustos i Francisco Sánchez.
Pel barranc de Carraixet
En el descans, veiem un mig telenotícies, sobre polítics i economia, que és veure la ruïna pròpia i l'escassetat d'idees. EL qui ha de venir, un messies, encara no n'ha dit res, del que farà. N'hi ha qui pensa que no sap encara que farà, que espera ordres del nord.
-De quin nord?
-Dellà d'on els homes són cultes, nets, nobles… Els víquings?
Entre més notícies, la situació econòmica mundial… Un desastre. I el xiquet diu:
-No hi ha algú que tinga una maquineta de fer diners?
-Sí.
-Dons ja està, s'ha acabat la crisi, que en facen i a repartir-ne.
-Potser que fóra una bona solució, però em sembla que les coses no van així. N'hi ha una maquineta, però és la d'ells. I ha de tenir una edició de bitllets equilibrada, els diners, el valor del país, les reserves, el valor dels altres…, si tothom començàrem a fer bitllets amb la maquineta…
-Doncs no podem decidir de pagar amb pedres?
-Amb pedres!
-Sí, nosaltres tenim el barranc ple de pedres.
-Sí, però crec que aqueixes idees no funcionarien.
-Doncs tornem a la idea de la maquineta: que els responsables no se'n fan per ells?
-Home!, passen tantes coses, que em podria creure qualsevol cosa.
-Qui vigila la maquineta dels diners? Qui decididex quants n'han de fer? Que no se'n fan un grapat per ells?
-El barranc no el vigila ningú, si pagàrem amb pedres…
-Ja havíem desestimat la idea de les pedres.
Els polítics i els economistes han desestimat la maquineta, la de les idees. Potser hauríem de passejar-los pel barranc, a veure si troben la inspiració.
-De quin nord?
-Dellà d'on els homes són cultes, nets, nobles… Els víquings?
Entre més notícies, la situació econòmica mundial… Un desastre. I el xiquet diu:
-No hi ha algú que tinga una maquineta de fer diners?
-Sí.
-Dons ja està, s'ha acabat la crisi, que en facen i a repartir-ne.
-Potser que fóra una bona solució, però em sembla que les coses no van així. N'hi ha una maquineta, però és la d'ells. I ha de tenir una edició de bitllets equilibrada, els diners, el valor del país, les reserves, el valor dels altres…, si tothom començàrem a fer bitllets amb la maquineta…
-Doncs no podem decidir de pagar amb pedres?
-Amb pedres!
-Sí, nosaltres tenim el barranc ple de pedres.
-Sí, però crec que aqueixes idees no funcionarien.
-Doncs tornem a la idea de la maquineta: que els responsables no se'n fan per ells?
-Home!, passen tantes coses, que em podria creure qualsevol cosa.
-Qui vigila la maquineta dels diners? Qui decididex quants n'han de fer? Que no se'n fan un grapat per ells?
-El barranc no el vigila ningú, si pagàrem amb pedres…
-Ja havíem desestimat la idea de les pedres.
Els polítics i els economistes han desestimat la maquineta, la de les idees. Potser hauríem de passejar-los pel barranc, a veure si troben la inspiració.
- Comentaris: 2
Mà fia i literatura, L'Avenç nº 374 (amb el peu dret)
L'Avenç nº374
Màfia i literatura
Vicenç Lozano
Sundance 2012: avanç de Premieres i Documentary Premieres (Flaix)
Les seccions del Festival de Sundance (19-29 de gener de 2012) dedicades a les pre-estrenes són les anomenades "Premieres" i "Documentary Premieres". Ja se n'han avançat alguns títols: 2012 Sundance Film Festival Announces Films in Premieres and Documentary Premieres Sections.
Mobilització? o Revolució permanent ?
No sé , i parle per les notícies aparegudes a la premsa, si el Coordinador d´IU s´ha tornat trotskiste, ara que sembla que aquesta corrent està de cap a caiguda, o tracta de “regalar” les orelles d´un sector de la militancia que “coordina” i part del veïnat que li ha donat suport a les passades Eleccions Generals. La veritat és que crec que va de bona fé. Però, cal preguntar-se ¿per què cridar a la moblització ara i no abans ? Ell s´ho sabrà, doncs motius ja fa temps que ens en sobren , sinó per a la “revolució” – paraula des de fa dècades maleïda, innombrable, -- sí per a la mobilització de les classes populars, – altre concepte rebutjat des que començà el “pasteleo” de la transició.
Tanmateix cal reconéixer què, de tots – de tots els factòtums de l´”esquerra oficial”-- el camarada Lara, s´ofendrà pel terme ? , és l´únic que s´ha atrevit a reclamar públicament la necessitat que la gent ixca al carrer a “pressionar” contra els retalls de l´Estat de Benestar Social que ha vingut aplicant el Govern que acaba, i que aprofundirà el que comença , retalls per satisfer exclussivament els mercats i els mercaders (banquers i especuladors) quan saben que es tracta d´una política econòmica salvatge i insolidària , dirigida contra les classes populars. Amb la mobilització que ens reclama Cayo almenys aconseguirem com a mínim que, com diuen que deia el sord del meu paisà ,autor de El Virgo de Visenteta, “nos dejen al menos la camisa”
I el clam “a las barricadas” – no tremoleu, perque segur que el Coordinador d´IU ni metafóricamente somnia en això quan crida a la “mobilització: no anirà més enllà d´una xaranga, a tot estirar una “promenade” pasqüera --- és d´agraïr. Els “altres”, l´altra “esquerra oficial” – la “ps-o-eudoesquerra”—ni a això s´atrevirà. Amb la “mona de Pasqüa” ja es donen per satisfets . Bono, de tantes bajanades com ens té acostumats, acaba de dir una veritat com un temple, els sobra la “o” , però no ara sinó des de fa moltíssim de temps.
I no crec que a hores d´ara encara algú del "veïnat" confie en la voluntat dels senyors Toxo i Méndez per “arengar” a les seus bases a summar-se a la “festa”. I molt menys a “encendre la traca”: els "pobrets" dirigents sindicals , beneïts com són i adictes al diàleg i pacte “social” -- no sé si “social” podria derivar del mot “socios” – ja es donen per satisfets amb la foto i l´apretó de mans amb la patronal – altra paraula estigmatitzada, perquè “patronal” té massa resonàncies de “patró” i aquesta “d´amo”--. Consideren – oblidant la realitat de la “lluita de classes” iperque creuen que d´allò que no se´n parla no existeix—, més correcte i “civilitzat” acollir-se a la terminologia “guay” de “agentes sociales”. Pactar amb el patró ¿en què pot beneficiar al llogat ?
Quan l´Agamenó del Mairena accepta la “veritat” perquè “la verdad es la verdad, dígala Agamenón o su porquero”, el porcater no cau en el parany i contesta: no me convence. Perquè sap, i no té ni idea de sindicalisme, ni falta que li fa, que si accepta la mateixa veritat que l´Agamenó quedarà atrapat en el parany. Té el presentiment, i acerta, que hi ha trampa. Es nega, per instint de classe – altra maleïda paraula—hi es nega. Les “relacions de poder” no són cap broma. El poderós, quan accepta el pacte no hi ha dubte que ho farà perque n´ix beneficiat , perquè quina necessitat té pacta si "té la paella pel mánec". Als que “ells” consideren “babaus” sempre els podràn contentar amb l´ofici de: “de no pactar, la cosa hagués anat pitjor”. I així , l´única força del llogat, de l´obrer: el “clam”, la “pinya”, la “mobilització”, queda in-utilitzada. Amb el "pacte" tots els avantages cauen del costat del patró.
El problema que hi trobe al clam del Coordinador d´IU és que, tant de temps com fa que “l´eix de la carreta” s´ha deixat “hivernar” , dubte que ni la “llima” de que puga disposar el senyor Lara siga suficient per a netejar l´eix de tot el rovell que li s´ha clavat durant tants anys d´inactivitat ni que puga trobar, juntant el de totes les carnisseries espanyoles, bastant quantitat de segí per a engreixar l´eix com cal per a que funcione amb eficiència i eficàcia.
Voldria equivocar-me.
De tota manera, senyor Cayo, ja era hora: más vale tarde que nunca.
Per favor: no renuncii ¡!
2011, els elements
L'Any Internacional de la Química-AIQ, el 2011, arriba a la fi, l'acomiadem parlant de la taula periòdica, TP, dels elements químics.
Es coneixen poc més de cent elements diferents; el més lleuger, el primer de l'ordenació que deixà el genial i tossut Mendeléiev (1869), és l'hidrogen. El més abundat, amb diferència, en l'univers. L'últim lloc de la TP, però, és un privilegi provisional, no està tancada. Aquests últims són elements fabricats al laboratori, d'existència fugaç.
La TP conté molta informació, de química; també, però, d'ideològica. Només han d'evocar noms d'elements com ruteni, franci, germani, poloni, californi, hafni o encara més rodons europi i americi, tots descoberts del segle XIX a meitat del XX: nacionalisme emergent. També hi ha una tongada de noms que honoren científics, més patriotisme?: mendelevi, no podia faltar, einsteni, rutherfordi, bohri o el curi, que reconeix el treball del matrimoni Curie. Així mateix, hi trobem un nom que parla del sexisme en la ciència. Lisa Meitner, destacada científica de la primera meitat del segle passat, donà l'explicació de la fissió nuclear; els mèrits, en forma de premi Nobel de química, només se'ls reconegueren a un col·lega, home. Fa catorze anys, a manera de penitència, l'associació de química, IUPAC, que promou l'AIQ, acordà batejar meitneri a un element. També trobem algun altre que no acaba d'assentar el nom: Com s'ha de dir wolframi o tungsté? Fa poc, la IUPAC aprovà el segon. Aquest metall està en el paquet dels elements estratègics. Està lligat a la nostra història: ajunten vostés Galícia, Guerra Civil, Hitler, Franco i el nom del metall i emergirà un pacte de guerra.
Anem a l'aula. Potser recorden que en alguna ocasió se'ns digué que els elements del final de la TP eren poc importants i, per tant, no valia la pena ni d'aprendre'n el nom. Si això ha sigut cert en algun moment, que no eren importants, ara no ho és. Mirem-ho amb algun exemple: el tàntal, quasi tots els dispositius d'electrònica digital el contenen, s'extreu d'un mineral de nom més familiar, el coltan; el neodimi, contribueix a crear els imants permanents usuals més forts, els pot trobar en els auriculars lleugers d'alta fidelitat, que tant abunden ara; l'europi, les bombetes de baix consum, l'ús de les quals s'està estenent, també contenen europi en la mescla per tal de crear una llum que s'assemble a la solar el més possible, també els bitllets d'euros, per a dificultar la falsificació; l'holmi, qui pararia l'atenció en una terra tan rara? Doncs, sapiguem que si ens hem fet una ressonància magnètica l'aparell corresponent l'utilitza; i, si aquí li han injectat un agent de contrast, molt probablement han fet servir gadolini, un altre rar. Elements de noms poc usuals, que tenim molt a prop.
Estem en mans dels elements químics: no només per fora, sinó per dins. El nostre reconeixement a l'oxigen que filtren els pulmons, al potassi i el sodi implicats en la comunicació nerviosa, al calci que ens permet mantenir-nos drets, i, a falta d'aquest, al titani; reconeixement al lleuger liti que commou l'estat d'ànim, i seguiríem amb el carboni, el seleni... tots importants per a tenir una salut de ferro.
Som un conjunt ordenat d'elements químics, cap dels nostres constituents bàsics cau fora de la taula periòdica. La meravella està en l'assemblatge i encara més en arribar a entendre'l, tot i que siga a mitges. Però la química va amb nosaltres i contribuirà a clarificar (-se). Els elements se sintetitzen en el cor extrem de les estrelles; els prenem prestats i, al final del nostre recorregut, els tornem tots: sostenibilitat.
No ens allarguem, que el temps és or per al lector; estan per tot arreu, els elements químics, cal anar amb peus de plom.
Què no es mereix el Baix Vinalopó un Museu de la Indústria amb una secció potent dedicada a la química? La química fa somiar.
Vicent F. Soler Selva, Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó.
Publicat al Diari Información d'Alacant. 2011, els elements, 6 de desembre 2011.
Imatge. Taula periòdica dels elements. Per veure-la més gran, punxeu sobre ella. Wikimedia Commons.
Es coneixen poc més de cent elements diferents; el més lleuger, el primer de l'ordenació que deixà el genial i tossut Mendeléiev (1869), és l'hidrogen. El més abundat, amb diferència, en l'univers. L'últim lloc de la TP, però, és un privilegi provisional, no està tancada. Aquests últims són elements fabricats al laboratori, d'existència fugaç.
La TP conté molta informació, de química; també, però, d'ideològica. Només han d'evocar noms d'elements com ruteni, franci, germani, poloni, californi, hafni o encara més rodons europi i americi, tots descoberts del segle XIX a meitat del XX: nacionalisme emergent. També hi ha una tongada de noms que honoren científics, més patriotisme?: mendelevi, no podia faltar, einsteni, rutherfordi, bohri o el curi, que reconeix el treball del matrimoni Curie. Així mateix, hi trobem un nom que parla del sexisme en la ciència. Lisa Meitner, destacada científica de la primera meitat del segle passat, donà l'explicació de la fissió nuclear; els mèrits, en forma de premi Nobel de química, només se'ls reconegueren a un col·lega, home. Fa catorze anys, a manera de penitència, l'associació de química, IUPAC, que promou l'AIQ, acordà batejar meitneri a un element. També trobem algun altre que no acaba d'assentar el nom: Com s'ha de dir wolframi o tungsté? Fa poc, la IUPAC aprovà el segon. Aquest metall està en el paquet dels elements estratègics. Està lligat a la nostra història: ajunten vostés Galícia, Guerra Civil, Hitler, Franco i el nom del metall i emergirà un pacte de guerra.
Anem a l'aula. Potser recorden que en alguna ocasió se'ns digué que els elements del final de la TP eren poc importants i, per tant, no valia la pena ni d'aprendre'n el nom. Si això ha sigut cert en algun moment, que no eren importants, ara no ho és. Mirem-ho amb algun exemple: el tàntal, quasi tots els dispositius d'electrònica digital el contenen, s'extreu d'un mineral de nom més familiar, el coltan; el neodimi, contribueix a crear els imants permanents usuals més forts, els pot trobar en els auriculars lleugers d'alta fidelitat, que tant abunden ara; l'europi, les bombetes de baix consum, l'ús de les quals s'està estenent, també contenen europi en la mescla per tal de crear una llum que s'assemble a la solar el més possible, també els bitllets d'euros, per a dificultar la falsificació; l'holmi, qui pararia l'atenció en una terra tan rara? Doncs, sapiguem que si ens hem fet una ressonància magnètica l'aparell corresponent l'utilitza; i, si aquí li han injectat un agent de contrast, molt probablement han fet servir gadolini, un altre rar. Elements de noms poc usuals, que tenim molt a prop.
Estem en mans dels elements químics: no només per fora, sinó per dins. El nostre reconeixement a l'oxigen que filtren els pulmons, al potassi i el sodi implicats en la comunicació nerviosa, al calci que ens permet mantenir-nos drets, i, a falta d'aquest, al titani; reconeixement al lleuger liti que commou l'estat d'ànim, i seguiríem amb el carboni, el seleni... tots importants per a tenir una salut de ferro.
Som un conjunt ordenat d'elements químics, cap dels nostres constituents bàsics cau fora de la taula periòdica. La meravella està en l'assemblatge i encara més en arribar a entendre'l, tot i que siga a mitges. Però la química va amb nosaltres i contribuirà a clarificar (-se). Els elements se sintetitzen en el cor extrem de les estrelles; els prenem prestats i, al final del nostre recorregut, els tornem tots: sostenibilitat.
No ens allarguem, que el temps és or per al lector; estan per tot arreu, els elements químics, cal anar amb peus de plom.
Què no es mereix el Baix Vinalopó un Museu de la Indústria amb una secció potent dedicada a la química? La química fa somiar.
Vicent F. Soler Selva, Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó.
Publicat al Diari Información d'Alacant. 2011, els elements, 6 de desembre 2011.
Imatge. Taula periòdica dels elements. Per veure-la més gran, punxeu sobre ella. Wikimedia Commons.
Endevinalla tradicional
(Relacionada amb un recipient)
"Com més s'alça,
més s'abaixa."
"Com més s'alça,
més s'abaixa."
(de cinc lletres)
Solució anterior: el núvol
- Comentaris: 1
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
