Cercador per data
Davant la visita de Benet XVI
"IL CATALANO... ANCHE IN VATICANO!"
per Josepmiquel Servià
I al voltant d’ aquest vellet, somrient i afable (que saluda tímidament a les multituds com si descargolés bombetes —no us hi heu fixat?) i sobre la visita que ens farà, s’han aixecat ja, a favor i en contra, les veus més diverses i plurals.
Algunes han apel·lat a la considerable despesa que aquest i tants altres viatges com aquest generen —oimés tenint en compte la poca rendibilitat “espiritual” que, segons sembla, tenen— mentre hi tantes necessitats arreu del món (i també entre nosaltres) que socórrer. Cal recordar que el seu predecessor —santo súbito? — baté ja tots els records pel que fa a aquest dispendi.
Perquè, sincerament i sense voler caure en demagògies, no valdria més que l’economia vaticana encaminés l’import d’aquests viatges a fornir els estómacs de tanta gent de tants indrets del món que passa gana, ni que fos mitjançant les pròpies i sovint heroiques comunitats catòliques del tercer món, de l’Índia, de sud-americà... on tants esforçats sacerdots, religiosos, monges i seglars —ells sí que proclamen eficaçment l’evangeli de Jesús!— veuen, des de la pròpia estretor i des de la pròpia impotència, gavadals de misèria i de repressió, a voltes generada per governs que el Vaticà si no beneeix, sovint tampoc no jutja?
Moltes altres veus han arrancat, davant d’aquesta “visita pastoral”, del dret inqüestionable que té tota persona a que no el condicionin sobre a qui o de quina manera ha d'estimar o quina opció sexual ha de triar, tot evocant, ventura inconscientment, aquella impagable frase de Sant Agustí, una de les més belles que, al meu entendre, ha pronunciat mai no tan sols un pare de l’església, sinó fins i tot un ésser humà: Ama, et fac quod vis! : "Estima i... fes el que vulguis" (Perquè, ¿no és, per ventura, l’amor, sobirà pontífex, l'únic que realment val? Si hi ha amor, què importa ja a qui es doni o com es doni? Tal com deia el mateix sant bisbe d’Hipona: Amor, omnia vincit! O no, Santedat?
D' altres —en aquest cas, sobretot, dones— reivindicaran, una vegada més, el seu dret al sacerdoci. ¿Com és que no poden assolir-lo, elles també? Un sexe que va parir tot un déu, no es digne de fer-lo reencarnar en l’Eucaristia? En ple segle XXI, sobirà pontífex, ni això ni la decisió (purament eclesiàstica) del celibat forçós, ja no s’aguanten.
I, finalment, també hi haurà, naturalment, moltes altres veus que —amb tota legitimitat— alabaran aquest viatge, bo i argumentant, però, en la majoria dels casos, que serà un gran bé per Barcelona, que projectarà novament el seu nom arreu del món, i que representarà uns guanys econòmics molt grans per la ciutat... Fantàstic! Mirat des d’aquest punt de vista.... res a dir! Ara bé, creieu sincerament que és des d’aquest punt de vista com cal mirar la visita del “representant de Jesús a la terra”? Creieu que és des d’aquest punt de vista com s'ho miraria el fill —revolucionari— de l’humil fuster de Natzaret?
Però, en fi... ara ja que ho tenim a sobre! I és per això que, tot assumint amb resignació tot el teatre que al voltant del pobre i genial Gaudí i de la seva mundialment famosa Sagrada Família, demà presenciarem, no em cal sinó desitjar, de tot cor, que l’espectacle sigui un èxit, que les televisions del món expandeixin arreu la bellesa del lloc, el tresor de les músiques i de les veus —que pot ser molt gran! i les coloraines de la litúrgia... i, també, les reivindicacions, i les queixes i les aclamacions del poble!
Em permeto només, ben humilment, proposar al senyor cardenal —meritori artífex, segons sembla, d’aquesta vinguda, i discret triomfador, diuen —felicitats— sobre la naftalinesca capelleta de Rouco i els seus germans, que, mentre demà ensenyi, cofoi, les naus del nou temple al seu il·lustre convidat, li recordi que Antoni Gaudí, (aquest mateix Antoni Gaudí que ara diuen que volen fer beat) va ser detingut, humiliat i maltractat per la policia per negar-se a respondre en castellà, quan, un Onze de setembre, va ser detingut per la policia, justament quan anava a oïr una missa patriòtica.
I que també li digui que els catalans —aquests catalans i catalanes que el senyor cardenal no es cansa de dir que el Papa estima tant, no ens conformen amb el peixet que demà ens donarà —només faltaria!— d’ adreçar-nos, a Catalunya! unes paraules en català, si no que el què volem és que, d’una vegada i per sempre, pari d’humiliar-nos —cap d’any rere cap d’any, pasqua rere pasqua— des de la balconada del Vaticà, ignorant ostentosament l’existència d’una llengua: la nostra, que parlem prop de 9.000,000 d’europeus —entre ells molts catòlics i catòliques— que és la quarta d’Europa més usada a Internet, que és l’oficial d’un estat europeu: Andorra —qualsevol excusa "estatalista" per aquí, també es desmunta— i que, en qualsevol cas, és molt més parlada i escrita que algunes de les cinquanta expressions lingüístiques en les quals cada any envia els seus bons desitjos pasquals o o nadalencs.
I si no li ho vol dir senyor Cardenal, em permeto, jo, des d’aquí, amb la més palesa i confessada humilitat, convidar tots aquells bons catalans i catalanes que demà omplin el temple o que segueixin d’a prop els actes programats, a que, lluny de tota agressivitat i amb tot el respecte que calgui, però també amb tota fermesa i convicció, junt a les visques, les reivindicacions o les queixes que desitgin, li coregin al papa —i en italià, si cal, perquè ho entengui— una cosa així com "Il catalano... anche in Vaticano!"
I la Conferència Episcopal Catalana ?
Fa només vint anys, alguns eminents bisbes catalans, com el bisbe Deig de Solsona, van promoure la possibilitat de crear una conferència episcopal catalana.
- Comentaris: 3
Els lleons de Sabadell
La seu de la Penya Barcelonista de Constantí s'ha omplert de gom a gom per escoltar aquest matí quatre primers espases de Solidaritat Catalana per la Independència. En vigílies de la campanya electoral, la candidatura s'ha presentat a la bonica població del Tarragonès, en un acte amb vermut inclòs, tot plegat perfectament organitzat.
Ha obert foc el candidat número dos, Albert Pereira (introducció i presentació dels altres oradors), ha continuat Emili Valdero (un home que domina l'art de parlar mitja hora seguida de números sense que sigui avorrit, tot el contrari), seguit per Isabel-Clara Simó (magnífica, com sempre, avui amb un conte xinès sobre un mirall, adaptable als catalans) i per Hèctor López Bofill, cap de llista per Tarragona (amb una contundent i emotiva intervenció).
S'han dit moltes coses interessants, però de tot plegat retinc una idea exposada per més d'un orador: la necessitat de que la societat catalana sigui, d'una vegada per totes, adulta i valenta. El proper 28 de novembre serà una bona oportunitat per ser-ho i dir, democràticament i civilitzadament, prou a l'actual estat de coses. Hola independència, adéu espoliació fiscal. Hola Europa, adéu Madrid.
I els lleons de Sabadell? Ja he dit que les intervencions de Valdero són molt distretes, i avui m'he assabentat per boca d'ell que els lleons de les Corts espanyoles van ser fabricats a Sabadell. El dia que Catalunya sigui independent no cal que ens els tornin. Ja se'ls poden quedar.
Noriega critica la decisió de vetar el català a 'Agnosia'
Noriega critica la decisió de vetar el català a 'Agnosia'
Dissabte, 6 de novembre del 2010
MADRID
Eduardo Noriega no apareixerà parlant en català a Agnosia. L'actor càntabre va tenir una idea: parlar en català durant diversos segons amb Sergi Mateu, que interpreta el seu sogre a la pel·lícula, estrenada ahir. «Era un moment d'intimitat entre els dos personatges. No estaven parlant de l'empresa sinó d'assumptes privats, així que vaig pensar que seria bona idea fer-ho en català. Ho vaig comentar al director (Eugenio Mira) i li va semblar fantàstic». Així es va fer. Aquesta petita conversa es va rodar en català. De fet, així es va exhibir a Sitges. No obstant, de cara a la seva estrena a les sales, aquest petit diàleg es va doblar al castellà. Va ser, segons va criticar Noriega a la Cadena Ser, una decisió de «les altes esferes». «Per motius de distribució que se m'escapen, ho vaig haver de doblar al castellà. Jo crec que una frase com la teva filla és el més important per a mi no necessita ni subtítols», va assegurar l'actor, que en pel·lícules com Petit Indi (Marc Recha) ha demostrat el seu domini del català. En la seva opinió, és natural que es parli català en una cinta ubicada a la Barcelona del segle XIX i on els personatges es diuen Joana o Carles. El film, a més a més, conté diferents diàlegs en alemany, que no s'han doblat al castellà.
EL MEU COMENTARI:
Em sembla una bestiesa de Telecinco amb això de doblar la frase en català, que nomès era una frase. Recordo que a "Mar adentro", obra mestra d'Amenábar, hi havia molts diàlegs en gallec entre el Ramón Sampedro i la seva família, amb rètols en castellà, i el mateix amb els diàlegs en català quan l'advocada catalana hi era amb els seus amics i companys a Barcelona. Cap protesta va haver, ni es va tocar un sol diàleg.
- Comentaris: 1
Broadway rep les 'Mujeres' d'Almodóvar entre llums i ombres
PRIMERA versió D'UN FILM ESPANYOL A LA MECA TEATRAL
Broadway rep les 'Mujeres' d'Almodóvar entre llums i ombres
La crítica fustiga l'adaptació com a musical de 'Mujeres al borde de un ataque de nervios'
El cineasta manxec, molt respectat als EUA, ha col·laborat de forma parcial en el projecte
El que Estats Units sent pel cinema de Pedro Almodóvar és autèntica passió i entrega. Aquest respecte explica que quan, per primera vegada en la història, Broadway es va decidir a convertir una pel·lícula espanyola en un musical, l'escollida fos Mujeres al borde de un ataque de nervios, el film que va llançar el 1988 a la fama internacional el cineasta manxec.
L'EQUIP I EL CREADOR Pedro Almodóvar, al centre, amb l'equip de la versió teatral de la pel·lícula. D'esquerra a dreta, Nikka Graff Lanzarone, Justin Guarini, Bartlett Sher (director), Sherie Rene Scott, Patti LuPone, Brian Stokes Mitchell i Laura Benanti.
La ressaca de la première, a la qual va assistir un honrat i emocionat Almodóvar, que fa tres anys va cedir els drets de l'obra i ha col·laborat només parcialment en l'adaptació, no podia haver estat més dura. Els crítics van obrir ahir les comportes a un torrent d'anàlisis negatives. I, afortunadament per als productors, la venda anticipada d'entrades ja havia assegurat que ompliran el teatre durant els pròxims tres mesos.
«OPORTUNITAT PERDUDA» / L'especialista de l'agència Reuters, per exemple, apuntava ahir que «pel camí des del Madrid no convencional d'Almodóvar fins a Broadway la inspiració ha patit el seu propi atac». El de Los Angeles Times parlava d'una «oportunitat perduda» i el de The Wall Street Journal lamentava haver presenciat «un desastre sense gust de res». El revés més fort, no obstant, el donava Ben Brantley, que amb els seus textos a The New York Times pot fer o desfer el futur d'un espectacle. Ahir parlava d'«indecisió», «avorriment», «cançons estranyament lànguides»... I arribava a escriure que «és un coitus interruptus. Ad infinitum».
Potser als responsables del projecte (amb qui Pedro Almodóvar va repassar la pel·lícula explicant-los pla per pla les seves intencions) els han superat les ganes d'intentar ser massa fidels a l'original. Possiblement també els han superat les ganes d'esforçar-se amb més obstinació que encert a recrear Madrid per més que fins i tot el mateix Almodóvar estigués convençut, com recordava dijous a l'alfombra vermella, que la història «podia haver passat perfectament en qualsevol gran ciutat».
L'adaptació, amb llibret de Jeffrey Lane i música de David Yazbek, perd també l'oportunitat de tancar un cercle perfecte, i és que Pedro Almodóvar reconeixia que quan va crear la pel·lícula «pensava pràcticament com en una estructura que s'assemblés a una obra de teatre» i recordava que «la pel·lícula va estar molt influenciada per les screwball comedies [comèdies desgavellades], que a la vegada estaven també gairebé totes basades en comèdies de bulevard francès».
ATRET PEL TEATRE / La crítica negativa no afectarà Pedro Almodóvar, que reconeixia viure l'experiència «intensament però amb la distància de saber que el projecte és d'altres». Seria diferent si fos propi, cosa que un dia pot fer-se realitat. «Quan he vist treballar tot aquest equip m'he adonat que la manera de treballar és semblant -explicava-. Amb el que jo no tinc experiència és amb tota la maquinària de l'escenari però treballem igual amb els actors. M'atrau. Com a part de les assignatures que un director ha de superar hi ha la de fer teatre i crec que en algun moment en faré».
Tot i que el resultat final pugui ser decebedor, n'hi ha que agrair l'esforç dels actors i adaptadors. Jo, si vull fer una adaptació d'una obra teatral, tinc que ser fidel a la mateixa. No m'agrada "actualitzar" o "localitzar" els personatges, és a dir, esdevenir Molière en una mena de Jardiel Poncela.
Un parell de poemes Brossians ben adients
ELS MUSSOLS DEL VATICÀ
¿A quin traspàs de fase de la lluna
Aquests mussols es gasten el teu oli?
No tinguis por de pluja, Catalunya,
I treu-te la sotana
Per fer bon foc i cendra. Catalunya,
Papessa ensotanada! El mussol canta:
La bona sopa, el vi calent pels pares
Sants de la carbonera.
Jo veig el carnaval vaticanista.
Al monestir hi ha porcs i, al temple, s'alça
L'ídol que tira els peixos al foc. L'Ídol
Del tant per cent o rèdit.
Censuren el solstici de la terra.
Mata aquests porcs, pàtria, que la lluna
Fa més claror que tots els ciris. Pàtria,
No esdevinguis la truja.
El temps és ple de boira i carnestoltes,
Les monges petonegen la mainada:
Planeta de catòlica carbassa
Projecta una ombra trista.
Quin morro horrible! Quines fesomies!
Un temple era el local de les muntanyes.
La llufa més grotesca de la Història,
La duu el Crist del mite.
Engeguen trets amb bales beneïdes;
No poden fer fogueres i teixeixen
Xarxes. Ells són els elegits. Les cabres
Parlen de déu i els àngels.
Ells tiren les sabates contra els núvols;
amb canyes formen creus, després les claven;
Però l'aiguat els xucla les sabates
I esquila la cabrada.
Santa Església, sogra de la terra!
Ah bruixa creadora de sotanes!
El temple és un corral d'hòsties negres
I gerres de moneda.
Espanya té el patró d'aigües de bassa.
Esquiladors i bisbes beneeixen
Rodanxes de medalla i fan almoines
Amb l'or malvat dels altres.
Eminentíssims i Reverendíssims,
Eminentíssims Senyors o Il.lustríssimes
Senyories o Vostres Eminències
O Vostres Il.lustríssimes...
Quiets
a terra, estaquirots de dones!
Jo prenc les eines de ferrar i us poso
Les ferradures. -Quatre ferradures,
Amor, a cada mula.
Joan Brossa
- I
Joan Brossa
- Comentaris: 1
"La societat catalana no pot acceptar el bilingüisme trampós" __ EA 1689
» ELS EFECTES DE L’OFENSIVA DEL PP CONTRA EL CATALÀ.
El PP demostra que vol aprofitar l’escletxa legal oberta per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que establia que el català no podia ser considerada llengua preferent.
El PP presentarà els recursos que calgui i davant les institucions catalanes que calgui perquè el català no sigui considerada llengua preferent en cap àmbit. Si finalment el PP aconseguia els seus propòsits el català podria ser perfectament prescindible i, per tant, inútil. I ja se sap que una llengua que no és útil, finalment desapareix.
La societat catalana no pot acceptar el bilingüisme trampós que propugna el PP, i algunes institucions com l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida ja han dit que no pensen canviar el seus reglaments d’ús del català.
Un efecte de l’ofensiva del PP és que els pot donar vots espanyolistes, però un altre efecte, encara més important, és la reacció contrària de la societat catalana que pot comportar un inici de desobediència institucional i civil i la consolidació del moviment independentista.
---------------------
Article d’opinió:
LLENGUA I CULTURA, EINES DE COHESIÓ SOCIAL EN LA SOCIETAT CATALANA
per Blanca Serra, coordinadora de La Xarxa
Escrivim aquestes línies sota el trist impacte de la mort recent de Joan Solà, filòleg que tant havia fet per afinar i estudiar aquesta eina lingüística nostra i que tan lúcidament havia reflexionat sobre el paper de la llengua com a cohesionador social de les comunitats humanes; sobre això va basar el seu discurs d’acceptació d’un dels premis Joan Coromines 2010 que atorga la CAL i sobre això va parlar al Palau de la Música Catalana com a receptor del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en el seu discurs davant els parlamentaris al Parlament de Catalunya aquest mateix any.
Que les paraules de Joan Solà en pro de la dignitat de la llengua catalana i els seus parlants tenen enemics declarats ho demostra que la seva mort ha coincidit amb un dels periòdics increments dels atacs contra la cohesió social de la comunitat catalana amb una agressió més a la llengua i el seu paper de vertebrador social.
La sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut d’autonomia de Catalunya no és més que una excusa per continuar i incrementar els atacs contra el català, que no són d’ara ni es pot dir que agafin nous sectors hostils: són els mateixos que fa trenta anys van signar el manifiesto dels 2300 després del cop d’estat militar; són els mateixos que han anat burxant una i altra vegada contra qualsevol petita mesura de protecció o increment de les possibilitats de desplegament del català; són els “ciutadans del món” que veuen el planeta únicament amb els ulls provincians i amb el cervell tancat propi d’un monolingüe profund.
Però el món va en una altra direcció: el món va en la direcció de les societats que es renoven constantment tant per l’evolució de la comunitat existent secularment com per l’aportació de persones que, en solitari o en famílies senceres arriben, en aquest cas, a la nostra terra, molt majoritàriament amb el projecte de quedar-s’hi. I va en la direcció d’acceptar la comunitat multilingüe i cohesionar-la entorn a la llengua històrica i pròpia de la comunitat catalana. La societat catalana s’encamina a un horitzó multilingüe amb la llengua pròpia i històrica com a referència comuna i com a eina d’intercomunicació de tota la comunitat.
Aspirem a que tot el conjunt de persones que estan als Països Catalans arribin a tenir com a llengua comuna de comunicació la llengua catalana i que per al conjunt de catalans aquesta aportació de nova gent, lluny de ser un obstacle per a la recuperació i el desplegament de totes les potencialitats de la llengua i la cultura, sigui un incentiu més per a la societat d’acollida i un augment d’oportunitats i d’empeltar unes noves arrels per a la gent de nova incorporació.
En aquest procés tots tenim drets i deures: el primer el de conèixer-nos i per tant trobar les eines per a fer-ho a través de l’escola, el treball, la festa... El segon és propiciar la interrelació i els interessos comuns enfront dels interessos que porten a la dispersió, als recels i a l’aïllament.
Bona part del futur dels Països Catalans i de la seva llengua s’està jugant avui en aquest repte: dependrà de la capacitat de produir implicació, empatia i atracció per part de la societat receptora i de les persones nouvingudes.
Dependrà també dels instruments més adequats que s’usin que poden ser molt
diversos però entre els quals sobresurt la funció cohesionadora de la llengua.
Blanca Serra, coordinadora de La Xarxa
----------------
Extret del Butlletí núm. 15 de
C/Rocafort 242 bis, 1er. 08029 Barcelona.
Tel: 93 552 89 54
info@laxarxa.cat
www.laxarxa.cat
Orgasme i alteració de la consciència.Vidèu.
Durant l' excitació sexual i tanmateix durant l' orgasme hi ha una alteració de l' estat de consciència evident.Aquest fet és molt important i tots els sexòlegs i estudiants de sexologia hi hauriem de reflexionar molt.
Veieu el vidèu mostra,que encara que té una certa clau d'humor,no fa res mes que reflexar la realitat,aquesta realitat vaja.
- Comentaris: 7
Twiteja o 'feisbuqueja' un eurodiputat/da
Em considero un dels milions de xarxa-adictes que circulen avui per l'espai virtual. És un fet que tinc assumit de fa temps, i que no només no em suposa cap trauma sinó que, ben al contrari, m'omple de satisfaccions a molts nivells. I és que és aquesta una activitat que personalment m'ha aportat una immillorable manera de seguir el món, d'estar permanentment conectat amb el meu entorn, sigui llunyà o proper, de la mateixa manera que depen de mi, i només de mi, desconectar-me'n quan així ho desitjo. Internet és, per tant, un espai en què m'hi trobo com a casa, per la simple raó que avui, Internet és una mica com la casa comuna. De tot això en parla l'article que adjunto en què ens entrevisten a quatre parlamentaris i parlamentàries internet-adictes.
Los eurodiputados se suman al fenómeno
Facebook
Información - 05-11-2010 - 12:50
El Parlamento Europeo organiza este invierno una serie de talleres para mostrar a los eurodiputados cómo sacar el máximo partido a las redes sociales. Hoy en día, más de 167 millones de europeos son activos en Facebook y, de acuerdo con los organizadores del curso, las redes sociales pueden ayudar a crear un espacio público europeo.
Hemos hablado con cuatro de los eurodiputados más activos en este tipo de entornos: el francés Damien Abad, del Grupo Popular, que es además quien organiza las clases; la socialista portuguesa Edite Estrela; la demócrata liberal italiana Sonia Alfano; y el eurodiputado español del Grupo de los Verdes, Raül Romeva i Rueda.
¿Por qué son activos en las redes sociales?
Estrela: "La red social es uno de los medios para estar en contacto con la gente que me ha elegido. A veces, los ciudadanos sienten que Bruselas les queda muy lejos y que los medios de comunicación no prestan suficiente atención al trabajo del Parlamento Europeo".
Alfano: "Las redes sociales representan una herramienta increíble para llegar a una cantidad ingente de ciudadanos. Es más, las redes sociales dan a los ciudadanos la oportunidad de conocer a sus políticos de un modo diferente. Qué hacen, qué música les gusta, si están "cabreados" porque han perdido el avión o si ha tenido una discusión con su esposo".
Pero, ¿el uso de las redes sociales facilita realmente que los ciudadanos entiendan a los políticos de la Unión Europea o es sólo una moda?
Romeva i Rueda: "Sí, lo facilita. Ésa es
la razón exacta por la que empecé a usar las redes sociales. Como eurodiputado,
me sentía frustrado. La opinión general era que el Parlamento Europeo no hacía
nada. La gente, simplemente, no conocía nuestro trabajo. Con las redes sociales
puedo explicar la vida en la Eurocámara. Ahora la gente viene y me dice:
<
Una encuesta reciente encontró que los políticos
de Washington se sirven mucho más de las redes sociales que los miembros del
Parlamento Europeo. ¿Por qué van ustedes a la zaga?
Abad: "A menudo, los políticos no saben cómo usar todas estas herramientas. Por eso decidí poner en marcha estas clases. Me gustaría crear un sistema educativo para eurodiputados. Queremos mostrar que hay otra forma de hacer política. Hoy en día, las redes sociales ofrecen a los ciudadanos un acceso extraordinario a la información".
Facebook en el mundo
* Facebook tiene más de 500 millones de usuarios en todo el mundo
* El 50% de los usuarios de Facebook se conecta al menos una vez al día
* La media de amigos de cada usuario es de 130
* El Parlamento Europeo tiene más de 85.000 seguidores en Facebook
¿Cuáles son las ventajas de las redes sociales
comparadas con los medios de comunicación tradicionales?
Estrela: "Nuestros mensajes son transmitidos de forma más eficiente y es más fácil llegar a la gente joven".
Romeva i Rueda: "Las redes sociales representan una comunicación horizontal. Ahora uno puede no sólo explicar, sino recibir respuestas. Como ciudadano, yo no estoy interesado en eslóganes, pero sí en buscar el diálogo e intercambiar opiniones. Y eso es exactamente lo que las redes sociales nos permiten hacer".
¿Cuáles son los peligros de usar las redes
sociales?
Estrela: "A veces es difícil evitar información falsa o comentarios destructivos".
¿Seguirán desempeñando las redes sociales un
papel importante en la política dentro de diez años?
Romeva i Rueda: "No lo sé. Si hace diez años me hubieran dicho que me iba a volver adicto a Facebook y Twitter, me habría reído. Tal vez asistamos a las sesiones plenarias a través de Skype dentro de diez años. ¿Quién sabe?"
QUADERN POSTOPERATORI (VI)esculpir la llibertat de l'aire
escriure davant el motiu. escriure davant l'objecte més nu, més silenciós, més avorrit, més exigent, més simple, més envitricollat. meravellament a flor de terra, a flor d'ona, entre els grans esclats d'aquesta llum tardoral que m'intoxica a fons. vull agafar, retenir, deixar tremolar aquesta sensació d'un instant que es fon, aquest tocar l'espai que veig i aquesta remor de vida. el color del cel. el llenegament dels mots. la deriva d'un or vell vegetal que m'entra per darrere els vidres gropallosos de l'estudi i que cala foc a les paraules.
&&&
com si escrivís damunt el full de l'aire. caminant sobre les olors del bosc, laminant les olors fins que es convertesquin en fulles de paper on poder inventar frases concises, escatades, exactament i delicadament ajustades. cercles descrits i incorporats com un camí que es consumeix i s'evapora enfonsant-se en una sensació vitenca, oberta de la realitat que través amb tota la lluminosa plenitud.
&&&
els tractors fan solcs i fan sembra. voldria fer solcs a la plana i sembrar-hi mots. els ocells en estols es llancen rere els solcs sembrats per menjar-se les llavors. els lectors en estols es llancen reres els solcs sembrats per menjar-se els mots. HAHAHAH!
&&&
[imatge sebastià perelló]
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
