Josep Marqués i Codorniu era un pagès campredonenc que es convertí en capdavanter del moviment obrer de principis de la dècada de 1930 a Campredó. Va tenir una participació directa en els històrics Fets del 6 d'octubre de 1934, a conseqüència dels quals es va empresonar tot el govern de la Generalitat, i es va produir una gran repressió arreu de les comarques catalanes. Josep Marqués va ser empresonat al vaixell-presó Manuel Arnús al port de Tarragona. En una anàlisi molt ben elaborada, "Tortosa 1936-39", el periodista barceloní (amb arrels tortosines) Xavier Pujadas, fa cinc cèntims dels moviments revolucionaris ocorreguts al nostre poble, arran de la proclamació de l'Estat Català: "A les sis de la tarda del divendres un grup de 200 tortosins es presentaren a l'estació del ferrocarril on arribava el tren mixt. el tren fou deturat i es paralitzaren totes les tanques de l'estació durant 15 minuts. Una part del tram de via entre Tortosa i Vinaròs fou aixecada impedint el pas del ferrocarril, tot i que no es registraren incidents greus ni enfrontaments armats. La detenció del tren es féu a Campredó per un piquet comandat per Josep Marqués Codorniu que acomplia ordres del comitè revolucionari tortosí, Marqués fou empresonat al Manuel Arnús". El novel·lista Xavier Guillamon, resident a Palamós però amb arrels campredonenques, recull la història del seu iaio matern, Manel Sanahuja, empresonat igualment al mateix vaixell, i dels altres reclusos campredonencs, en la novel·la "Vent de Dalt" (El Médol, 1998).
El diari "Lluita", òrgan del PSUC i del sindicat obrer UGT (Unió General de Treballadors), ens recorda en el seu número del 31 de desembre de 1936, la figura líder d'en Josep Marqués i Codorniu en motiu de la seua mort per causes naturals, un dels revolucionaris esquerrans més destacats del poble: "Era socialista, amaba la causa que sentía con frenesí y al frente de un grupo de compañeros por indicación del Comitè revolucionario hizo paralizar la marcha de los trenes que pretendían unir las comunicacions de Valencia i Cataluña. el tren, la máquina encendida, resoplaba en la estación de Campredó; però la voz de José Marqués, de tonos joviales, pero enérgicos, su actitud firme, hicieron cumplir el cometido que le habían asignado. Y luego cuando vino la represión, fue a la cárcel, al Manuel Arnús. También allí en la hora de la otra verdad, fue el camarada de temple revolucionario...Creía en el poder irreductible de la clase trabajadora y su inteligencia despejada le hacía predecir estos momentos que vivimos. Había leído a Marx y nuestro maestro señalaba estas consecuencias de la lucha de clases".
El seu fill, Ramon Marqués i Arbona, va ser un excel·lent artista amateur: picapedrer (emmargenador), pessebrista i miniaturista, les qualitats del qual analitzarem en un proper post.
PD. La imatge és del vaixell-presó Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona.
El següent video és sobre els fets d'octubre de 1934 a Barcelona http://webs.racocatala.cat/cat1714/6octubrev.htm
http://webs.racocatala.cat/cat1714/6octubrev.htm
"Sense ETA no haurien pogut justificar la martingala de la llei de partits". Aquest és el destacat d'un article de Sergi Sol i Bros al diari ("Les coses pel seu nom") que, com avisa el títol, parla sense embuts d'ETA com la gran excusa que s'ha fet servir des de l'Estat castellà per actuar al País Basc contra la seva reivindicació nacional, primer, i un cop posat el morrió (amb la descarada llei de partits) a la part del ventall polític que molestava més, per intentar la decidida comunitatautonomització i espanyolització del país euskaldun, tocant-hi des del nou Govern bipartit temes sensibles com la llengua, l'escola o els mitjans de comunicació, i d'altres dretament goiescos com els toros, la Vuelta ciclista o els partits de l'arxicarregosa Roja de futbol.
El cas és que l'Estat es veu a venir un problema, si això d'ETA de plegar i deixar les armes va de debò (¿recordeu, benvolguts lectors, l'expressiva cara de Mayor Oreja durant i sobretot després de la que ell anomenava insistentment "treva-trampa", en temps del PP governant a Espanya?), i de moment la seva reacció és no donar cap crèdit als últims comunicats de la banda armada i no fer cap cas al clam de l'esquerra abertzale (i la dreta abertzale, que també existeix?) perquè aquesta nova ocasió per a la pau sigui la definitiva.
Comparteixo el punt de vista d'en Sergi Sol, i de fet ja n'he parlat unes quantes vegades en el mateix sentit, en aquesta bitàcola, però enganxo aquí el text de l'articulista d'El Punt perquè la clava, parlant clar i català:
«El procés de pau que impulsa l'esquerra abertzale és viscut amb
menyspreu i terror pel PSOE i el PP que, a costa de la lluita
antiterrorista, s'han muntat un negoci fabulós. És aquest pretext, i
només aquest, el que els ha permès haver assaltat el govern basc, on
Patxi López fa de capatàs i Antonio Basagoiti és el predicador que
vetlla per l'aplicació de la més estricta ortodòxia espanyolista. Sense
ETA no haurien pogut justificar la martingala de la llei de partits,
inexplicablement votada també per CiU. I sense la llei de partits no
haurien pogut excloure del joc polític el tercer partit del País Basc en
nombre de sufragis. Ningú no recorda que, malgrat els entrebancs i les
limitacions, la llista d'Iniciativa Internacionalista va superar el PP
en les darreres eleccions europees. Va ser aquest tripijoc premeditat el
que va fer possible constituir un Parlament que és una imatge
distorsionada de la societat basca. Carod-Rovira es mostrava incrèdul fa
uns dies sobre la continuïtat d'Arnaldo Otegi a la presó. Li sobren
raons.
...
querbosch |
dimarts, 5 d'octubre de 2010 | 07:54h
Mentre
els Catalans ens postulem per ser el pròxim nou Estat de la U.E., a
Bèlgica van per feina. Els Flamencs no s'estan de romanços i davant la
intransigència dels Francòfons mantenen el País sense Govern des de fa
més de 100 dies.
Una situació, que de donar-se a Catalunya respecte d'España, ja s'hauria muntat un sarau dels grossos. Però a Bèlgica.........
més
discretament, Flamencs i Valons ja porten força temps separats
lingüísticament i sembla que ara poden separar-se també políticament.
Una
de les coses que tenim en comú amb la situació entre catalans i
castellans, es que una Monarquia els uneix. Però que ara es veu, davant
les dificultats d'entesa entre les dues comunitats, incapaça de
mantenir la unió.
No saben si Catalunya i España, acabaran com
Flamencs i Valons a Bèlgica. Tan de bo. Però de moment ho porten molt
civilitzadament, almenys de portes enfora. Unes formes que tenim dubtes
que es guardin, en el futur conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
28 desembre 2006
Totes
les divisions enfocades cap a un sol objectiu
"Els de Catalunya Acció amb 21
diputats faríem un forat tan gran que faria feredat i a la nau hispànica molt
aviat se l'engoliria el feréstec mar!"
Com diu en Víctor Alexandre, no es tracta d’anar contra ningú sinó de deixar
les coses ben clares. L’Objectiu de Catalunya Acció és tornar el timó de la
nau al seu propi amo: el Poble lliure, independentista decidit, de Catalunya.
Més ben dit, tornar-lo no, sinó reforçar el nostre poble, els que som
conscients del nostre poble i dels seus drets nacionals per tal de que agafem
amb mà segura el timó de Catalunya i que així Catalunya deixi de ser una
titella riota de tots dirigida a distància a gust de Madrid i amb el beneplàcit
dels afavorits retardataris.
Molts catalans, il·lusos, parlàvem de "possibilismes" quan en
realitat la nostra classe política actual actuen com a "impossibilistes",
és a dir, fer tot el contrari del que pot fer créixer i alliberar al nostre
poble.
S’equivoca, però, Víctor Alexandre -avantatjat pensador i defensor de la
nostra llibertat- quan perdona la vida a ERC i diu "que amb 23 diputats no
pot anar enlloc", i s’equivoca greument perquè també peca d'una
tremenda ingenuïtat com tants periodistes, escriptors i intel·lectuals
catalans. És fals, Sr. Alexandre, que amb 21 diputats no es pugui
fer res concret, molt potent i encertat per a la Independència. Amb 21
diputats la gent de Catalunya Acció faríem un forat tan gran per poder
escapar-nos d’Espanya que faria feredat. I a més als 21 diputats s’hi han de
sumar tots els ajuntaments i demés forces democràtiques de què es disposen,
totes les divisions enfocades a un sol objectiu: Catalunya!, no la mesella,
sinó la lliure!
Senyor Alexandre, el problema no és tenir 21 o 23 diputats. La qüestió és
tenir clar quin és el nord i com s'hi arriba utilitzant 21 diputats.
Salvador Molins
Conseller de Catalunya Acció
Berga (Berguedà)
El kayak es la bicicleta del mar, la estela de las olas y la fuerza de los brazos, al capricho del viento y de la espuma, el único medio de transporte que no deja rastro tras su paso, donde el camino sólo existe en nuestra mente y desaparece de inmediato a nuestra espalda.
José Manuel Almerich
Una travesía combinada a kayak y bici
Recollint l’esperit dels Blocs amb Estrella presentem el portal www.Araindependencia.cat com un reagrupador de blogs que donem suport a la candidatura de Reagrupament Independentista.
Davant dels fets esdevinguts en els darrers anys i sobretot amb la constatació evident amb la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol que no hi ha cap possibilitat de ser català dins d’Espanya, pensem que la nació catalana necessita per poder sobreviure (culturalment, econòmicament, socialment) engegar un procés independentista que culmini el més aviat possible amb la constitució de l’Estat Català.
Recollint l’esperit de les manifestacions unitàries a favor de la independència de Brussel·les fa un any i mig i de Barcelona aquest estiu, un grup de blogaires hem decidit donar suport explícit a la candidatura que porta més d’un any treballant-hi, amb un programa polític per la Catalunya independent i amb el compromís ferm de presentar al Parlament les següents iniciatives parlamentaries:
- Constitució de Catalunya: Serà el primer projecte de llei que es presentarà per ser debatuda i votada al Ple del Parlament
- Llei Electoral: Nova llei electoral definint circumscripcions electorals petites amb llistes obertes a on els partits tinguin menys força.
- Llei del Bon Govern: Tot un seguit de propostes per regenerar les institucions i els seus representants (Incompatibilitats, limitació de mandats, declaració patrimonial, etc.)
Arran de la negació unànime de tots els partits parlamentaris d’admetre les iniciatives legislatives populars per convocar un referèndum d’independència, fent cas omís a la voluntat del poble català expressada per més de mig milió vots afirmatius en els referèndums populars, fem una crida a tots els catalans independentistes que recolzin la candidatura formada per Reagrupament Independentista, Suma Independència, Bloc Sobiranista Català i amb el recolzament del Centre Català de Negocis perquè al Parlament hi hagi un grup de diputats que tinguin com a eix prioritari la declaració unilateral d'independència, i a la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim.
Un estat català ens permetrà fer créixer la nostra economia, crear més oportunitat per les persones i assegurar un futur brillant per a tots. És temps d’avançar.
Ara sí, ara toca.
Ara toca Independència!!
Fer anys és una sort. Miro enrere i hi ha tantes biografies properes que no hi han arribat que m'esgarrifo. M'expliquen d'un parent avantpassat que en fer els 50 anava amb bastó i vestit de vell, i deia "a partir d'ara tot el que visqui serà de propina". Jo en canvi em sento que els 50 em van grans, no m'ho sembla!
De vegades voldria rebobinar escenaris d'un passat que visc proper però ja és llunyà, aturar el temps i tornar-hi a passar sabent el que sé ara. Fer anys és una sort, perquè com diu la dita "Envellir no ens permet deslliurar-nos de la mort, però
la mort és l'únic remei per deslliurar-nos de l'envelliment" I jo no tinc cap ganes de morir-me. Contenta d'arribar-hi, sí. Però és inútil fer veure que no passa res, que és un aniversari qualsevol; (seguiex)
Paginador
