El mot "independència" suscita urticària, fora i dins de Catalunya; fins no fa gaire a Espanya era una paraula catalana considerada buida de contingut, una "boutade" d'esperits afrancesats, una quimera de catalans desvagats noucentistes i romàntics o una febre melangiosa.
Vet aquí que, per motivacions profundes, la paraula "independència" abans captiva s'ha omplert del veritable contingut, torna a ser un cos conceptual i polític de carn i ossos; se silabeja a poc a poc com si es mossegués una poma forta i sucosa.

A la Canonja, ens quedem a passar la nit després de l'assemblea