JOURNAL DE DÉSIR (XVII)

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dimecres, 6 d'octubre de 2010 | 21:23h

VEREMA

Por mis palabras y canciones
podrían quererme los muchachos:
canto, es verdad, con cierta gracia
y sé decir cosas amables.
Anacreont
Crec que va ser aquella foto del diari el detonador que despertà tota els meus records d'aquelles veremes de l'adolescència a ca el padrí de Santa Maria del Camí. A la foto en blanc i negre que il·lustrava un reportatge sobre els vins mallorquins hi havia un home d'una cinquantena d'anys i dos bergants jovencells dins un bóta tota plena de raïm, completament nuus. A l'esquerra hi havia l'home despullat amb tot el cos ple de taques negres de les peladures del grans de raïm aferrades a la pell, la mà dreta agafant-se a la bóta i l'esquerra dins aquell raïmer. Estava ben tombat cap endavant i li veien el pit, la panxa, un parrús ben negre i el començament de la pixa que estava tapada pel munteguer de grans. A la seva esquerra l'al·lot amb clenxa també estava amb les mans dins aquella massa de grans i el veien d'escorç. El tercer bergantell estava en posició quasi frontal. Tenia una cabellera llarga, negríssima i arrissada que li queia damunt el front com un d'aquells ragazzi di vita de Pasolini, el pit ombrejat on destacaven els mugrons grans amb una aurèola ben dibuixada i entremig d'un parrús ben negre, amb taques de peladures vora l'entrecuix, la pixa sencera sense circumcidar i els braços amb els braons marcats amb les dues mans amagades també dins aquella massa raïmera. Trepitjaven raïm a les totes!

[Pagesos descarregant la verema a la cooperativa de Falset. Fotografia de l'any 1952]

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article