A Cerdanyola, el passat 1 d’octubre, s’inaugurà el més rellevant centre d’interpretació de la cultura ibèrica a la conca mediterrània. Un edifici excepcional, que acull totes les peces trobades durant els quinze anys d’excavacions a les ruïnes del mateix poblat ibèric on hi està situat. En el seu discurs d’inauguració, la responsable de cultura, lluny de saber estar, va intentar portar l’aigua al seu molí en fer un discurs tan allunyat de la realitat que avergonyí als polítics i tècnics coneixedors dels fets.
Davant d’aquesta actitud, em sento amb la responsabilitat de contribuir a retornar les aigües riu avall, que facin el seu curs, i desfer l’engany que les esmentades paraules hagin pogut ocasionar narrant alguna de les vicissituds per mi viscudes.
Diumenge passat tocava anar, i anàrem, a la plaça de la beata, al poble de l'auela i dels ganxuts: Benigànim.
+ Èxit rotund del concert de Pep Botifarra a Benigànim (Benigànim Digital)

Informen avui els diaris que l'acreditada i també desacreditada agència de qualificació Standard & Poor's xifra en un 8% els hipotecats espanyols que a hores d'ara tenen un préstec hipotecari d'import superior al preu que avui val el seu pis o casa. I que si el preu de l'habitatge continua baixant el nombre d'hipotecats amb més deute que patrimoni pot augmentar fins al 20 o 30%.
La vertiginosa pujada del preu de l'habitatge va durar fins que la bombolla immobiliària va esclatar (2008), com no podia ser de cap altra manera. Des d'aleshores el preu de l'habitatge només ha baixat i potser encara ho ha fet poc. La creença tan extesa que el totxo era una inversió segura i sempre es revaloritzava va resultar falsa, aquesta vegada d'una manera ben evident per a tothom.
Per tant aquells que van comprar el pis en el tram final de la bombolla (2005-2007) si avui l'haguéssin de vendre no recuperarien ni de tros el preu que en van pagar. El problema pot presentar-se si van fer una hipoteca del 90 o 100% del valor de compra i ara es veuen obligats a vendre l'immoble perquè, per exemple, no poden pagar les quotes del préstec hipotecari. Amb l'import de la venda als preus actuals no podran pagar el deute pendent. En definitiva que ni tornant les claus de l'habitatge al banc quedaran nets de deute.
Arribe a casa tard, fa un moment, i em trobe amb una notícia que durà rastre: una fundació rep 2 milions d'euros de la Generalitat per a cooperació i es gasta quasi tots els diners en la compra d'immobles i material. Només 73.000 euros els van quedar per a ajuda a Nicaragua. I ara, què? Els faran tornar els diners? Passaran a mans públiques el garatge, el pis i tot el que van adquirir amb els nostres diners? Dimitirà algú?
Encara com que també m'han donat via telefònica una bona notícia, però això és per a un altre dia.
Avui fa quatre anys, després d'una salutació d'arrencada, del primer apunt al bloc. El dedicava a un judici espanyol impressionant i inacceptable sobre un spot de la nostra selecció de futbol.
El primer aniversari el vaig despistar, no fos cas que davant la duresa de tot plegat, i que en iniciar les Indústries i caminars vaig prometre'm un any per a estar-ne satisfeta......
Al 2008 hi havia vaga de bloc per la sobirania, la plantejà en Xavier Mir, començava al juny i va acabar Sis mesos després.
El tercer aniversari em va semblar interessant de celebrar-ho:
Un, dos, tres, i el judici espanyol cada cop fa més vergonya. Ho celebro.
Quatre, i el judici espanyol encara fa més vergonya. Ho celebro.
2078 apunts, i moltes lectures i visites. Moltes gràcies :-)
29 de juny de 2010: On i quan comença l'època de la resposta catalana.
I tenim notícia que a l'ONU es qüestiona l'Audiència Nacional Espanyola, per exemple.
I La senyera onejarà al castell de Montjuïc com ho va fer el 1936.

Una bona amiga que no se'n deixa escapar cap ni una m'ha fet arribar el video de l'acte al qual feia referència fa un parell de posts. Us deixo l'enllaç aquí mateix: la creació d'un producte cultural, musical, català, de qualitat i èxit narrat per dos dels seu protagonistes. Val la pena!
http://www.sies.tv/video/el-relat-dels-amics-de-les-arts.html

La llei electoral vigent, estableix que les coalicions electorals s' han de constituir abans del desè dia després de la convocatòria electoral. Les llistes dels partits, coalicions, federacions i agrupacions d'electors, diu la mateixa norma, que s'han de formalitzar entre cinc i deu dies més tard. Per tant, en el cas que hi hagués voluntat d'unitat encara hi hauria prou marge. Si hem de fer cas al que diuen els cridats, només hi ha una raó que ho impedeix, uns han organitzat primàries i els altres han votat en bloc. D'establir-se un mètode que fés compatible les posicions de cada part, sense trair els principis fins ara invocats, seria possible una solució. Els dirigents de Solidaritat afirmen que no estan legitimats per a canviar res, aduint que tot plegat ha estat el resultat d'una pràctica democràtica. Els de Reagrupament, no tenen aquests impediment, ja que la negociació de l'acord fou aprovat democràticament en assemblea general. Si partim del fet que només el candidats elegits per Solidaritat en cada demarcació poden resoldre l' entrellat, només caldría que aquests decidíssim no acceptar l' encàrrec pel que foren elegits. Laporta, potser sense saber-ho, va trobar-hi la solució. La coalició seria un fet, si Reagrupament fes seva la llista de Solidaritat a la demarcació de Barcelona i com a contrapartida, els candidats de Solidaritat a les demarcacions de Girona i Lleida, fessin el mateix a favor de les llistes presentades per Reagrupament. La de Girona, per raons ben conegudes, seria del tot compartida i amb les de Lleida i Barcelona, per comparació amb les finalment retirades, mantindrien el nivell de competitivitat electoral desitjable. El cas de Tarragona, necessitaria molt més més enginy, cintura i generositat. De ben segur que una dimissió formal, en aquest cas, dels membres de les dues candidatures d'aquesta demarcació, permetria elegir una de nova amb representació al cinquanta per cent de les llistes anteriors, que podria ser democràticament ratificada per l'Assemblea de Solidaritat ja convocada, dins del termini previst en la llei electoral. El mètode podria ser aquest o qualsevol altre, si bé tinc la sospita que falla la voluntat real per fer-ho.
Per boca de Celestino Corbacho les amenaces d'una reacció espanyolista violenta contra el procés d'independència de Catalunya han centrat les notícies de campanya les darreres hores.

Ahir es va celebrar l’assemblea de solidaris i reagrupats per formar i exigir una coalició de les dues forces. Volen fer arribar la demanda a Joan Carretero i Joan Laporta, i els donen 48 hores per respondre, en cas contrari iniciaran un procés de consulta on line entre les bases, per evidenciar que son una majoria. Curiosament a la reunió hi van assistir alts càrrecs de Reagrupament, però cap per Solidaritat, que sembla haver tancat la porta a qualsevol acord.

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>