Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Octubre 2009 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

“LA DUTXA” de Yang Zhang

julianjuanlacasa
enllaç permanent
dimarts, 6 d'octubre de 2009 | 19:48h

La modernitat que s'enduia a poc a poc per davant les coses tradicionals i allò que hi havíem vist des que erem nens, no només passa en aquest país. A un altre país tant de tradicionalista en el fons com la Xina, un dels seus costums, els banys col·lectius, eren a poc a poc desplaçats per d’altres costums. El cineasta xinès Yang Zhang, poc conegut a Occident, al contrari d’en Zhang Yimou (“Melca vermella”), ho tracta en aquesta interessant i entranyable pel·lícula. En Daming, un fill d’en Liu, propietari d'uns banys col·lectius, que fa anys se'n va anar a viure a una altra ciutat i a ella hi guanya molts diners, ha d'acudir al seu poble perquè el pare està pensant a vendre'ls. El germà del fill, endarrerit mental, li va enviar una carta parlant-li de que el pare hi havia aclucat els ulls, la qual cosa no era certa. Ell té algunes discussions amb el pare, l'únic que vol arreglar tot i que tornin a ser una família com abans. Tot això se’ns mostra amb les visites dels veïns i veïnes del poble als banys, una curiosa colla de personatges. Entranyable pel·lícula, poc coneguda aquí per que es va estrenar al circuit de V. O., que ens mostra la disputa entre tradició i modernitat, sense mostrar a la primera com una cosa dolenta ni tampoc a la segona.

LA DUTXA: * * * *

http://www.imdb.com/title/tt0215369/

http://www.youtube.com/watch?v=GV2lXtxocFw

“PULP FICTION” de Quentin Tarantino

julianjuanlacasa
enllaç permanent
dimarts, 6 d'octubre de 2009 | 19:46h

En Quentin Tarantino va començar com a treballador d'un videoclub i va acabar anys després esdevingut director de cinema. La pila de pel·lícules de tota mena que se’n va empassar llavors, li va servir per inspirar-se i fer una filmografia amb toc personal, tot i que no és de que m'atreguin, especialment. Es basa en tres relats de “sèrie negra”, aquests de novel·la barata que es venien en aeroports, que en l'argot popular americà es deien “pulp”, publicats en aquesta mena de paper. En Tarantino, tan hàbil en el reciclatge, i que sap donar-li una indubtable atmosfera a les seves històries, es perd en un absurd remolí de violència gratuïta pretesament recoberta d'humor negre, on els personatges se’n fan trets amb tanta naturalitat com qui es canvia els mitjons. Això sí, amb brillants diàlegs, però que no saps amb quina cosa quedar-te, no saps si hi veus una pel·lícula o és tot allò una presa de pèl. Estan molt brillants els John Travolta i Samuel L. Jackson com a dos assassins a sou, on tots doss semblen autoparodiar-se, tenint al bell mig una Uma Thurman fascinant, com l'amant d'un gàngster a la qual el primer hi deu protegir, i la escena de tots dos ballant descalços al són d'una cançó de rock antic s’esdevè antològica. Però són detalls aïllats, i una pel·lícula es defineix en el seu conjunt… Em passa com amb “Delicatessen”, aquella pel·lícula francesa que va ser molt elogiada per la seva combinació enginyosa de surrealisme, horror i humor negre, que després va ser reprès per en Javier Fesser en “El milagro de P. Tinto”, però com en “Pulp fiction”, només detalls aïllats la salvaven, ja que la seva caiguda sense xarxa en excessos i detalls grotescos, excedint els límits del bon gust, et desconnectaven d'ella. Això sí, en Tarantino té molt bon encert en la sel.lecció de cançons del rock americà, algunes d'elles es van posar novament de moda gràcies a la pel·lícula. I la carrera d’en Travolta es va revitalitzar.

PULP FICTION: * *

http://www.imdb.com/title/tt0110912/

www.youtube.com/watch?v=z4I8WmuIc9Q