Cercador per data
Les Alcusses, de Moixent
Avui per dinar, Núria Cadenes ens ha ofert el seu particular regal de reis, dugues ampolles de Les Alcusses, un vi negre fet a Moixent, la Costera, al País Valencià.
- Comentaris: 1
Ità lia: un paÃs sense classe burgesa dirigent
Interessantíssima anàlisi a Il Manifesto del perquè del declivi italià, posant-lo en relació amb el Japó, una altra frontera davant del desaparegut imperi soviètic. Quan aquest cau, ja no és tan urgent subvencionar aquests països que fan de mur de contenció.
Tots dos eren països vençuts a l'acabament de la segona guerra mundial, en els dos hi havia un règim monopartit i es produí un miracle econòmic. En tots dos hi havia una estreta relació entre política i criminalitat (màfia i yakuza, respectivament). Això canvià radicalment amb l'ensulsiada soviètica.
Tots dos eren països vençuts a l'acabament de la segona guerra mundial, en els dos hi havia un règim monopartit i es produí un miracle econòmic. En tots dos hi havia una estreta relació entre política i criminalitat (màfia i yakuza, respectivament). Això canvià radicalment amb l'ensulsiada soviètica.
Trenta-quatre o trenta-cinc anys més tard…
Els Reis d’Orient m’han portat un parell de vambes del model que tant havia desitjat veient-les als aparadors de les botigues de trenta-quatre o trenta-cinc anys enrere. Es veu que, finalment, Ses Majestats les han trobades: es tracta de les blaves Adidas Achill, una rèplica vintage d’un model dels anys setanta que va tenir gran anomenada per ser les que duia el mític detectiu Starsky a la famosa sèrie de la televisió d’aleshores.
- Comentaris: 1
He pensat mot en l'horror de viure (desviure) a Corea del Nord
Aquest vídeo no és una caricatura sinó una paràbola feta amb molt d'humor d'un tema que és tràgic: viure sota una dictadura. Potser el dia dels Reis, amb tota la seva alegria lúdica de regals i gatzara, no és el moment més adequat per recordar l'horror. Però no vull que em fugi del cap aquesta misèria. Per poder tenir-la present i lluitar amb les minses armes d'un mateix contra qualsevol engruna dictatorial en les nostres vides. Tots portam un dictador dedins. No ho havies pensat mai?
Esdevenir "Reis Mags"
“On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo”(Mt.2,2)
- Atents a l’entorn.
- Cercar Jesús-Déu on sigui. - Reconèixer-lo, adorar-lo...realitzar el seu projecte en allò que a mi em pertoca de fer.
- La il•lusió, el somni, l’alegria dels fills i néts , en aquests dies, són Déu en nosaltres. De nosaltres depèn que hi vegin el Déu que hi ha. Estem atents i el cerquem allà on hi deu ser? O justifico el meu “statu quo”?
- En acomiadar-nos, ens hem fet un petó curull d’amor i de reconeixement del que som.
- En Pere, a l’hospital on he anat, m’ha ensenyat les regles d’un joc molt distret, que desconeixia. Se’l veia content en veure que l’entenia i que a voltes guanyava. És que som uns trocets de Déu que ens reconeixem, ens ajudem, ens estimem.
- En acabar les celebracions d’aquests dies, tornem-hi. A què ! :
o – A treballar, perquè cal fer-ho i prou?
o – Ja sabré estar atent al meu entorn per saber-hi trobar el Déu que hi ha entre nosaltres?
o – Què faria Ell?, què espera que faci jo?
o – Estic convençut que Déu...és també nosaltres. Com estimo, ajudo, faig les coses que tinc entremans? Com ho faria Ell? Com ho puc fer jo?
- És que el “Misteri” és Déu en nosaltres i sovint no pensem en el misteri que som jo i totes les coses.
"SÉ CALLAR EN FRANCÉS" (Sonets Lliures)
Sé callar en francés
-qui ho havia de dir?-:
allargat el recés
més enllà del sospir...
Un altre idioma més
- fluït, autèntic delir -
que he aprés a gaudir,
espill blanc del no-res:
ara és mut elixir
de silenci espés
el do que no respir:
sé callar en francés,
políglot del partir:
l'ara ja no és l'adés...
- Comentaris: 1
LA TENEBRA ACLAMADA
No es cansa d’ordir prodigis,
la mar infecunda color de vi,
mentre la son dels mariners borratxos
s’asseu, retuda, en els escàlems
de la nau un temps corsària.
Paella amb Paco
Encara que és divendres, com que és Reis fem paella. El dia de Reis és el més divertit a casa. Com que tota la família vivim en finques connectades entre elles de bon matí els menuts (i alguna grandassa) passen amunt i avall despertant-nos a tots per a obrir els paquets.
El llarg matí acaba amb la paella i tothom a taula devorant-la. El meu cosí Paco, que ha començat el dia amb uns espectaculars pantalons a quadres, exigeix que penge la foto al bloc. És el gran animador de les festes familiars i es queixa que no he parlat mai d'ell. Té raó. Mereix l'apunt.
El llarg matí acaba amb la paella i tothom a taula devorant-la. El meu cosí Paco, que ha començat el dia amb uns espectaculars pantalons a quadres, exigeix que penge la foto al bloc. És el gran animador de les festes familiars i es queixa que no he parlat mai d'ell. Té raó. Mereix l'apunt.
EN RAIMON DE PENYAFORT (2)
(Primera part 30-agost 2011)
En Raimon va néixer vers 1180 al castell de Penyafort, a la Ràpita. El seu pare era el cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell, i la seva mare era na Saurina. El castell de Penyafort –segle XI- era una construcció defensiva, d’una torre i una casa, quan el Penedès era terra de frontera amb una xarxa de petits castells.
Segons la tradició, en Raimon, fou batejat a l’església de santa Margarida. Va rebre una acurada formació humanística, i als 20 anys ja era professor de filosofia, clergue i escriptor de la catedral a Barcelona.
Vers els 30 anys va anar a perfeccionar el seus coneixements de dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya, on exercí de professor i va conèixer a sant Domingo de Guzman, fundador de l’ordre dels Predicadors (Dominics). Va acabar la seva estada bolonyesa amb el grau de Doctor in Decretis Bononiae.
Als 40 anys retornà a Barcelona i és nombrat canonge i paborde de la seu, però aviat renuncià a aquets càrrecs i ingressà a l’ordre dels Dominics. D’aquesta època es la seva obra Summa Iuris canonici. Era un eficaç predicador que va creuar la península predicant la creuada contra els musulmans per la conquesta de Mallorca, i per a implantar la reforma i les decisions del quart concili de Laterà. Segons alguns historiadors va col•laborar amb Pere Nolasc en la formació de l’ordre dels Pares Mercederaris dedicada a rescatar els segrestats pels musulmans. Se’l considera l’introductor de l’Inquisició a la corona catalano-aragonesa.
L’any 1230 el papa Gregori IX el va cridar a Roma on el nomenà el seu confessor i li demanà la compilació de les Decretals o Liber Extra (1234), l’obra que li ha donat més fama i que fou el codi de dret canònic en ús a l’església catòlica fins a Pius X (1917). També escriví Dubitalia cum responsionibus ad quaedam ad Pontificem. L’any 1235 és nomenat bisbe de Tarragona, però cansat i malalt hi renuncià i és retira al convent de santa Caterina a Barcelona.
Entre 1236 i 1238 intervingué a les corts de Monsó, aixecà l’excomunió del seu amic Jaume I, intervingué en la dimissió del bisbe de Tortosa, en la provisió del bisbat d’Osca i en el de l’illa de Mallorca. Entre 1239 i 1240 va ser general dels Dominics, període en el qual va visitar a peu totes les cases, càrrec del que va dimitir en complir 65 anys.
Retornat al convent de Santa Caterina, on encara va viure 35 anys més, va fer de conseller de Jaume I i va intervenir en tots els afers importants de la vida del país. Sempre fou un home de consell i autoritat reconeguda. Entre 1259 i 1261 va escriure Summa contra gentiles.
Va morir nonagenari l’any 1275. El seu enterrament va constituir una gran manifestació de dol. El concili de Tarragona de 1279 ja va demanar la canonització del rapitenc, però no va ser fins l’any 1665 que el papa Climent VIII el va santificar.
Publicat 3 de vuit (05-01-12)
En Raimon va néixer vers 1180 al castell de Penyafort, a la Ràpita. El seu pare era el cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell, i la seva mare era na Saurina. El castell de Penyafort –segle XI- era una construcció defensiva, d’una torre i una casa, quan el Penedès era terra de frontera amb una xarxa de petits castells.
Segons la tradició, en Raimon, fou batejat a l’església de santa Margarida. Va rebre una acurada formació humanística, i als 20 anys ja era professor de filosofia, clergue i escriptor de la catedral a Barcelona.
Vers els 30 anys va anar a perfeccionar el seus coneixements de dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya, on exercí de professor i va conèixer a sant Domingo de Guzman, fundador de l’ordre dels Predicadors (Dominics). Va acabar la seva estada bolonyesa amb el grau de Doctor in Decretis Bononiae.
Als 40 anys retornà a Barcelona i és nombrat canonge i paborde de la seu, però aviat renuncià a aquets càrrecs i ingressà a l’ordre dels Dominics. D’aquesta època es la seva obra Summa Iuris canonici. Era un eficaç predicador que va creuar la península predicant la creuada contra els musulmans per la conquesta de Mallorca, i per a implantar la reforma i les decisions del quart concili de Laterà. Segons alguns historiadors va col•laborar amb Pere Nolasc en la formació de l’ordre dels Pares Mercederaris dedicada a rescatar els segrestats pels musulmans. Se’l considera l’introductor de l’Inquisició a la corona catalano-aragonesa.
L’any 1230 el papa Gregori IX el va cridar a Roma on el nomenà el seu confessor i li demanà la compilació de les Decretals o Liber Extra (1234), l’obra que li ha donat més fama i que fou el codi de dret canònic en ús a l’església catòlica fins a Pius X (1917). També escriví Dubitalia cum responsionibus ad quaedam ad Pontificem. L’any 1235 és nomenat bisbe de Tarragona, però cansat i malalt hi renuncià i és retira al convent de santa Caterina a Barcelona.
Entre 1236 i 1238 intervingué a les corts de Monsó, aixecà l’excomunió del seu amic Jaume I, intervingué en la dimissió del bisbe de Tortosa, en la provisió del bisbat d’Osca i en el de l’illa de Mallorca. Entre 1239 i 1240 va ser general dels Dominics, període en el qual va visitar a peu totes les cases, càrrec del que va dimitir en complir 65 anys.
Retornat al convent de Santa Caterina, on encara va viure 35 anys més, va fer de conseller de Jaume I i va intervenir en tots els afers importants de la vida del país. Sempre fou un home de consell i autoritat reconeguda. Entre 1259 i 1261 va escriure Summa contra gentiles.
Va morir nonagenari l’any 1275. El seu enterrament va constituir una gran manifestació de dol. El concili de Tarragona de 1279 ja va demanar la canonització del rapitenc, però no va ser fins l’any 1665 que el papa Climent VIII el va santificar.
Publicat 3 de vuit (05-01-12)
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
