AIGÜES TÉRBOLES

• bielmamengual
• enllaç permanent
• diumenge, 5 de setembre de 2010 | 16:15h

Som una tal mostra de dolentia, d’egoisme, de baixesa, de rapacitat, una tal histèrica, que puc ben entendre que al dinar de Nadal, la padrina Rafela, una dona balladora i cantadora quan era jove i que ha acabat de madrastra de Blancaneus, el padrí jove Sebastià, un advocat de prestigi que només es dedica a defensar presumptes corruptes megamilionaris, la tia Catalina i la tia Aina, dues llengües vespertines que no en pensen de bona, i tu, el meu cosí còmplice, us passàssiu una bona part del temps en què no menjàveu aquelles meravelles de la gastronomia mallorquina de tota la vida —sopa de la reina, pularda farcida, porcella rostida amb patató, pa moixó amb gelat d’ametla i tota casta de torrons— que havia comprat i cuinat la tia Francisca, la fadrina, la que duia el feix de totes les feines domèstiques, sí, us passàssiu el temps cercant-me la boca perquè amollàs, amb la meva saliva borda, a cadascuna de les nou persones que seien a la taula gran del menjador de ca nostra i, de passada, a la patuleia que es barallava, cridava i manotejava en una camilla amb unes tovalles d’hule a un racó, els quatre mots de la meva veritat que no podien produir altres efectes que la discutiguera fresca que enfrontava els uns amb els altres en unes batalles que no tenien solució, i sota les quals es podien veure els caràcters, els interessos i les correnties subterrànies que els intercomunicaven dins una mediocritat perfecta.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article