Altres veus: "Estrella brillant", de Jane Campion

• vador
• enllaç permanent
• 2.1.0. Altres veus [AV]
• diumenge, 5 de setembre de 2010 | 23:56h

Estrella brillant (Bright Star), de Jane Campion

(..) el poeta, que va buscar el principi de la bellesa en totes les coses, va desitjar acotxar-se en el pit en maduració de la seva estimada, sentir per sempre la seva respiració suau, despertar per sempre en un dolç neguit, escoltar el seu respirar tendre i viure així per sempre o defallir en la mort. La cineasta neozelandesa Jane Campion, que va enlluernar amb "El piano" i que sempre ha reflectit una sensibilitat per la literatura i l'esperit romàntics, ha concentrat poèticament aquests tres anys d'amor, vida i mort en una pel·lícula d'una bellesa corprenedora (El principi de la bellesa en totes les coses, Imma Merino, Avui+ElPunt)

El resultat és un competent i visualment insuperable elogi de la poesia, a partir d’un material dramàtic menys exuberant que els versos que el descriuen (Bright Star, Xavi Serra, Time Out Barcelona) 

No hi ha esteticisme ni recreació tan minuciosa com efectista. El to del film és deliberadament neutre, bastant sobri per allò a què ens té acostumats la realitzadora d' "El piano". La intenció última, i molt lloable, és equiparar la cadència pròpia del film amb la d'algunes balades de Keats, i per això la seva poesia és més el punt d'arrencada, l'esquer culte, abans que la raó de ser. D'aquesta manera, imatges i paraules aconsegueixen fondre's amb una cadència especial (L'amor de John Keats, Quim Casas, El Periódico)

Champion desplega la seva elegància exquisida en una obra delicada, que recull també influències d’un costumisme pictòric arrelat en Vermeer, i que fa de la llum, els sons, la música, les textures, elements vius del relat. Però que també sap anar més enllà de la celebració de la poesia, focalitzant l’atenció en el personatge de l’excèntrica Fanny (..) per recordar les dificultats i fins i tot el rebuig social amb que es topaven les dones que intentaven viure al marge de les convencions socials, defensar les seves idees i es deixaven guiar pels seus propis instints (El significat de la poesia, Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor)

(..) la visió de l'època romàntica amb què havia començat la pel·lícula, feta d'al·lusions i petits detalls sovint encisadors, deixa pas als grans gestos i sobretot a una cataracta de cites, de cartes i poemes recitats, que satura la netedat de les imatges i les porta per camins molt més trillats, per aquells senders on la pedanteria es dóna la mà amb la divulgació pseudocultural, que ja sembla haver esdevingut un dels grans signes del nostre temps (Poesia i veritat, Carlos Losilla, Avui+ElPunt)

FOTO © 01 Dist Estrella brillant, de Jane Campion

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

tornar a l'aula (i IV) personal vetllador

• mariadolors
• enllaç permanent
• educació formal
• diumenge, 5 de setembre de 2010 | 23:54h

De sobte aquest terme (vetlladores, vetlladors) esdevé el gran protagonista de l'inici de curs per a molts tutors i equips directius i per a moltes famílies: la negociació d'hores del personal vetllador que acompanya l'escolaritat de l'alumnat amb dèficits funcionals (psíquics, físics, orgànics, sensorials...) és una xifra econòmica per a l'Administració Educativa, una dificultat organitzativa per als centres, i un autèntic drama per a l'alumnat que és subjecte i víctima d'aquest mercadeig. Però sobretot és un drama per a les famílies amb filles i fills amb dèficits, que viuen una gran incertesa sobre el què i el com de l'escolaritat, i viuen una vulneració de drets de les seves criatures, drets educatius bàsics i universals que no tenen garantits. I no els tenen garantits malgrat estar legislats i normativitzats per desenes de declaracions, lleis, decrets i normatives... tot plegat paper mullat!

(segueix)

 

• Comentaris: 8
• Vull llegir la resta de l'article

Comentari: "Estrella brillant", de Jane Campion

• vador
• enllaç permanent
• 1.1.0. Comentaris i notes sobre films
• diumenge, 5 de setembre de 2010 | 23:39h

Estrella brillant (Bright Star)

Sòlida recreació de la història d'amor entre el poeta romàntic John Keats i la seva veïna, Fanny Brawne, commou. La bellesa dels sentiments entre els protagonistes, l'amor pur que es descobreixen i que supera els inacabables obstacles que el posen a prova, emocionen de debò.

L'he concebut com una balada a la manera de la que va escriure Keats, 'La vigília de Santa Agnès'. La història avança amb estrofes, tot resseguint  aquest amor que neix i creix, cada cop més profund i encarat a dificultats cada cop més grans, ha declarat Jane Campion. Certament, la pel·lícula està construïda a partir de les cartes entre els protagonistes -encarnats correctament per Abbie Cornish i Ben Whishaw- i els poemes de Keats, tot servit amb una fotografia magnífica, bellíssima, i una ambientació molt acurada, deixant que l'emoció brolli de les paraules escrites, que diuen o es diuen els personatges. Això, que genera un cert efecte distanciador, la cineasta mira de compensar-ho amb un discret tractament dramàtic de les situacions i dóna peu a alguna escena memorable. Dels obstacles com la diferència social que desaconsella el matrimoni dels amants en aquell Londres de començament del segle XIX o els recels que el protector del poeta manifesta sobre la baixa cultura de Fanny, Jane Campion en fa giragonses del destí que, al capdavall, encara enforteixen més l'amor de la parella i no cau al parany d'utilitzar-los com a recursos melodramàtics; ben a l'inrevés del que fa amb el darrer repte que han de superar: la malaltia i mort del noi, als vint-i-cinc anys, culminació definitiva d'una estimació que perviu fins més enllà de la mort, com es visualitza amb la protagonista declamant el poema que dóna nom al film - i que Marià Villangómez va traduir al català.

(Reproducció íntegra del comentari que en vaig publicar ran de la visió del film a Canes 2010)

FOTO © 01 Dist Estrella brillant, de Jane Campion

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Fora la barba

• vicent
• enllaç permanent
• diumenge, 5 de setembre de 2010 | 23:38h

Després de passar-me tot el cap de setmana treballant decidisc que aquesta és la prova definitiva que s'han acabat les vacances així que em toca treure'm la barba. Com sempre això provoca una certa polèmica familiar i la meua menuda afirma que no té cap sentit que em deixe la barba a l'estiu i que en tot cas ho hauria de fer a l'hivern. Té raó. Però fa tants anys que la barba marca per a mi l'estiu que ara canviar de costum em costaria massa...

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

A casa (i amb músiques).

• jotajotai
• enllaç permanent
• Batalletes
• diumenge, 5 de setembre de 2010 | 23:33h

Som a casa des de fa només dos dies i encara estem en plena fase d'adaptació, farciment de nevera, lectura de premsa endarrerida i endreça de papers, llibres, discos (Gino Paoli i Battiato) i fotografies fetes aquestes darreres i inoblidables setmanes per la Umbria, Urbino i Roma.

Per sort encara em queda algun dia abans de tornar a la feina i mirarem d'aprofitar bé el temps. També he reprès les passejades pel Parc Güell i he tingut una excel·lent...  (n'hi ha més) 

• Vull llegir la resta de l'article

Un cinturó de Júpiter desaparegut

• jordimesc
• enllaç permanent
• Astronomia
• diumenge, 5 de setembre de 2010 | 23:15h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

ETA, alto-el-foc definitiu

• jrenyer
• enllaç permanent
• Euskal Herria
• diumenge, 5 de setembre de 2010 | 23:00h

L'anunci fet públic avui per l'organització armada basca era llargament esperat pel conjunt del moviment abertzale i en canvi ha estat rebut amb animadversió pels partits unionistes.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

Eskadi

• mmora
• enllaç permanent
• Realitats
• diumenge, 5 de setembre de 2010 | 22:34h

amb la mateixa il·lusió q llavors
i amb més ganes

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

ETA, pel mateix camí a on volem arribar.

• conconadal
• enllaç permanent
• diumenge, 5 de setembre de 2010 | 21:57h

Gràcies al Diari de Balears, per traduir el comunicat, històric, d'ETA, d'avenç cap a la democràcia, la justícia i la pau, és a dir cap a la llibertat. Avui en Lluís Maria estaria content.

(Em demano, si qualque altra mitjà en català avui ha fet el mateix)

A continuació reproduïm en català la transcripció íntegra del vídeo enviat per ETA a la cadena britànica BBC i al diari Gara:

"Euskadi Ta Askatasuna, organització revolucionària socialista basca per a l'alliberament nacional, vol donar a conèixer al País Basc la seva decisió i reflexió a través de la present declaració. Ha transcorregut ja mig segle des que ETA va organitzar els ciutadans davant l'estratègia salvatge de negació i aniquilació del poble basc i, amb les armes a la mà, es va fer forta en la lluita a favor de la llibertat. Des de llavors, hi ha hagut molts homes i dones que han duit a aquesta organització la seva il·lusió i la seva passió, el millor de si mateixos. Ciutadans comuns que, generació rere generació, s'han aplegat des de diferents indrets al voltant d'un mateix objectiu: el País Basc i la llibertat.

La lluita a favor de la llibertat al País Basc ha guiat sempre l'actuació d'ETA i, malgrat les dificultats, continuam mantenint aquesta responsabilitat. Amb humilitat però amb determinació, amb l'ambició de guanyar. El poble basc s'ho mereix. Davant la reforma política del franquisme que torbava la negociació del poble basc, i mentre altres decidiren submergir-se en el marc autonòmic, ETA actuà amb responsabilitat; primer proposant la ruptura democràtica i després, oposant-se a qualsevol atac o intent d'assimilació.

ETA i, en general, l'esquerra abertzale, han perseverat en aquesta lluita. I el cost no és gens insignificant: tortura, presó, exili i, fins i tot, la mort. Però aquesta dura lluita ha aconseguit mantenir viu el poble basc i tenir oberta l'opció de construir un futur en llibertat. Hem demostrat que el marc autonòmic constitueix el camí erm per satisfer els desitjos de la ciutadania basca, que no és sinó un instrument per incidir en la divisió i el desmembrament del Pais Basc. I hem superat, una vegada i una altra, les mesures encaminades a neutralitzar la lluita d'alliberament.
Un dels objectius d'ETA ha estat obrir nous escenaris en la lluita d'alliberament del poble basc. Així, ETA compta amb nombroses propostes d'iniciatives de col·laboració i amb aportacions per resoldre democràticament el conflicte. Des de Txiberta a Lizarra-Garazi, i fins a Bergara. Des de l'Alternativa KAS a l'Alternativa Democràtica. Perquè entenem que la construcció d'Euskal Herria suposa una tasca col·lectiva que està per damunt dels interessos particulars.

Darrerament, el País Basc es troba en un moment important, en una cruïlla.
La lluita de tants d'anys ha sembrat noves condicions polítiques. Un cop esgotat el marc autonòmic, al poble basc li ha arribat l'hora de realitzar el canvi polític, el moment de construir per a Euskal Herria el marc democràtic tot seguint el desig de la majoria de la ciutadania basca.
L'Estat espanyol es conscient que Euskal Herria es troba en una cruïlla, i que encara pot optar per la independència. D'aquí que emprengui la seva ofensiva feixista. Vol que les condicions del canvi polític es podreixin en la desesperança del bloqueig: desviar el debat polític per evitar la resolució democràtica i escanyar el desig popular en aquesta situació d'excepció.

Els agents bascos i els ciutadans bascos hem de respondre a la situació amb responsabilitat i amb celeritat. Aquesta és la reflexió, la proclama que vol difondre ETA. És temps d'assumir responsabilitats i de fer passos ferms:
-En l'articulació del projecte independentista.
-En la via de crear les condicions per construir el procés democràtic.
-En la resposta a la repressió i en la defensa ferma dels drets civils i polítics.

El canvi polític és possible. Però en aquest camí no hi ha dreceres. El camí de la llibertat s'ha de recórrer passa a passa, encara que sigui amb flexibilitat. Però s'ha de lluitar i fer l'esforç per aconseguir l'objectiu que es persegueix. Sense confrontació no es pot superar la negació. En aquest esforç, ETA hi té la mà estesa, sempre.
ETA es reafirma en el compromís amb una resolució democràtica perquè, mitjançant el diàleg i la negociació, els ciutadans bascos puguem decidir el nostre futur de forma lliure i democràtica. Si el Govern d'Espanya en té voluntat, ETA està disposada, com ho estava ahir, a acordar els mínims democràtics necessaris per emprendre el procés democràtic. Així ho hem fet saber també a la comunitat internacional. Ens hi adrecem perquè respongui amb responsabilitat històrica a la voluntat i el compromís d'ETA, perquè prengui part en l'articulació d'una solució duradora, justa i democràtica per a aquest secular conflicte polític. ETA fa saber que fa alguns mesos que va pendre la decisió de no dur a terme accions armades ofensives.

ETA vol reiterar la seva crida a actuar amb responsabilitat als agents polítics, socials i sindicals bascos. Per arribar a l'escenari d'un procés democràtic resulta imprescindible de fer una passa ferma com a poble. Resulta necessari fixar el procés per donar la paraula al poble. Perquè només així els drets del poble basc podran ser reconeguts i garantits quan s'obri la porta de la vertadera resolució del conflicte.

Per acabar, volem fer una crida al conjunt de la ciutadania basca perquè s'impliqui i continuï la lluita. Cadascú en el seu propi àmbit, perquè pugui oferir el seu nivell de compromís, perquè amb la riuada formada per les gotes de tothom es pugui enderrocar el mur de la negació i avançar d'una manera irreversible en el camí de la llibertat. Visca el País Basc Lliure! Visca el País Basc socialista! Fins a aconsguir la indepedència i el socialisme!
País Basc, setembre de 2010.
Euskadi Ta Askatasuna, ETA".

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Vicente Haya, "Herba roja de tardor"

• enbapa59
• enllaç permanent
• diumenge, 5 de setembre de 2010 | 21:43h

Vicente Haya, L'herba roja de tardor. Cent estances de l'haiku japonès (Pagès editors, 2009), amb traducció i pròleg de Teresa Costa-Agramunt, és una valuosa aportació a l'estètica i la filosofia del haiku japonés. Com diu el subtítol són cent haikus d'autors clàssics traduïts i comentats. Considerant-ho bé és més important el segon aspecte, el comentari, que el primer. I ho és perquè del que es tracta és donar compte d'una mentalitat, d'una forma d'entendre la vida no sols diferent, sinó en gran manera oposada.
   El haiku és l'expressió d'una forma de veure el món que vol instal·lar intensament el present en la nostra vida: l'ara i l'aquí; i que malda per considerar tan important la vida domèstica com la vida en majúscules: la mirada a qualsevol detall en pot donar compte. Els haikus són abolicionistes de tot contingut emotiu, evocatiu, fins i tot, intel·lectual. Són moments enlluernadors i efímers que ens volen desvelar l'autèntica substància de la vida.  (n'hi ha més)    

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article