Cercador per data
La reforma de la PAC vista des de l’Alt Pirineu
He passat la Setmana Santa al meu poble, Areny de Noguera (Franja de Ponent), que és el darrer poble del Prepirineu abans d’arribar a l’alta muntanya. L’alcalde d’El Pont de Suert, Albert Alins, va organitzar el dijous sant al matí un esmorzar amb ramaders de l’Alta Ribagorça a la casa de turisme rural de Castellars de Malpàs, per tal de parlar de la futura reforma de la PAC, la Política Agrària Comuna (a la foto hi ha vaques brunes i llemosines ecològiques del bon amic Joaquim de casa Viulán d’Areny). Aquesta reforma s’aprovarà al Parlament Europeu al 2013, però ara ja estan començant a circular els primers papers elaborats tant a la DG AGRI (direcció general d’agricultura) de la Comissió Europea com al Parlament Europeu. De fet, el primer “working document” està sent redactat pel diputat liberal-demòcrata escocès George Lyon, amb qui ja hem fet vàries reunions al grup per parlar del tema, i en les quals jo he parlat de la necessitat de reforçar i de millorar, per al nostre petit país mediterrani, l’important suport que representa actualment la PAC. Ara és l’hora, per tant, de fer arribar les propostes catalanes al Parlament Europeu. D’altra banda també aquesta setmana, que dimarts em va portar a Anglès (La Selva) a parlar de la crisi econòmica, ha tingut un altre moment d’interès: a Areny de Noguera s’hi ha presentat aquest dissabte el llibre “La guerra civil a la Ribagorça” (Pagès editors, diversos autors) davant de quasi cent persones, segons la crònica del diari El Segre de diumenge. Carles Barrull i el CERib (Centre d’Estudis Ribagorçans, www.cerib.org) estan duent a terme una molt important tasca de recuperació de la memòria: l’Alta Ribagorça és possiblement la ventafocs de Catalunya, la comarca més mal comunicada i desconeguda per al gran públic català, i també una de les més desproveïdes d’estudis específics sobre la seva història contemporània.
- Comentaris: 1
Ressurrecció Gürtel: Pasqua!
La coincidència no és casual. Res no és casual. Malgrat que els portantveus s'escarrassen a amagar els lligams, la relació, els diners i el finançament del partit.
Si Matas, Fabra, i uns centenars més de polítics se'n beneficiaven, de tants milions d'euros, potser que no siga finançament directe, del partit no, però és finançament dels polítics del partit, dels màxims dirigents, amb els seus palaus, cases, luxes, famílies, fills i néts, i de retop, per què no, dels 139.000 associats valencians al partit d'aquests dissortats homenics que ens hem triat, els valencians especialment, i ens han tocat de governants, descreguts de l'ofici respectable i públic de gestionar ajuntaments, diputacions, conselleries i governs.
Aquests putots de la política, hereus convençus de quaranta anys de dictadura de la qual encara s'enyoren, encara pensen que aquesta democràcia que va ordir una Transició mediocre i perdonavides, era per fer-se rics, sense deixar el feixisme, l'estil baix, que ja els anava bé per als seus lladrocinis continus de la hisenda pública, amb aplec de delictes que el conturbeni o la complicitat els deixa silenciar o perdonar a canvi de viure durant anys per damunt de possibilitats.
La Ressurrecció Gürtel, almenys, que no els deixe acabar les vacances com un Pasco.
113 paraules salvades
Havent llegit amb ganes el llibre 113 paraules per salvar, de Josep-Lluís Carod-Rovira, m'animo a reprendre els escrits al bloc.
A la presentació que en va fer el vicepresident filòleg va remarcar que les paraules que formen el recull "són mots en perill de desaparèixer”. I és que en el llibre s’hi troben exemples de paraules, que, tot i ser enteses per força gent arreu del nostre territori, no formen part del lèxic que fan servir les noves generacions. Ara sí que em faig el càrrec que sóc d'un altre temps, -ja ho deia el meu fill- perquè la gran majoria de les paraules recollides no se'm fan estranyes.
N'he fet la meva tria personal:
a) Un cop llegits tots els mots, constato que només n'hi ha quatre que no els havia sentit ni llegit mai de la vida: balafiar (malgastar), calcigar (trepitjar), sofraja (garreta), i finalment xollar (tallar els cabells).
b) En trobo sis que, tot i que sé què volen dir, segur que no els he dit ni escrit mai, i els associo a dialectes diferents del meu; són allisada, amitjar, amollar, bac, (a la Garrotxa té una altra accepció) colgar i saragata.
c) N'hi ha cinc que no sé què hi fan, al recull: bolquer, bressol, crosses, rialla i trau. No se m'acut per quina raó hi són, perquè les trobo ben vives, i tampoc no sé veure per quina paraula se substitueixen
d) Algunes les considero molt importants, perquè introdueixen un matís que enriqueix la llengua: estimbar, escurar, estripar van molt més enllà que no pas caure (caure daltabaix), acabar-se (acabar-se del tot) o trencar (trencar roba o paper).
e) Sovint en els exàmens per als nivells de català s'inclouen preguntes de lèxic per tal que els examinands demostrin que saben quina és la diferència entre desar/ficar, capsa/caixa, eixugar/assecar, pudor/olor, tastar/provar, amoïnar-se/preocupar-se. Al recull hi trobem exemples de l'ús adequat i genuí d'aquests sinònims que no ho són tant.
f) La resta de paraules les considero habituals dins el meu vocabulari -ser de poble és una sort, en aquest cas- però sóc ben conscient que sovint se substitueixen per altres variants no tan riques. I el que trobo a faltar precisament és això, que no s'hagi inclòs al costat de cada paraula la manera de dir d'ara.
g) L'autor inclou una cita amb el mot. Sovint és un fragment d'una obra literària, de vegades és un refrany, i en alguns casos es limita a constatar que és el nom d'un restaurant (El setrill), d'una revista (Engega, de la Universitat de Girona) o un titular de diari. Només una paraula no té cita: llufa.
h) El filòleg deixa pas al polític a l'hora d'incloure exemples d'ús, tot buscant la complicitat amb els lectors. Podem trobar-hi frases com ara 'N'hi ha molts que pensem que aquest país fa molts anys que bada'; 'Llegir certa premsa espanyola, parlant de Catalunya, acostuma a fer angúnia'; 'Fa l'efecte que l'existència de la llengua catalana els faci nosa"; aquests dos darrers exemples i encara d'altres els podem trobar avui mateix a la contra de l'Avui de l'Eva Piquer, "Pla i català" (tinc pendent un post sobre Albert Pla)
Em pensava que el titular de l'endemà que el vicepresident presentés el llibre a TV3 seria la frase amb què va acabar l'entrevista: "Jo no amollo", però els trets no van anar per aquí. Llàstima, potser si hagués sortit a portada hauríem contribuït a salvar aquest mot.
- Comentaris: 4
la mona amb missatge
Un cop superada aquella etapa en què s'han de fer equilibris entre les expectatives infantils i els criteris adults respecte un costum tan dominat per la pastisseria comercial - i amb tota l'admiració per aquestes grans obres professionals -, a casa ja fa temps que la mona la fem a mida. Amb mans d'aprenent. Ens agrada pensar en com sorprendre, i diria que amb el pas dels anys - de fet per edat anem molt fora dels límits segons els cànons tradicionals - més ho afinem. I més ens hi divertim.
Les mones que regalem al fillol i al fill que no té padrí, tots dos de més de vint anys, són una senzilla expressió de xocolata que parla a voltes de l'actualitat, a voltes d'alguna referència a la vida personal.
Treballar la creativitat expressiva amb xocolata té la seva gràcia, sobretot si no es pretén fer una obra d'art.
La de la imatge, en referència a les interessants sobretaules plenes d'intetl·ligents disquisicions, amb el seu punt d'ironia; una mona filosòfica en tots els sentits.
- Comentaris: 1
Dimecres 7 d'abril segona reunió preparació V Trobada Esportiva de l'Escola Santa Anna
Com ja us varem informar abans de marxar de vacances, dimecres 7 d'abril a les 20:30 a la biblioteca de l'escola hi haurà nova reunió per a la preparació de la V Trobada Esportiva.
Podeu llegir el resum de la primera reunió clicant aquí.
Com sempre totes les mans seran benvingudes.
Post núm 1160 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat
Neix el bloc "El quadern taronja", de Coia Valls.
Coia Valls ens sorprendrà molt aviat amb la
seva primera novel·la, però mentrestant ha decidit posar en marxa un bloc
personal, El quadern taronja, on
segons diu anirà reunint les seves proses poètiques i, a més a més, deixarà
constància de les seves idees sobre literatura i altres arts.
No
és una activitat nova en ella. Amb les seves proses ha guanyat diversos premis
arreu del país i les ha vistes publicades en volums col·lectius. Però ara les
podrem tenir accessibles al seu bloc. Si el voleu llegir només heu de clickar
damunt del títol.
Paral·lelament,
estrena una web personal on podeu tenir accés no sols a les seves activitats
literàries, sinó també a les teatrals o cinematogràfiques.
Aquesta
pàgina web de Coia Valls estarà disponible en
català i en castellà.
La fuga de Segòvia, trenta quatre anys després
Avui fa trenta quatre anys de la fuga de Segòvia en la qual van participar cinc presos catalans.
- Comentaris: 1
ous a la carrera
Per la candelera ous a la carrera és una expressió impossible de comprendre sense contextualitzar. I equívoca malgrat tot. Tenir gallines a casa ens ha permès aprendre que hi ha uns ritmes naturals de posta, cíclics, uns temps de més abundància i uns altres de menys. Uns ritmes que tenen a veure amb la temperatura i la llum, (a més de tenir a veure amb l'edat de les gallines) i que les actuals tècniques productives a gran escala no respecten. Per això tenim abundància d'ous sempre i ignorem l'existència d'aquests cicles temporals (segueix) .
La globalització: on som? (Article de l'Avui)
La globalització ha estat un dels termes més utilitzats en el debat polític, econòmic i social en les darreres dècades, i també un dels més controvertits. Un dels problemes principals que ha tingut és el de definició. Sovint s'ha utilitzat només com a sinònim de la internacionalització de les activitats econòmiques. De fet, és un concepte molt més ampli que té una dimensió econòmica, social i política i que descriu l'increment de la interconnexió i la interdependència entre diferents països i societats. Un altre dels problemes de la globalització és el del seu mesurament. Generalment s'ha mesurat només la seva dimensió econòmica perquè, de fet, era la més fàcil de definir i calcular.
Els miracles financers de Carlos Fabra: en un obrir i tancar d'ulls multiplica per 70 el seu salari
I al Vicent (o, per exemple, a l'amic Josep Beltrí) que quan no li cuadra el IRPF, Hisenda literal i físicament el devora en cinc minuts i automàticament ja el tracta com un delinqüent? Però el xoriço castellonenc sempre es presumpte i gaudeix de la impunitat precisa per riure’s de tothom a la cara mentre els diners negres li rebenten la butxaca. No petarà, actualment mai millor dit, i esclatarà en tants trossets com euros ha rapinyat? O millor, tots aquests diners li’ls hauríem de posar pel forat del cul, com si fóra una vidriola, i després cosir-li'l (el cul, el pardal i tots els forats del cos) perquè així els gaudira íntimament fins a la plenitud total. El suborn, tràfic d'influències i prevaricació constitueixen el seu santoral particular al què rendeix homenatge constant des de la seua poltrona pública i, com a gratitud, els seus comptes personals, segons distints informes pericials, arriben a nodrir-se en sis anys amb 5,3 milions d'euros sense justificar, majoritàriament entregues en efectiu i xecs al portador, que sumen 70 vegades el seu salari com a president de la Diputació de Castelló. Carlos Fabra, FranSisco Camps i el PP valencià són així i no ho amaguen: tot el contrari ja que ho rendibilitzen personal i electoralment.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
