No podem arribar més enllà

• mamoya2
• enllaç permanent
• Dietari
• divendres, 5 de març de 2010 | 22:44h

No podem arribar més enllà. Fugim sempre, i sempre tornam, com si el començament fos l'única realitat coneguda. Però no és així del tot: el retorn a un començament no suposa començar de bell nou, sinó aspirar a una manera diferent de veure les coses, i patir el desengany, un altre pic i un altre pic...

Foto:  Es Baluard, Ciutat, 2010

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Cridar en silenci

• mamoya2
• enllaç permanent
• Ciutat
• divendres, 5 de març de 2010 | 09:25h

Podem entendre l’experiència d’una manera radical, per exemple l’expressió de les persones, la manera de caminar, o de mirar, o d’entendre el moviment, durant la concentració a Cort contra la corrupció. Ara som a ca nostra, però record algunes cares d’ahir vespre amb precisió, per ventura perquè n’hi havia més de la meva edat, i això és una referència de coneixement familiar, com si en mirar-nos els ulls sentíssim millor la nostra aspiració vital.

La persones de la nostra edat: quina cosa tan estranya veure’ns com si venguéssim d’un mateix territori, arrecerats de tot allò que ja no som capaços d’entendre, tots vivint una successió d’esdeveniments que no podem abastar, i que defineixen la societat en què ens movem. Però sovint, a entrada de fosca, quan hem de tancar les portes i les finestres, m’envaeix una profunda tristesa, com si estiguéssim perduts, o almenys una mica sols...No sé si hagués estat millor penjar a la façana de Cort un gran crit d’Edvard Munch.

Motiu:

Concentració a Cort contra la corrupció

Foto: ‘Cridar en silenci’  Ciutat, 2010

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article