
Aquesta tarda s'ha produït un esdeveniment realment històric a Tarragona. Han quedat inaugurades les primeres escales mecàniques a la via pública. Són les que uneixen el carrer Vapor, a la part baixa, amb el carrer Doctor Zamenhof, més al centre, i substitueixen les conegudes "cent escales". La millora ha costat a l'erari públic 2,5 milions de l'ala, més ben gastats sens dubte que altres actuacions.
Que jo sàpiga, són les segones escales mecàniques de què disposa la ciutat. Les primeres són les instal·lades en una botiga d'articles de la llar al carrer Unió. Sembla mentida que una infraestructura tan habitual i tan antiga a tants llocs no s'hagués implementat a la nostra ciutat, però així són les coses... No, al Parc Central no hi ha escales: són rampes.
La notícia ha coincidit, en dia i hora, amb una altra també històrica, que en un principi no hi té res a veure. Es tracta de la presentació de l'espai que ocuparà H2O, l'associació de gais i lesbianes de les comarques tarragonines, al Centre Cívic de la Part Alta. L'acte ha comptat amb la intervenció dels amics Miquel, Caterina i Helena i de la regidora de Polítiques d'Igualtat, Victòria Pelegrín, que ha donat l'empanteta oficial necessària perquè el moviment LGTB gaudeixi d'un espai propi, si bé compartit amb altres associacions, per primera vegada a la història. I això lliga amb les escales del carrer Vapor: també en aquest aspecte important de l'alliberament de les persones Tarragona puja a primera divisió, molt després que Reus, val a dir.
Escales mecàniques, local per al moviment gai-lesbià... Tarragona puja. Ja comença a ser una capital amb cara i ulls, sense necessitat de que ho proclami cap llei. Ja només ens falta El Corte Inglés.

Vinc de l'hospital. El primer assalt ha sigut un èxit: l'operació ha anat molt bé, li han canviat una vàlvula del cor i li han posat un marcapassos fora de programa. Ara és a la sala de recuperació on l'hem visitada un moment. No m'ho pensava, que estaria tan desperta i xarradora. Contenta. Les infermeres també estaven sorpreses de la bona reacció que estava tenint.
Potser en un parell de dies la passen a planta. Du bon camí.
**********
Per cert, per a demà sant Ovidi té totes les places venudes. Ja m'hi deixaré caure quan puga.
![]()
Publicat en la Revista del Col.legi de Farmacèutics de Barcelona L’any que ve farà vint anys que, juntament amb un grup de farmacèutics l’Eduard Soler va impulsar la creació de l’ONG Farmamundi. “Llavors teníem una visió molt més idealista, pensàvem que si ens sobraven medicaments que altres països podien necessitar els podíem emmagatzemar i distribuir-los. Però ni el tema és tan simple ni tampoc aquesta visió és l’adequada perquè no contribueix a un canvi de les regles del joc, que és el que hem de promoure. En el nostre cas, el que hem d’afrontar, conjuntament amb les organitzacions locals del país en qüestió, és la problemàtica de l’accés als medicaments i no només dedicar-nos a enviar-ne”. En acabar la carrera de Farmàcia, l’Eduard va començar a treballar a la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet. Poc després es va treure una oposició per treballar a la Diputació de Barcelona. “Però em vaig adonar que ser funcionari no era el que volia”. Aviat es va endinsar en el món de la cooperació, en concret, dins de “Sabadell Solidari”, on representava a ONGs de la ciutat i gestionava recurso de l’Ajuntament de Sabadell dirigits cap a aquestes organitzacions. Precisament va ser en aquesta ciutat on va néixer Farmamundi. Més tard, l’Eduard es va fer càrrec de la farmàci del seu avi, que continua gestionant. Però sense deixar de banda la seva tasca a Farmamundi, “vocacional” i que a més li permet incidir en punts directament relacionats amb la seva vessant professional. Actualment és responsable de projectes de l’ONG. “En els últims anys he visitat projectes a Níger, Sierra Leone, Libèria, Kènia, Senegal, la república democràtica del Congo, Nicaragua i Guatemala”

No podem arribar més enllà. Fugim sempre, i sempre tornam, com si el començament fos l'única realitat coneguda. Però no és així del tot: el retorn a un començament no suposa començar de bell nou, sinó aspirar a una manera diferent de veure les coses, i patir el desengany, un altre pic i un altre pic...
Foto: Es Baluard, Ciutat, 2010

Recull de ressenyes, articles i reportatges o programes audiovisuals que informen sobre les estrenes a part de la nostra cartellera cinematogràfica, publicats entre el 4 i el 10 de març de 2010:
CAÇADORS DE DRACS (Chasseurs de dragons / Dragon Hunters / Cazadores de dragones / Il cacciatore di draghi), de Guillaume Iverne, Arthur Qwak: Cazadores de dragones (X.C., Avui · Sortim i El Punt · Sortim) | Cazadores de dragones(Àlex Solà, Cine.cat)
CUINANT LA HISTÔRIA (Cooking history), de Peter Kerekes: Peter Kerekes: «Ningú sopa a casa amb un director de 100 quilos» (Gemma Tramullas, El Periódico)
COR BOIG (Crazy Heart / Corazón rebelde), de Scott Cooper: El perdedor cotitza a l'alça (Bernat Salvà, Avui) | Jeff Bridges: «Sé què és la ressaca: pujar i caure en picat» (Paz Mata, El Periódico) | Versionant un clàssic (Bernat Salvà, Avui · Sortim i El Punt · Sortim) | Aquesta terra és meva (Carles Ribas, Diari de Girona) | Corazón rebelde (Valentí Sanjuan, Cine.cat)
EL CORREDOR NOCTURN (El corredor nocturno / Night Runner), de Gerardo Hererro: Faust i l'ambició laboral (Bernat Salvà, Avui) | El corredor nocturno (Bernat Salvà, Avui · Sortim i El Punt · Sortim) | El corredor nocturno (Valentí Sanjuan, Cine.cat)
ELS HOMES QUE FITEN LES CABRES (The men who stare at goats / Los hombres que miraban fijamente a las cabras / Les Chèvres du Pentagone / L'uomo che fissa le capre), de Grant Heslov: Mirada lisèrgica a l'Iraq (Bernat Salvà, Avui · Sortim i El Punt · Sortim) | Com matar una cabra i no morir en l´intent (Carles Ribas, Diari de Girona) | Los hombres que miraban fijamente a las cabras (Àlex Solà, Cine.cat)
LA BOMBA DEL LICEU (La bomba del Liceu / La boma del Liceo), de Carles Balagué -estrena prevista 12.03.2010-: Carles Balagué: "És difícil explicar Barcelona sense la bomba del Liceu" (Bernat Salvà, Avui) | Carles Balagué viatja a la Barcelona de finals del XIX amb «La bomba del Liceu» (G. Vidal, El Punt) | Més articles, la setmana 11-17 març 2010.
MILLENNIUM 3. LA REINA AL PALAU DELS CORRENTS D'AIRE (Luftslottet som sprängdes / The Girl Who Kicked the Hornet's Nest / Millennium 3: La reina en el palacio de las corrientes de aire / Millénium 3 / La Regina dei Castelli di Carta), de Daniel Alfredson: La història interminable (Xavier Roca, Avui · Sortim i El Punt · Sortim) | Millennium 3 (Àlex Solà, Cine.cat)
RES PUBLICA (Res publica), de José Maria Nunes: Res publica (Bernat Salvà, Avui · Sortim i El Punt · Sortim) | Res publica (Valentí Sanjuan, Cine.cat) | Res publica arriba al cinema (Cultura21.cat)
***
Repàs general de les novetats a part de la nostra cartellera
El desenllaç de Millennium, als cinemes (Vilaweb · Estrenes cinematogràfiques de la setmana)
Jeff Bridges apunta a l’Oscar pel seu enorme treball a ‘Corazón rebelde’ (Nando Salvà, El Periódico · Les claus de la cartellera)
Accents#650 (Diari de Girona - Accents)
Exposició Fellini i pel·lícules d'Oscar (Canal 33 · Cinema 3)
La Cartellera (BTV · La Cartellera)
La Finestra indiscreta 07.03.2010 1a hora, La Finestra indiscreta 07.03.2010 2a hora, La Finestra indiscreta 08.03.2010 1a hora, La Finestra indiscreta 08.03.2010 2a hora (Catalunya Ràdio)
FOTO Cartell català de Millennium 3: La reina al palau dels corrents d'aire, de Daniel Alfredson

Els polítics valencians hui, a més de declarar les corregudes de bous d'interés cultural (sense comentaris), s'han dedicat també a censurar la mostra anual de fotoperiodisme que organitza la Unió de Periodistes Valencians.
Deu fotos en total, la majoria relacionades amb l'anomenat cas Gürtel, que no els deixa en molt bon lloc. Però també una de Zapatero a un míting, d'Aznar amb cara de complaença després de ser investit honoris causa o de Camps amb l'arquebisbe.
Ací voreu les fotos censurades, i ací el catàleg complet.
A una entrevista que em van fer fa uns mesos per una alta cosa, van posar com a titular: 'del que no es parla no existeix'. Es veu que els del PP valencià ho tenen com a mètode cada cop més habitual, i no només a Canal 9. En aquest cas, també al MuVim, el museu on s'ha fet aquesta mostra els darrers anys, sense problemes fins ara.
Sembla que els de la Unió de Periodistes estan buscant un altre espai per fer l'exposició. Esperem que el troben, però la veritat és que no sé on serà. Tal i com estan les coses, potser ni la universitat s'oferirà ja...
(I cada vegada tinc menys fe en què res puga canviar, què voleu que vos diga).
Ahir, en un acte protocolari al palau de Pedralbes, el secretariat permanent de la Unió per a la Mediterrània va iniciar oficialment les seves activitats a Barcelona.

Jo també he dit una d'aquestes 40 frases a un professor.
Aquí les teniu:
1- M'he deixat el llibre.
2- No tornarà a passar.
3- La impresora no tenia tinta.
4- Internet no funcionava.
5- Estava parlant amb el/a professor/a de...
6- Sí, he fet els deures. -A veure?- Ah, aquests? Aquests no...
7- No ho he pogut fer, havia d'estudiar.
8- No ho he pogut fer, tenia música.
9- No ho he pogut fer, tenia esport.
10- M'he equivocat de llibreta.
11- Em pensava que avui era dimarts(sent dilluns)
12 -Em vaig passar tota la nit fent el dossier...si us plau, te'l puc portar demà?(cara de pena)
13- M'ho he llegit, però no me'n recordo.
14- Només he fet la meitat dels deures.
15- M'he "deixat" la roba (educació física)
16- Vaig a buscar guix?
17- Puc anar a la taquilla a buscar...?
18- Li vaig deixar el llibre a un amic i no me l'ha tornat...
19- Em vaig deixar el llibre a l'institut i no ho he pogut fer...
20- Ho vaig estudiar, però...m'he quedat en blanc.
21- Això de la mà? Que va, és només un dibuix...(examen)
22- Pots sortir?(de davant la pissara)
23- Això entra a l'examen?
24- Puc anar a beure aigua/ al lavabo?
25-Tu vas dir que no entrava!
26- (dictat) pots repetir-ho?
27- No hi havia deures.
28- Tens grapadora?
29- Tens els exàmens?
30- Avui quin dia és?
31- Només estic demanant un boli/tipp-ex...
32- No ho entenc.
33- M'he adormit...
34 -L'autorització? Demà te la porto...
35- .....no és la única assignatura..tenim més deures, saps?
36- No em trobo bé.
37- Podem escoltar música?
38- Ho passo a net i...t'ho porto demà.
39- No em puc quedar, tinc metge.
40- Els deures? se'ls a menjat el gos...(si realment has dit això, estàs molt desesperat...

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>